El Grup Orfund va comercialitzar amb or i diamants africans amb el suport dels homes forts de països tan poc clars com Costa d’Ivori i Libèria. L’entramat societari, amb l’actual ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, com un dels seus principals baluards, va operar de forma sistemàtica amb el beneplàcit d’un condemnat a cinquanta anys de presó pel Tribunal de l’Haia per crims contra la humanitat com el liberià Charles Taylor. El dictador, conegut amb el sobrenom del ‘senyor de la guerra’, va adquirir armes per lluitar en l’enfrontament civil de Libèria gràcies als diners obtinguts amb el tràfic de diamants. D’aquí que aquestes pedres precioses es passessin a denominar ‘diamants de sang’.
I justament va ser en l’època en què Taylor va protagonitzar un violent mandat a Libèria (1997-2003) que Orfund i tot l’entramat de societats que es van constituir al seu entorn va operar amb tota la seva intensitat en aquell país. I ho va fer del bracet d’un dels ‘senyors de la guerra’ com Alhaji Sekou Fofana, com ha posat de relleu aquest diumenge el digital espanyol ‘El Confidencial’. El portal documenta àmpliament la informació amb la reproducció de cartes i escrits on, per exemple el propi Taylor allibera de pagar taxes per la compra de maquinària a una de les societats sobre les quals tenia poders Cinca per via de l’àmplia xarxa de societats que des d’Andorra es va teixir a diversos països.
De fet, i davant les preguntes formulades en la sessió de control de dijous passat al Consell General, Cinca va admetre haver participat ja no només com a assalariat si no també com a accionista en la matriu del grup (Grup Orfund) i també va explicar que tenia vincles amb altres de les societats de l’entramat, que va reconèixer que en tenia tant en funció de l’activitat a la qual es dedicava com al país en què havia d’operar. ‘El Confidencial’ explica, per exemple, que l’avui ministre tenia plens poders sobre l’andorrana Wim SL, una de les filials d’Orfund i des de les quals es controlaven les societats del grup en diversos països africans.
Entre aquestes altres societats implantades sobre el territori hi hauria, entre altres, Orfound of Liberia LTD, Blue Stone -que és en relació a la qual Charles Taylor va emetre una mena de ‘carta de recomanació’-, DiAndorra o Négoce Afrique Côte d’Ivoire (NACI). Aquesta darrera és la que va enviar el setembre del 1998 onze lingots d’or a Barcelona que el propi Cinca es va encarregar d’anar a buscar i pujar fins al Principat. Divendres, el ministre va lliurar a Sindicatura la documentació que acredita que aquella importació es va fer seguint els tràmits legalment establerts.
A Wim SL i a una altra societat lligada al grup com Transafricana de comerç -que en tenir embargaments actius no s’ha pogut donar de baixa i, en conseqüència, Cinca no se n’ha pogut formalment sortir- el ministre hi apareix igual com el controvertit Manuel Terren Parcerisas, avui resident al Brasil, fa uns anys establert a Andorra, el 1974 detingut a Barcelona per atracar un banc, i durant els anys en què Orfund va operar un dels homes forts del grup en els seus negocis a Àfrica. Terren, com a representant de Wim, va haver de comparèixer a un judici a Costa d’Ivori per la desaparició d’una notable quantitat d’or.
‘El Confidencial’ acredita la relació de Cinca amb les esmentades societats i els poders que ostentava sobre aquestes. No només com a accionista minoritari d’algunes de les firmes del grup, també com a director general de tot l’entramat i, per tant, gestor del dia a dia de l’entramat. La informació del portal espanyol documenta des d’enviaments a través de Western Union fins a responsabilitzar-se de factures telefòniques pendents de pagament.
Comentaris