El PS ‘respira’ que “DA va començar a Escaldes i acabarà a Escaldes”

Els socialdemòcrates, que es defineixen com a l’única alternativa “progressista” que concorre a les comunals, presenta les cinc candidatures que defensar “el canvi real i per a tothom” el 15-D

Foto de família de tots els candidats al final de l'acte, a la sala del comú d'Escaldes.
Foto de família de tots els candidats al final de l'acte, a la sala del comú d'Escaldes.
“És el principi del fi de DA. DA va començar a Escaldes i acabarà a Escaldes.” La frase és de Pere López, el líder parlamentari socialdemòcrata autor del discurs-arenga en la presentació de les cinc llistes que, conjuntament amb molts independents, el Partit Socialdemòcrata presenta a les eleccions comunals. Els socialdemòcrates han presentat públicament ‘la seva gent’ en una sala d’actes del comú escaldenc. Intentaran fer-ne el feu amb Rosa Gili com a baluard. I definint-se a nivell general, arreu del territori, com “l’única formació progressista” i que “des del centre cap a l’esquerra farà polítiques cap a tothom”.

Més de 150 persones han gairebé omplert la platea de la sala comunal. Una tercera part dels assistents, és clar, eren els candidats. 68 persones concorren en les candidatures que presenta el PS amb la denominació pròpia a Andorra la Vella, Escaldes i Encamp, i amb noms ‘associats’ com els d’Units pel Canvi a Sant Julià i MovemOrdino. El canvi. Un altre terme que ha aparegut durant moltes de les intervencions de la tarda nit. Un acte distret. Que per alguns moments ha semblat tenir, en positiu, sincerament, alguns dels monologuistes del ‘club de la comèdia’ damunt l’escenari. Dos números 2 han destacat en aquest sentit: el d’Encamp, Enric Riba, i el de Sergi González, company de Dolors Carmona a Andorra la Vella.

Els socialdemòcrates presenten 68 persones als comicis; més independents que no pas afiliats i uns quants homes més que no pas dones

Un acte que indirectament s’ha centrat molt en el poder de Rosa Gili -“el que es respira és molt bo”, ha deixat dit- per intentar fer canviar de color la parròquia d’Escaldes i que ha tingut també pinzellades de record per a Josep Maria Beal, el recentment desaparegut exsíndic i excònsol escaldenc. Candidats com Joaquim Dolsa i Sandra Tudó s’hi han referit.  Un acte que ha llançat diversos dards enverinats -a Conxita Marsol, a Francesc Camp, a Eric Bartolomé…- i que ha estat inicialment presentat pel conseller general Roger Padreny a mode d’speaker energètic i pel comunicador i assessor de la formació Arnau Colominas.

Padreny, com després faria més pausadament la presidenta de la formació, Susanna Vela, ha agraït la implicació dels candidats i ha destacat l’orgull del partit pels equips que ha aconseguit presentar als comicis, amb persones “amb ganes de treballar per la ciutadania”. Vela ha destacat els valors comuns, el tronc compartit de totes les candidatures i ha demanat, també, allunyar-se de “debats estèrils”. De fet, en certa manera, també Pere López ha assegurat que no cal atacar els adversaris. Ha vingut a dir que ja seran els rivals qui ho faran. Però, és clar, li ha faltat temps, amb un to respectuós però punyent, per augurar el declivi demòcrata.

Els dirigents de la formació incideixen molt en què són el canvi i, alhora, que són l’única proposta que ofereix propostes “des del centre cap a l’esquerra”

Abans, López, que és qui més contingut polític ha donat a l’acte, havia remarca que “som els únics que no som de dretes i no ens hem de cansar de repetir-ho”. Més encara, el president del grup parlamentari ha remarcat que d’uns mesos ençà hi ha “una cursa per veure qui és el campió de la dreta”, “una disputa (per demostrar qui és) el més conservador, el més retrògrada”. El conseller general ha fet una petita definició pròpia de cadascun dels cinc caps de llista per acabar afirmant que “som davant d’una oportunitat històrica que hem d’aprofitar”. I ha conclòs desitjant sort als candidats i recordant-los que “la vostra sort és la sort de molta i molta gent del nostre estimat país”.

El xou dels candidats

López ha fet el míting polític. Enric Riba, qui fou durant anys i panys el responsable de l’oficina turística d’Andorra a París -“d’on un de Canillo em va obligar a marxar”, en clara referència a Francesc Camp, llavors ministre de Turisme-, ha iniciat el torn d’al·locucions de les parelles de ball. Dels candidats a cònsol de cadascuna de les candidatures. Riba ha iniciat el xou entre riures sonors dels presents. Directe, sense embuts, ha aplanat el camí a un David Rios, molt més sobri, que ha aprofitat especialment la intervenció per espolsar-se de sobre les acusacions de què busca una cadira. I ho ha fet afirmant tot el contrari. O reconeixent l’acusació, vaja. “Busco una cadira per dedicar els millors anys de la meva vida a Encamp. Busco una cadira per donar vida al poble, que tenim un poble que està mort…” I així ha fet una llarga llista de coses per les quals, ha assegurat, busca una cadira. 

