La UE permetrà una transitòria llarga al sector tabaquer però imposarà ‘clàusules anticontraban’

  • Les reunions entre tots els sectors i agents implicats es mantindran les properes setmanes fins a poder tancar amb Brussel·les el marc relatiu a la lliure circulació de mercaderies a finals de gener
  • Europa està disposada, encara que no ha firmat res, a garantir set anys sense canvis a partir del moment que entri en vigor l’acord, que es creu que podria ser d’aplicació en cinc anys 
  • El pacte incorporaria uns mecanismes que cal acabar d’aclarir que podrien fer volar pels aires la indústria del tabac al Principat de forma automàtica si hi ha un abús del contraban
  • Els colliters, veient que les negociacions semblen ben encarrilades, demanen als fabricants firmar un contracte que els garanteixin la compravenda de les deu properes plantacions
La Unió Europea (UE) està disposada a concedir al sector tabaquer del Principat un termini d’homologació al marc europeu suficientment llarg, és a dir, si no es torcen les converses, permetrà que hi hagi una transitòria elevada que comportaria que aproximadament fins al 2030 no hi hagi d’haver canvis respecte de la situació actual. Això sí, imposarà unes clàusules de salvaguarda en cas d’existència sobredimensionada de contraban que podria deixar pràcticament sense efecte l’acord i exigir fer creu i ratlla gairebé en el moment que es consideri que hi ha un abús. Les converses que hi va haver la setmana passada a Brussel·les han permès encarar força bé la negociació per als interessos del Principat, segons fonts properes al sector agrícola, no obstant això, no hi ha res de tancat i no es preveu que es doni per conclosa la negociació sobre la lliure circulació de mercaderies fins als darrers dies del mes que ve. Les fonts consultades han assegurat que des d’ara i fins llavors es duran a terme diverses trobades o reunions tècniques. En principi, de forma interna al Principat entre els diversos agents implicats i, també, es mantindran contactes amb els negociadors europeus que haurien d’afinar, també, alguns dels serrells que cal definir. En tot cas, i segons fonts properes als colliters consultades, el Govern hauria pràcticament arrencat de la UE un compromís perquè l’actual marc tabaquer no variï en els primers set anys de vigència de l’acord d’associació amb Europa. Donat per fet que l’executiu considera que entre la finalització de les negociacions globals, la firma dels acords, la validació legislativa i el referendament popular al qual s’ha de sotmetre l’eventual text, aquest no entrarà en vigor fins un termini mitjà de cinc anys. Si aquests se li sumen els set anys en els quals Brussel·les permetria el manteniment de la situació actual, els negociadors andorrans consideren, segons les fonts, que no seria fins al 2029 o al 2030 no es començaran a aplicar canvis. A partir d’aquell moment es començaria a aplicar una reducció dels aranzels, rebaixa que seria ja molt accentuada a partir dels vint anys de vigència de l’acord, amb la qual cosa a l’entorn de l’any 2040-2042 seria molt poc interessant per a les multinacionals del tabac fabricar al Principat. No obstant així, les fonts del sector agrícola consultades han recordat que hi ha molta discreció i confidencialitat sobre el contingut de les negociacions i que en no haver-hi res tancat del tot i encara menys signat s’és molt prudent a l’hora de comunicar res. També és clar que la UE es reserva o així ho pretén fer determinades garanties especialment relacionades amb dos dels seus socis i veïns directes del Principat d’Andorra. Una de les garanties que Brussel·les exigeix que l’acord reculli són un seguit de clàusules de salvaguarda que tallarien de soca-rel la situació actual d’Andorra i la producció del tabac si el contraban experimenta un protagonisme gaire destacat. Les fonts consultades, però, no han pogut precisar ni quan ni en quina situació exacta la UE podria aplicar dites clàusules i, tampoc, quina seria la repercussió concreta. Una altra garantia que Europa vol mirar que Andorra accepti posar per escrit, especialment en relació a Espanya, és que el diferencial de preus, amb les taxes incloses, no sigui mai superior al 30% del cost de venda al públic de l’Estat espanyol. Bona part del sector fabricant, segons les fonts consultades, veurien bé aquesta circumstància entenent que ajudaria a regular el sector i contribuiria de forma natural a frenar el contraban que algunes marques més que d’altres podrien fomentar. L’executiu té més dubtes de si ha de posar per escrit una qüestió com aquesta atès que considera que és condicionar la sobirania tributària del país. Finalment, els productors agrícoles, els colliters, vist els avenços positius que s’haurien estat donant i el fet que des d’ara fins d’aquí deu o dotze anys la situació no hauria de canviar, reclamen que els fabricants firmin un contracte que els garanteixi la compra-venda de les deu properes collites en les condicions actuals, i que suposen, anualment, uns ingressos globals per als pagesos d’entre 12 i 14 milions d’euros. El contracte, és clar, també contemplaria clàusules que el deixarien sense efecte en cas d’elements imprevistos.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.