El pregoner de festa major

Comentaris

El pregoner de festa major
El pregoner de festa major

per Periodista sense sou (NI AMO)

Llegint l'actualitat d'un mitjà andorrà, surt una notícia on diu literalment que el pregoner  de la Festa Major "ha fet des del balcó del comú una reivindicació encesa del periodisme andorrà després d’haver dedicat part del seu pregó a la figura de la seva mare, arribada des de Solsona. El director de RTVA ha assenyalat que -sobretot arran del “Cas BPA”- al país “hi ha periodistes dolents, i alguns amb mala bava que treballen dictats per l’amo sense cap deontologia a seguir i saltant-se l’ètica”.

El pregoner ha apuntat que “dels diaris digitals i pàgines que publiquen articles sense signar val més no parlar-ne, amb alguns dels titulars que els hi hem llegit ja n’hi ha prou per saber de les seves talles professionals i si m’apureu, humanes” després de recordar que la visió que es dóna des dels mitjans forans és interessada, parcial o sense fonament.". 

Final del paràgraf de la notícia.

És imaginable pensar que aquest bon senyor deu ser llicenciat o gran entès en periodisme i, pel que sembla, amb forces nocions d'humanisme i de saltadors d'ètica. 

Sent un expert en aquests temes, li ha de ser més fàcil d'esbrinar i distingir quin col·lega és bo o dolent. Juga amb avantatge.

Altre cosa serà saber classificar que és dolenteria, bonança, humanisme o ètica. Això deu dependre, com sempre, de quins ulls ho mirin o de quines corrents siguin. Deduïm que els contraris a la seva deontologia deuen ser els dolents i els saltadors d'ètica.

Un llunyà periodista deia que "el periodisme neutral és utopia. No és possible si vols cobrar a final de mes".  Un altre deia "el periodisme independent no pot existir. Tot periodista té compromisos". O sigui, venen a dir que sempre hi han interessos creats i tendències manifestes. 

Resumint: qui paga, mana. 

En tot cas, quedi clar que parlem del periodisme professional, d'ofici, el de nòmina a final de mes.

No obstant, el pregoner oblida que, a part del periodisme professional (al qual sembla ser que ell pertany), n'hi ha un altre que se'n diu "amateur", el de pa sucat amb oli. És aquell que no cobra a final de mes, ni tampoc té amo. Són gent crítica, autodidacta i espontània per a l'ocasió o d'un fet concret, on hi depenen altres factors: defensen puntualment coses que els afecten o mostren desacords en coses que consideren "suposadament" mal fetes o injustes.

Aquesta gent anònima (o no), com poden publicar les seves inquietuds ?. Doncs, per les xarxes socials, via wp, twitter, facebook, a través de comentaris en diaris digitals o mitjançant altres noves formes. 

Al primer món, totes aquestes opinions són poc controlables (només reben censura quan, lògicament, es traspassen certs límits delictius).

Aquestes opinions – que n'hi diuen llibertat d’expressió - fa que, algunes vegades, siguin un seriós inconvenient pels polítics, poders fàctics o interessos de qualsevol indol o color. 

Vet aquí que un eina inicialment creada per a finalitats de defensa militar (internet), s'hagi acabat fent servir per altres motius aliens al seu origen. Per a la llibertat d’expressió. Quina cosa més curiosa.

Llibertat d’expressió, quina frase més bonica. 

Per sort, aquí tothom la podem fer servir, fins i tot, el pregoner. Fins i tot, un bon senyor que tot i vivint d'un sou que també li paguen els periodistes dolents, els de mala baba i els de pa sucat amb oli, s’atreveix a donar lliçons de qualitats de periodisme a dalt d'un balcó.  Això es la grandesa de la democràcia. Sense manies ni vergonya, tal com un pensa. Que bonic. 

Altre cosa és l'ètica de cadascú, del seu ofici o del càrrec que ocupa. Seria un tema apart que ara no cal entrar-hi, es faria l'article massa llarg.

Per acabar, el pregoner va recordar que la seva mare era de Solsona. Sembla evident, doncs, que aquest pregoner (imaginem d’exclusiva nacionalitat andorrana, tal com mana la Constitució) té arrels ben catalanes. 

Ell deu saber perfectament que el poble català dels seus avantpassats ha patit al llarg de la seva història moltes patacades i setges (Solsona,també)... i on també hi han figurat  periodistes (o narradors) bons, dolents i en mala baba. Això si, la seva classificació sempre depèn del costat que es miri, i evidentment del costat que se sigui o es cobri.

Sens dubte, els humans som ben complicats... i portar un bon sou a casa, encara ho és més.

Comentaris

Trending