La batlle instructora, Maria Àngels Moreno, i el fiscal adjunt que porta la causa, Borja Aguado, s’han mostrat molt interessats -o molt preocupats, fins i tot, segons les fonts- amb el fet que fos l’administració que corregués amb tot el risc i ventura del servei i les empreses privades que es van adjudicar el servei del transport sanitari s’asseguressin, sí o sí, beneficis via subvenció pública. Segons fonts coneixedores del contingut de les declaracions, les explicacions dels dos experts comptables hauria estat força aclaridores. I tot i estar encausats en la instrucció que s’està duent a terme després de la presentació d’una querella criminal per part del Partit Socialdemòcrata (PS) no es preveu que la situació judicial per a aquests dos funcionaris vagi a més.
S’ha intentat fer entendre a la batlle i al fiscal, segons les fonts, que es tractava “d’externalitzar un dèficit”, que el cost l’hauria tingut igualment l’administració i el que es pretenia és que amb gestió privada el servei fos millor quant a la prestació que rebia l’usuari no pas quant al cost. “L’usuari en cap cas pagava el valor del servei”, “hi havia unes tarifes indicades” i a partir d’aquí, també, les empreses concessionàries havien de fer front a unes despeses d’explotació. Tot plegat va fer que el primer any el SAAS acabés fent una aportació a cada empresa adjudicatària de 852.000 euros, un preu que es va rebaixar en una negociació com aquell que diu posterior a la decisió d’adjudicar el servei a les empreses escollides.
L’interventor delegat al SAAS va ser qui va portar les regnes del procés. I segons que hauria explicat, des d’intervenció “es va fer l’informe de fiscalització i es va comprovar que es respectaven els paràmetres necessaris de transparència, publicitat i concurrència” i, per tant, es va concloure que el procediment s’emparava en la legalitat, una circumstància que ha compartit l’exinterventor general, que amb prou feina ha declarat mitja hora.
Opinió personal
I és que aquest expert, no va intervenir pràcticament per a res en aquell procés. “No va tenir cap participació en els fets que porten causa, amb la qual cosa no hauria d’estar ni encausat” encara que jeràrquicament, certament, estava per sobre de l’interventor delegat. Sí que s’ha brindat, l’exinterventor general, a donar, si es creia convenient, la seva opinió sobre el plec de bases però amb una mirada externa. I en aquest marc, davant la batlle i el fiscal ha defensat la legalitat del plec.
En el marc de la investigació de les suposades irregularitats ocorregudes al SAAS, la batlle ha anat estirant del fil i ha retrocedit fins a l’externalització del transport sanitari. La Batllia segueix els paràmetres fixats pel Tribunal de Comptes, d’aquí que algunes de les fonts consultades hagin remarcat que “una cosa és la poca cura o les mancances respecte del procés administratiu. L’altra que hi hagi responsabilitat penal”. I l’afirmació era del tenor de voler dir que de les primeres n’hi podia haver hagut; però de les segones, no.
En qualsevol cas, i dins el dubte que ha generat a Batllia i fiscalia la qüestió que el sector privat no assumís mai o gairebé mai el risc i ventura dels serveis prestats, va recular fins a la privatització del transport sanitari en ser una qüestió clara on hi havia una important injecció dinerària anual del SAAS. Si aquest dijous han declarat els dos interventors, en els propers dies s’espera que la batlle prengui declaració al llavors director general del SAAS, Ramon Cereza; a la ministra de Salut i presidenta del consell directiu del SAAS del moment, Montserrat Gil; i als dos empresaris que van estar al capdavant de les empreses que van gestionar el transport sanitari resultant del concurs del 2007.
Comentaris