- Sindicatura admet a tràmit els projectes de llei de transferències i competències i dóna de termini als grups parlamentaris fins al proper 1 de setembre per presentar esmenes
- El text suprimeix qualsevol control del Govern o el Consell General sobre els diners a distribuir a les corporacions parroquials, que només se sotmetran a la supervisió del Tribunal de Comptes
- Es preveu que en un termini de cinc anys es faci, si cal, una primera revisió de les noves normatives després que l’executiu faci un informe sobre el funcionament de les noves eines
- El 2018 es repartiran 55 milions en funció de criteris denominats d’imputació general, que pesaran el 80%, o de recursos de redistribució sostenible, que representaran el 20%
Tenir un nucli de població com el Pas de la Casa, disposar de pocs comerços o negocis a la parròquia o haver desplegat tanta capacitat tributària com sigui possible suposaran un premi a l’hora de la distribució de les transferències de l’administració central cap als comuns. Són algunes de les particularitats de la nova llei que Sindicatura ja ha admès i que es tramitarà, igual que la normativa que modifica les distribució de competències, per la via d’urgència.
Els grups parlamentaris tenen temps fins poc després del migdia de l’1 de setembre (13.30 hores) per presentar esmenes. Mentre que la llei reguladora de les transferències entrarà en vigor l’1 de gener que ve, l’altra serà vigent des de l’endemà que es publiqui al BOPA.
El text redactat pels serveis jurídics del Govern després de l’acord ampli, que no unànime, hagut en les negociacions dutes a terme en seu parlamentària per representants del poder executiu central, el legislatiu i els comuns, estableix, com ja era sabut, l’import a repartir el 2018 en 55 milions d’euros.
“Per als exercicis 2019 i posteriors s’incrementa anualment, o disminueix, si escau, a raó de la taxa de variació de l’avanç del producte interior brut anual respecte l’import anual establert per l’any anterior”.
A diferència del que passava fins ara, ni el Govern ni el Consell General no tindran cap potestat de control sobre el trasllat dels diners cap a les corporacions parroquials, que podran impugnar les liquidacions emeses pel ministeri de Finances. L’únic organisme de control de les transferències serà el Tribunal de Comptes. Això sí, el Govern haurà d’elaborar en un termini màxim de cinc anys un informe sobre el funcionament del mètode acordat -i que se suposa que rebrà un suport més que suficient a la cambra parlamentària per tirar endavant sense pràcticament cap canvi- i, a partir d’aquell treball, es podran fer les modificacions que es considerin escaients.
Els criteris per repartir els recursos dineraris es divideixen entre dos grans blocs, els que s’anomenen d’imputació general i els que es consideren de redistribució sostenible. Entre els primers hi ha aquells elements que ja preveia i preveu la Constitució i que tenen a veure amb la població i el territori a banda d’un fix igual per a totes les parròquies. A més, es creen dos nous elements: els criteris demogràfics i el de pernoctacions. Demogràficament es tindrà en compte quants infants té cada parròquia i quin volum de gent gran té. Com reflecteix l’exposició de motius de la llei, són dos col·lectius especialment sensibles i que poden suposar una despesa notable i, en canvi, en no tractar-se de població activa, la seva generació de riquesa dinerària és minsa. Les pernoctacions no tenen cap secret afegit.
D’entre el total a repartir, és a dir, els 55 milions el primer any, el 2018, el 80% es distribueix en funció dels denominats criteris d’imputació general. És dir, 44 milions es repartirien en funció de la població, el territori… D’aquests 44 milions inicials, el 31% es divideix a parts iguals per a cada parròquia; el 26% anirà en funció de la població; el 20% tenint en compte el territori; un 16% mirant el pes que té la infància i la gent gran; i, finalment, el 7% correspon a les pernoctacions.
Els 11 milions restants, en el cas de l’exemple del que seria el primer any, es distribuiran tenint en compte els denominats
criteris de redistribució sostenible, que “tenen per objectiu incentivar que els comuns facin inversions sostenibles des del punt de vista mediambiental, social i econòmic i que, alhora, compleixin amb els compromisos adquirits pel que fa a la separativa d’aigües i a l’elaboració del cadastre”. El Govern haurà d’elaborar un reglament on s’estableixi què és una inversió sostenible o no ho és a efecte de repartiment de transferències. Per optar a aquests diners els comuns hauran de destinar un mínim del 10% del que rebin a inversions sostenibles. En canvi, aquells comuns que tinguin un deute superior al 170% de la mitjana d’ingressos dels darrers tres anys podran imputar una xifra equivalent -és a dir, un altre 10%- a reduir endeutament.
Com s’ha dit també,
com major sigui el compliment sobre la separativa d’aigües o l’elaboració del cadastre -els comuns hauran d’informar sobre aquesta qüestió el darrer dia del mes de març de l’any que ve per tenir-ho en compte en el repartiment corresponent del 2018- més diners es rebran. I després hi ha la partida de solidaritat i particularitats parroquials. Aquí es donen cinc tipus de premis o incentius diferents. Les parròquies que tinguin menys establiments comercials rebran un ajut.
També sumaran més diners aquells comuns que hagin desplegat com més tributs millor. Altres aspectes a tenir en compte és la xarxa de carreteres secundàries.
Si han de gestionar una xarxa superior a 60 quilòmetres rebran més diners. Igual passarà en el cas d’
una societat pública participada únicament pel comú amb una despesa superior a la despesa de la corporació. Finalment,
també es tindrà en compte el fet d’haver de donar serveis a dos nuclis de població de més de 2.000 habitants separats per més de quinze quilòmetres. És a dir, per aquest concepte es premiarà el comú d’Encamp per haver de fer-se càrrec del Pas de la Casa.
Comentaris