L’exzeladora hauria mantingut sempre que aquelles proves mèdiques no se li van fer adequadament i que, a més a més, per diagnosticar un suposat trastorn de la personalitat s’havia partit d’uns informes del 2006 quan les seves situacions personals eren unes altres. L’afectada entendria que en el moment que se la va reubicar cap de les circumstàncies que es deien d’ella ja no es donaven perquè, entre altres coses, ja no seguiria cap tractament. Però els informes sol·licitats per l’administració deien que el trastorn detectat pot estar durant un temps, fins i tot alguns anys, sota control però, de cop, descontrolar-se i, en conseqüència, no està en disposició de ser vigilant que comporta, entre altres coses, estar al càrrec d’armes.
La funcionària, però, considera que se li ha fet un procés que no pertocava essent una mena de procés sancionador encobert, circumstància que els tribunals ordinaris, donant la raó a l’administració, han descartat. No obstant, el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d’empara de la treballadora pública i en conseqüència ha accedit a estudiar les diverses vulneracions que la treballadora pública al·lega. En aquest sentit, la recurrent ha denunciat vulneració dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució, així com també dels principis de seguretat jurídica i d’interdicció de l’arbitrarietat, reconeguts a l’article 3.2 d’aquest mateix text.
Comentaris (2)