El PS promou una llei qualificada per fer "efectiu" el dret a la llibertat sindical

El Partit Socialdemòcrata (PS) tramitarà en breu al Consell General una proposició de llei qualificada de llibertat sindical que té com a principal objectiu, segons ha explicat el conseller general Gerard Alís, fer “efectiu” aquest dret reconegut a la Constitució. El text preveu diferents mesures per fomentar la creació de sindicats, especialment en l’àmbit privat, com ara la protecció dels representants sindicals o un real finançament públic d’aquestes associacions. El Govern va prometre l’abril del 2013, davant del llavors secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, regular l’esmentada matèria amb l’objectiu de signar un conveni amb les Nacions Unides. També va assumir el compromís el cap de l’executiu, Toni Martí, de regular el dret de vaga. De moment, però, no se’n té notícies ni d’una cosa ni de l’altra.

D’aquí que el PS hagi pres la iniciativa en relació a la llibertat sindical. Alis ha posat en relleu que el text actualment vigent, aprovat el 2008, no compleix els requisits necessaris per permetre l’exercici real de la llibertat sindical, com evidencia el fet que no existeixin sindicats en l’àmbit privat. “La llei té una manca d’efectivitat i per això fem una de nova”, ha argumentat el parlamentari socialdemòcrata, que ha volgut remarcar que, amb aquesta iniciativa, es compleix una demanda “no tan sols del sector assalariat sinó també de la patronal i dels empresaris”, perquè “ens arriba que a l’hora de negociar no hi ha un interlocutor vàlid i suficientment fort”. Per tant, això no permet arribar a convenis col·lectius i, per tant, “una negociació en posició d’equilibri i desenvolupar els drets laborals”. De fet, a la tarda, durant la compareixença davant les comissions de Sanitat i de Finances per presentar el nou estudi actuarial dels fons de reserva, el president del consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, Jean Michael Rascagneres, ha admès que la manca de sindicats també dificulta la recerca de consensos per a la reforma del sistema de pensions.

El text que es tramitarà en breu consta de cinc capítols que defineixen la llibertat sindical així com el dret de fundació i afiliació a sindicats. També aborda la representativitat i les accions que poden tirar endavant aquestes associacions, així com garanties pels representants sindicals, com ara el dret a l’excedència, a disposar d’hores remunerades per fer la seva funció i també la protecció per evitar acomiadaments. 

Un element bàsic del text és dotar els sindicats d’un “real finançament públic”, pota bàsica per garantir “l’efectivitat” del dret. “Amb les quotes dels afiliats, que serà la base, no n’hi ha prou perquè a l’hora de discutir una llei, de negociar o de defensar els drets dels treballadors cal tenir assessoraments que poden ser costosos”, ha explicat Alís. Així, la llei preveu aquest finançament, amb un màxim de 35.000 euros anuals per les entitats d’àmbit general i de 10.000 en el cas dels sectorials. Aquesta subvenció s’estructura segons diferents conceptes i el text també incorpora tota una sèrie de regulació tant per la seva sol·licitud com pel control de la seva utilització. 

La consellera general Rosa Gili ha volgut destacar la importància que, al seu entendre, el text té “per les empreses i pel país”. Al seu entendre, “ens permetrà donar veu a uns col·lectius que avui ho tenen difícil per fer arribar les seves necessitats i preocupacions”. També ha remarcat que “unes empreses amb bons representants dels treballadors tindran una major implicació; si tenen millors condicions, donaran un millor servei”, fet clau, ha indicat, en un destí turístic com Andorra. 

Gili ha recordat que fa anys que se sent a parlar, per part de Demòcrates per Andorra, d’un projecte de llei. “Com a grup parlamentari, la nostra feina també és poder entrar proposicions de llei i l’assumim. Per DA sembla que no ha estat una prioritat perquè, amb els mitjans d’un Govern i d’un grup amb majories absolutes, ho podrien haver fet”, ha indicat. Al mateix temps, ha deixat clar que “estem oberts al diàleg” i a “treballar la llei” perquè serà “en benefici també dels empresaris i del país en el seu conjunt”.