El fitxatge de Cabanes certifica el ‘divorci’ total entre Marsol i Pons al consolat de la capital

El fitxatge de Cabanes certifica el ‘divorci’ total entre Marsol i Pons al consolat de la capital
El fitxatge de Cabanes certifica el ‘divorci’ total entre Marsol i Pons al consolat de la capital
  • Qui va ser número nou de la llista de DA a les passades comunals exercirà com a conseller d’Esports a l’ombra, una tasca formalment encomanada al cònsol menor
  • Els dos mandataris comunals ja van configurar un tiquet electoral molt forçat i la cònsol major ‘no perdona’ al seu segon que ‘desaparegui’ sempre que cal prendre decisions complexes
  • A la nova incorporació, inicialment com a tècnic però ben aviat com a cap de projectes estratègics, se li encomanarà la tasca de convertir els Serradells en un pol d’atracció turística
  • La primera mandatària d’Andorra la Vella no descarta convertir el nou col·laborador, que ocupa un despatx adjunt al seu, en el número dos de la seva candidatura per als comicis del 2019
La incorporació d’Alain Cabanes, número 9 de la llista que Demòcrates per Andorra (DA) va presentar a la capital per a les comunals del 2015, al comú d’Andorra la Vella no és només la creació a mida d’un càrrec. És, més encara, la certificació del distanciament total entre la cònsol major, Conxita Marsol, i el cònsol menor, Marc Pons. Cabanes serà el conseller d’Esports a l’ombra, una tasca que formalment du a terme Pons, i com a cap de l’àrea de Projectes Estratègics que encara s’ha de crear, Marsol li encomanarà el seu projecte estrella: la conversió del centre esportiu dels Serradells en un pol d’atracció turística. En una mena de Caldea amb una connotació més esportiva. La tibantor entre Marsol i Pons no és nova. Ve de lluny. De fet, ja va ser un tiquet electoral molt forçat. Cap dels dos tenia ni la més mínima afinitat amb l’altre. Però la candidatura taronja de la capital va ser difícil de parir malgrat que va acabar configura per un bon reguitzell d’’starlets’. Els dos cònsols no han congeniat mai gaire. O gens. I de molts és sabut el caràcter expeditiu de la cònsol major. Marsol no només és treballadora i, fins a un cert punt, ‘diva’ i personalista. També té clar que cadascú ha d’assumir les seves responsabilitats. I, com a mínim, aquesta última faceta, asseguren diverses fonts, no l’hauria trobat en el cònsol menor. De Pons, i entre altres coses, Marsol en considera que evita l’adopció de les decisions més complicades. Que no dóna prou el ‘callo’, en l’argot popular. En aquest marc, la promoció de Cabanes encara que sigui inicialment (o, millor dit, formalment) com a tècnic d’esports, és un advertència inequívoca: fins aquí hem arribat. A Pons li ha fet creu i ratlla encara que s’hagin d’aguantar. Dins el comú hi ha travesses sobre si el cònsol menor es mantindrà al càrrec el temps que resta de mandat o en marxarà abans. Ara per ara, el resultat seria favorable a la primera de les opcions. Pons seguirà encara que sigui de forma rutinària. Però Cabanes serà potser no només el conseller d’Esports a l’ombra. Potser fins i tot el cònsol menor ‘in pectore’. Tal és la confiança de Marsol. De fet, una àrea de projectes estratègics vol poder dir moltes coses o pot ser no-res. D’entrada, però, la cònsol major ha col·locat la nova incorporació en un despatx pràcticament adjunt al seu. I asseguren les fonts que si el temps i els fets evolucionen com Marsol espera, Cabanes serà preparat per ser el candidat a cònsol menor el 2019. Amb ella al capdavant. La plaça que se li crea va més enllà del mandat i tot (31 d’agost del 2020), però no té dubte la cònsol major que si amb Cabanes són capaços de fer rutllar els Serradells en una dimensió molt superior a l’actual la confiança ciutadana els tornarà a ser dipositada. I amb Pons no hi compta per a res. I, com aquell que diu, tampoc amb els seus col·laboradors. Com la fins fa poc directora de Cultura, Pati Bafino. La seva dimissió a la porta d’una festa major va ser maquillada sota allò tan clàssic de motius personals. Però la realitat, asseguren les fonts, ja cal buscar-la en aquest distanciament total entre els dos cònsols. I Bafino, funcionària d’una àrea de Participació on no hauria estat rebuda gaire efusivament en el seu retorn al lloc de treball originari, era de l’estreta confiança de Pons. O el que és el mateix, molt allunyada del que Marsol busca i pretén.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.