Tot el que lluu no és or. L’adjudicació acordada pel Govern de la gestora i la dipositària del pla de pensions dels funcionaris no està exempta de certes anècdotes, curiositats i casualitats. Cert és que la comissió de seguiment formada per quatre representants triats per l’executiu i vuit membres que representen els partícips -això és, els treballadors públics i assimilats- va acordar per unanimitat escollir Crèdit Assegurances com a ens gestor del fons i Crèdit Andorrà en tan què dipositari. També és cert, però, asseguren diverses fonts, que el procés estava mig preconcebut i que, a més a més, hi ha aspectes de la llei que regula el pla que s’han de modificar -el Govern s’hi va comprometre. i aquests canvis encara no s’han fet. Al capdavall del camí, hi ha qui amb dades suposadament objectives a la mà entén que les passes a seguir estaven més que traçades.
D’entrada, un primer element que pot ser objecte de discrepància o certa polèmica és el dipòsit del fons i el rendiment que aquest ha obtingut abans que s’hagi fet l’adjudicació decidida recentment. Les actes de la comissió provisional de seguiment del pla reflecteixen certes actuacions curioses. Així, les fonts consultades han explicat que quan es va haver aprovat la llei que regula el pla de pensions i tant els treballadors com el Govern hi van començar a fer les aportacions escaients, l’executiu va decidir unilateralment obrir sengles comptes de dipòsit a MoraBanc i a Crèdit Andorra. En tots dos casos, les entitats oferien-abonaven al dipòsit un rendiment del 0,25%. Quan es va demanar al Govern perquè s’havien escollit aquelles dues entitats i no cap altra, la resposta va ser que la majoria de les nòmines dels funcionaris estaven domiciliades en els bancs escollits.
No obstant, i davant la possibilitat, i fins i tot evidència, que altres entitats podien oferir un rendiment més bo, l’executiu no va poder fer res més que demanar ofertes a tots els bancs del país. Finalment, el dipòsit del fons es va fer efectiu al Crèdit Andorrà perquè va oferir el millor rendiment. Compte! De pagar un 0,25% va passar a abonar el 2,25%. El notabilíssim increment va fer enfurismar una part del funcionariat representat a la comissió de seguiment del pla que va retreure al Govern -i va exigir fins i tot, i així consta en les actes- que no hagués sol·licitat ‘pressupostos’ (ofertes) abans i li va reclamar una compensació retroactiva pels diners que el pla hauria deixat de rendir. Per ara, res no se’n sap.
El cas, però, és que durant tot el 2016 el pla dipositat a Crèdit Andorrà ha rendit a raó del 2,25%. Fins fa poques dates, que en virtut d’una renovació automàtica el rendiment ha tornat a baixar molt espectacularment… en espera de l’adjudicació definitiva de la gestora i la dipositària. (Un cop sigui efectiva la nova fórmula, el rendiment anirà lligat a l’elecció per part del partícip de l’escenari que més l’interessi dels que finalment es proposi… dependrà del risc que vulgui assumir cada aportant).
Finalment, serà l’entitat capitanejada pel tàndem Peralba-Cornella qui s’ha endut el gat a l’aigua. Per unanimitat de tots els presents de la comissió de seguiment i per recomanació d’uns assessors externs (Mercer Consulting) experts en aquesta mena de productes i contractats a partir d’un ventall de propostes que es van sol·licitar, Crèdit Assegurances i Crèdit Andorra han estat els elegits. Però això coincideix amb altres elements que generen cert neguit en una part del col·lectiu de funcionaris. Una firma lligada al banc escollit (Vincles) va fer l’estudi actuarial sobre les pensions que percebien els treballadors públics.
Per tant, l’empresa en qüestió disposava d’una informació que altres empreses no tenien. El bufet d’advocats Arqués - Ribet - Junyer -despatx legal de capçalera de Crèdit Andorrà- va elaborar la llei que regula el pla de pensions. També es va encarregar de redactar la normativa complementària que la desplega i està treballant en les eventuals modificacions que calguin introduir. I, a més a més, es va encarregar de redactar el plec de bases del concurs internacional (per la gestora) - nacional (per la dipositària) en virtut del qual finalment s’escull les empreses del banc verd. El despatx legal en va estructurar el plec de bases i hi va donar el suport tècnic necessari. Però va ser la comissió de seguiment qui el va acabar validant.
Més elements encara. Les propostes realitzades duien associades ofertes complementàries per als funcionaris. Així, per exemple, s'oferien des d’hipoteques més barates per als treballadors públics i targetes de crèdit sense haver d’assumir cap cost extra, o assegurances complementàries gratuïtes. Per a l’empresa que s’encarregava de valorar les ofertes -i que la comissió de seguiment, tot sia dit, va contractar ben lliurement- aquestes ‘millores’ eren molt subjectives i no s’esqueia valorar-les perquè no quadraven amb el plec de condicions, que prou que fixava uns dos-cents paràmetres a tenir en compte. Per tant, a part dels funcionaris els queda el dubte si sumant-hi aquestes 'millores en espècie' alguna altra de les propostes concursants podien haver arribat a ser millors.
I amb tot, l’adjudicació del pla s’ha fet sense que s’hagin acabat d’aclarir algunes qüestions que una part del col·lectiu funcionarial demanava que es tingués en compte i, fins i tot, que es traduïssin en canvis en la llei que regula el pla de pensions. Per exemple, què passa quan un empleat públic està de baixa. Com que és la Mútua la qui assumeix el ‘salari’, automàticament es desactiva la retenció que amb la nòmina normal -i si hagi ha donat el mandat el treballador concernit- s’aplica al funcionari i tampoc el Govern fa l’aportació corresponent a aquell empleat. Tampoc no queda clar la posició d’aquells treballadors que en l’entrada en vigor de la llei portaven 25 o més anys de servei per a l’administració o que estaven a cinc anys o més de l’edat efectiva de jubilació. I tot plegat, segons les fonts, suma.
I el ‘pitjor’ de tot és que, malgrat que tècnicament hi havia el que hi havia i l’elecció ha estat la que ha estat (amb la proposta feta per MoraBanc molt a prop de la finalment vencedora), la sensació d’una part del funcionariat és que, al final, tot queda a casa. I semblava cantat que la gestió i el dipòsit del pla de pensions tenia nom i cognoms. Coses que passen.
Comentaris