El PS denuncia la manca de separació de poders a Andorra

L'afer de la 'fiscalada' motiva una pregunta al Govern

Consellers generals del PS durant una sessió.
Consellers generals del PS durant una sessió.
El grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat aquest dimecres una pregunta urgent per esclarir els fets ocorreguts els passats 14 i 15 de novembre, quan la comissió legislativa de Finances, per sorpresa, va tractar d'introduir unes esmenes al Projecte de llei de modificació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. ​​​​​​

El conseller socialdemòcrata, Quim Miró, demana al Govern si va tenir constància d'aquestes pràctiques prohibides pel nostre sistema jurídic. Així mateix, vol saber si ha promogut aquesta pràctica, i com el Govern pot avalar aquestes pràctiques de part de la Fiscalia quan la separació de poders és la base del nostre sistema constitucional. Des del grup parlamentari socialdemòcrata (GPS) volen també conèixer quines mesures prendrà per sancionar aquests procediments perquè no es tornin a reproduir.

Les esmenes tenien per finalitat introduir unes modificacions en el Codi de Procediment Penal, text legal que no era objecte de modificació. Els  socialdemòcrates creuen que aquestes esmenes van estar redactades pel Fiscal General i el Fiscal adjunt.

Després de denunciar aquesta pràctica, lluny de rectificar aquesta manera de fer, tant el Govern com els consellers generals de la majoria han intentat avalar aquestes pràctiques prohibides pel Reglament del Consell, la Llei del Ministeri Fiscal, la Llei Qualificada de la Justícia, i la Constitució, podent doncs parlar d'una vulneració conscient i sistemàtica de les normes que garanteixen el bon funcionament de la Justícia i la separació de poders.

Des del GPS recorden que el Fiscal General, com afirma Demòcrates, no és un agent social, i que no és habitual, ni legal permetre aquestes pràctiques. En aquest sentit, recorden que l'article 1 de la Constitució, en el seu segon paràgraf, proclama com a principi inspirador de l'acció de l'Estat andorrà el respecte i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona.

Per traduir en la pràctica judicial diària aquests principis inspiradors de l'Estat de Dret cal assegurar l'existència d'uns òrgans que, des de la seva independència, puguin executar i aplicar imparcialment les normes que neixen de la voluntat popular.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.