Des del punt de vista de la despesa de l’Estat -via SAAS en aquest cas-, un dels aspectes que estan prenent força a partir de les darreres declaracions que hi ha hagut en seu judicial és el fet que el contracte que materialitzava l’externalització del transport sanitari el 2007 incloïa una clàusula per la qual una part de la subvenció pública anava destinada a l’amortització dels vehicles que les empreses adquirissin per prestar el servei. L’amortització estava prevista que es dugués a terme durant els sis anys que, com a màxim, podia durar l’adjudicació. Per tant, en sis anys les ambulàncies quedaven pagades. Finalitzat aquell contracte, el SAAS tenia preferència per quedar-se amb els vehicles. Fins i tot podia passar a posseir-los abans si l’acord no arribava al terme màxim possible.
El contracte del 2007 pel transport sanitari establia que una part de la subvenció pública havia d’anar a l’amortització, en sis anys, dels vehicles necessaris per prestar el servei
Formalment, el contracte era per quatre anys prorrogables un any i un altre any. Si no s’esgotaven els sis anys totals, el SAAS passava a posseir les ambulàncies pagant la diferència d’allò que encara no s’hagués amortitzat. Aquesta circumstància, però, no es va donar. Perquè el contracte es va complir íntegre. Després dels sis anys, un cop finalitzat l’acord, aquest establia que el SAAS tenia preferència per adquirir els vehicles. I, de fet, l’empresa pública gestora de la sanitat hospitalària va acabar comprat algunes de les ambulàncies. Ja les havia pagat via subvenció i, amb posterioritat, va tornar a abonar les quantitats establertes en alguns peritatges. És a dir, les arques públiques van pagar dos cops pels mateixos vehicles. Ara, la Batllia posa l’accent en aquesta qüestió. Entre altres.
El titular d’Ambulàncies del Pirineu, que encara avui presta la part del transport sanitari privatitzat, Miquel Font, va assegurar no recordar res de totes aquestes clàusules. Sí que tenia clar que ell no va vendre cap ambulància. I això és així. Ambulàncies del Pirineu va guanyar el concurs fet durant el 2014 i va continuar amb l’activitat de transport sanitari públic (més enllà dels serveis que presti en l’àmbit privat) i va mantenir la seva flota de vehicles. Fins i tot la va ampliar. Per tant, en aquest sentit, res a dir. Caldrà escoltar la versió, més endavant, dels responsables d’Ambulàncies de les Valls. Font, però, es va escudar en el “no recordo” per evitar respondre moltes de les preguntes que se li han fet.
Una vegada esgotat el termini de l’adjudicació, i com que tenia preferència per fer-se amb les ambulàncies, el SAAS va abonar diners per algunes d’elles quan via subvenció ja les havia pagat
I és que una de les coses que ressalten com a molt poc clares és que el contracte que finalment es va firmar amb les dues empreses d’ambulàncies, el 2007, contemplen molts aspectes que el plec de bases que regulava el concurs que es va convocar no preveia. I és que, entre el concurs, la presentació de les ofertes i l’adjudicació definitiva i va haver una negociació ad hoc que ara està en el punt de mira. D’una banda, va servir per rebaixar la subvenció pública que les empreses ofertants inicialment demanaven via oferta (i que es va fixar en 852.000 euros anuals per cadascuna a l’inici). Però va incloure clàusules com l’amortització dels vehicles o el fet que al terme del contracte, el SAAS s’obligava a quedar-se el personal de les empreses privades.
Decisió política
Com ja va deixar clar l’exministra de Salut Montserrat Gil, la privatització del servei va ser una decisió política i, a més a més, col·legiada. L’extitular ministerial, farta que se l’assenyali, va recordar sense dir noms de persones que hi va haver altres ministeris que van tenir tant o més pes alhora de decidir l’externalització del servei que no pas el de Salut, que al final l’únic que hauria fet hauria estat articular la decisió política. Així, els ministeris de Finances, que llavors dirigia Ferran Mirapeix, i el d’Interior, amb Toni Riberaygua al capdavant, van ser claus.
Finances per la qüestió de l’assumpció del dèficit que generava el servei i que es va acordar que es compensaria a les empreses adjudicatàries. I Interior perquè era el ministeri de tutela del cos de bombers que era qui fins al moment assumia el transport sanitari. Les diverses fonts consultades han afirmat que no se sap què passarà a partir d’ara. I si la batlle instructora del cas, Maria Àngels Moreno, decidirà ampliar la investigació cap a més excàrrecs polítics. També cal veure el paper de la fiscalia, que en aquesta ocasió representada per Borja Aguado sembla que en les darreres declaracions hauria afluixat l’accelerador.
La instructora recorda que en l’època de la privatització, CDA Segle 21 era clau, i que una de les conselleres del grup és germana d’un dels empresaris que es va adjudicar el servei
Davant de Miquel Font, i per mirar d’aclarir l’entorn i les circumstàncies d’aquella negociació postconcurs pròpiament dit, la instructora hauria deixat anar algunes preguntes-reflexions que evidenciarien que la batlle pot estar pensant que hi ha molt de joc polític (o de benefici polític presumpte) en tot plegat. Així, segons les fonts, Moreno hauria recordat a l’empresari que una dels suposats delictes que pengen de tot plegat és el tràfic d’influències. En aquest marc la jutge va demanar a Font si tenia vincles amb algun grup polític o si havia tingut algun càrrec públic. Va negar la primera i va recordar que havia estat conseller del comú de Canillo.
L’empresari no recordava si en el moment de l’externalització del transport sanitari tenia algun vincle amb formacions polítiques. I aquí va ser quan Maria Àngels Moreno va recordar que una germana de Miquel Font (Lurdes Font) era consellera general per CDA Segle 21. I que aquesta formació garantia la governabilitat dels liberals, atès que el Govern d’Albert Pintat només disposava de 14 consellers i sustentava la majoria de les decisions amb el suport dels dos parlamentaris de què disposava CDA Segle 21. Moreno va fer l’apunt amb una clara intencionalitat, segons les fonts, però, ara per ara, cap de les parts implicades en l’afer no va seguir la invitació de la batlle i la qüestió no va anar més enllà.
Comentaris (2)