El Govern està enfangat fins als genolls o més amunt amb la negociació amb la Unió Europea (UE). En la qüestió del tabac, el més calent és a l’aigüera. O pitjor encara, el carro va pel pedregar. Fins al punt que l’única persona de l’executiu que es refereix al tema de forma sincera, la titular d’Afers Exteriors, Maria Ubach, ha hagut de sortir -o potser millor, l’han fet sortir- aquest dilluns a dir que si Brussel·les pretén controlar d’una manera o altra la fiscalitat andorrana via impost sobre el tabac “no podrem continuar amb la negociació d’aquest acord”.
Fa temps que el cap de Govern, Toni Martí, està amoïnat: un acord amb la UE que comporti cessió de sobirania fiscal no superaria el referèndum pertinent i, conseqüentment, el Govern que l’hagi negociat o el seu hereu se n’hauria d’anar cap a casa. I no hi ha res que importi més a l’actual màxim mandatari governamental que assegurar que la trona continua en mans d’aquells que cregui que no el deixaran amb el cul en l’aire. Això, ara, li és més prioritari que moltes altres coses. Per això crida a capítol els líders de les altres formacions i els demana, si et plau per favor, que contribueixin a rebaixar el clima de tensió, de certa crispació, que es viu al país. Que si funcionaris, que si Europa, que si adjudicacions al germà…
L'executiu haurà de presentar aquest març a la Unió una proposta seriosa, realista i assumible per tots i que comporti una reducció del dràstica del contraban
La UE, empesa per França, està disposada a collar Andorra per tal que garanteixi que els preus del tabac del Principat no seran mai més baixos que els d’Espanya. De fet, els francesos, de comú acord amb els rectors de la Unió, havien arribat a plantejar-se posar sobre la taula la necessitat de poder modular un gravamen sobre el tabac andorrà per assegurar-se que el Principat compleix i complirà. L’argument de Brussel·les és clar: si Andorra vol una transitòria de 30 anys, la UE ha de tenir garanties manifestes que el Principat aplicarà al peu de la lletra allò que es pacti.
Ubach no ha volgut referir-se aquest dilluns a les demandes o no demandes de la UE. La darrera vegada que ho va fer, fa una desena de dies, tot reconeixent que França havia imposat condicions en relació al preu del tabac, el cap de Govern, Toni Martí, va muntar en còlera. La titular d’Exteriors, centímetre amunt, centímetre avall, va ser honesta i sincera. Però això topava amb el discurs i els missatges que Martí va enviant als agents més directament implicats en la qüestió del tabac. En aquest cas, el cap de Govern sempre afirma que tot va rodat. Els interlocutors, per tant, ja saben que és just el contrari. Però és que Maria Ubach ho va verbalitzar.
El desembre, responsables de la delegació europea en relació amb la negociació de l’acord d’associació amb Andorra van ser clars: Brussel·les es fa seva la petició de França per tal que el Principat, si vol una transitòria de trenta anys, vagi modulant els preus, amb certa celeritat, cap els que hi ha a Espanya. Si no, no hi ha transitòria. El mes que comença en pocs dies serà clau. Andorra haurà de posar sobre la taula les seves alternatives. És a dir, com creu que es pot combatre el contraban d’una manera important i realista sense incrementar el preu i, per tant, fer desaparèixer el diferencial, com a mínim, respecte Espanya.
Sense pistes
Ubach no ha donat ni la més mínima pista. Ni de què pretén la UE ni de què pot oferir Andorra. La titular d’Exteriors ha recordat que es tracta d'una "negociació privada entre dues parts” que alhora esdevé un exercici "molt delicat i complex", de manera que esperaran al final per explicar "com desemboca aquest treball". Tot i això, la ministra espera que no s'arribi a "aquest punt límit", i ha recordat que la UE sempre ha estat molt comprensiva amb el posicionament d'Andorra i que "el que no vol és enfonsar el país", sinó tot el contrari: "El que vol és col·laborar i arribar a una solució de consens pel que fa al tema del tabac”.
Algunes fonts consideren que el millor que podria passar és que la negociació global sobre l’acord d’associació es mantingui ben viu. I que el debat per solucionar la qüestió del tabac es dugui a terme en una via paral·lela. Les mateixes fonts deixen clar que si algú es pensava que la UE concediria una ‘moratòria’ de trenta anys perquè Andorra pogués continuar fent el que volgués anava errat. Molt errat. I, per tant, el millor que podria passar és una negociació ad hoc que, de ben segur, tindrà repercussió amb el diferencial que hi ha amb Espanya i França.
De fet, de temes específics espinosos tots els països en tenen. Andorra negocia amb la UE del bracet, en moltes ocasions, de Mònaco i San Marino. I si el Principat té el tabac com el gran escull, els altres dos micro estats que estan negociant amb Brussel·les tenen les seves coses. El principat monegasc, per exemple, té molts inconvenients amb els professionals. De la seva banda, l’enclavament italianitzat tindrà en el sector serveis la seva prova de foc autòctona.
Comentaris