Ríos ha assumit les acusacions que se li formulen reconeixent que “busco una cadira per dedicar els millors anys de la meva vida a Encamp”

Han seguit els candidats d’Ordino. Jean-Michel Armengol i Sandra Tudó. Eclipsats encara per la ‘comèdia Riba’, Armengol i Tudó han mirat de mantenir el llistó a la seva manera. Armengol, per exemple, ha tingut un record per “alguns que ens han abandonat, però més val que ens abandonin abans que no després”. I ha remarcat, reenganxant amb la idea dels candidats d’Encamp que la parròquia “està morta”, que Ordino està “momificat”. Tudó ha destacat com de preparada veu la candidatura i ha remarcat novament la coherència per molt que es presenti sota paraigües diferents. Ha recordat que es presenta com a independent. 

Ara i amb els Liberals fa quatre anys. Que els seus orígens polítics cal cercar-los a Renovació Democràtica (RD), que van ser socis amb el PS a L’Alternativa, i que sentint-se com es va sentir còmoda amb d’Acord li sembla “coherent” sumar-se a MovemOrdino a l’aixopluc del PS. La darrera aportació ha estat tota una declaració d’intencions. Escaldenca de naixement, ordinenca de residència, ha lamentat que encara massa persones li retreguin a ella i a part del seu equip que “no sou nascuts a Ordino”. Per aixo mateix ha demanat el suport, “per fer canviar Ordino, per fer moure Ordino”.  

Carmona no s’ha estat de criticar “els capricis de la senyora Marsol” i el seu “conglomerat contra el PS”

El número 2 d’Andorra la Vella ha tornat a alçar dels seients els presents. Ja havia tingut alguna incursió, Sergi Gonzàlez sí, en el món de l’humor. I dalt l’escenari de la sala comunal escaldenca ho ha demostrat. Amb gràcia ha retret la poca col·laboració entre Andorra la Vella i Escaldes. En lloc de mancomunar, rivalitzar. O veure “qui la té més grossa”. Gonzàlez ha passat la paraula a Dolors Carmona no sense deixar de qualificar-la de ‘superwoman’. Com el seu company, la cap de llista ha elogiat l’equip, el “‘dream team’”. Dolors Carmona no s’ha estat de criticar “els capricis de la senyora Marsol” i el seu “conglomerat contra el PS”. I fent un símil amb la vida parlamentària ha afirmat que caldria presentar-los “una esmena a la totalitat”.

Joan Travesset i Carme Sánchez han tornat a la sobrietat. Bé, de fet només ella, la número 2 de Sant Julià. L’exconseller general, com ha reconegut ell mateix, s’ha anat animant i s’ha deixat anar, fins a fer aixecar els assistents lauredians de les seves butaques o reclamar un got d’aigua per poder pal·liar les penes d’una gola fumadora. Potser han estat els dos candidats que s’han referit a aspectes programàtics sense parlar de programa. Però sí que han lamentat la manca de transparència i l’abandonament que a parer seu pateix Laurèdia. “Sant Julià no té cap atractiu”, ha dit Sánchez, mentre Travesset ha promès “alguna idea innovadora de com s’ha de gestionar” la Rabassa davant una Naturlandia “que és un pou sense fons”.


Un moment de la intervenció de Rosa Gili amb el número 2 de la candidatura d'Escaldes, Joaquim Dolsa, just al costat, observant-la. | ALTAVEU

I l’acte l’han tancat els dos ‘candidats locals’. Joaquim Dolsa i Rosa Gili han recordat el cafè de dues hores que van fer convèncer a ell d’anar a la candidatura com a número 2 i afermar la decisió d’ella de deixar el Consell General, que ha recordat ja amb nostàlgia, i acceptar el repte de liderar el PS a les comunals. La fins fa poc parlamentària, que ha recordat com han estat de durs, “molt durs”, els darrers 8 anys a Casa de la Vall, ha assegurat que el seu salt a la política comunal no era “ni previst ni premeditat”. Però s’ha mostrat convençuda del pas fet després de recordar un per un el nom dels actuals membres del grup parlamentari socialdemòcrata i de “jugar en una altra lliga”. “Ha arribat el moment de construir, d’incidir en les persones”. I després d’assegurar que “des del comú demostrarem la nostra força”, ha clos la presentació conjunta amb un “ho podem fer”. Bé, de fet, la conclusió final ha estat la foto de família i un ‘confetti’ llançat a la casolana i no sense dificultats.

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.