El fiscal s'acarnissa en el 'cas BPA' i completa la voràgine demanant entre 5 i 8 de presó per a cadascun dels processats

El fiscal s\'acarnissa en el \'cas BPA\' i completa la voràgine demanant entre 5 i 8 de presó per a cadascun dels processats
El fiscal s\'acarnissa en el \'cas BPA\' i completa la voràgine demanant entre 5 i 8 de presó per a cadascun dels processats

La fiscalia ha fet bons els pronòstics i ha culminat la bogeria del ‘cas BPA’ sol·licitant penes de presó que van de 5 a 8 anys per als 24 processats en la causa general. La qualificació provisional signada pel fiscal general, Alfons Alberca, i que es va presentar la setmana passada davant el Tribunal de Corts, que ha de jutjar l’afer, és poc més que un copiar i enganxar de l’aute de processament dictat per la batlle instructora l’agost passat. El poder judicial, clarament polititzat en aquesta ocasió, té molta pressa en jutjar i condemnar i s’acarnissa contra tots els implicats en la ‘causa 81’ completant una voràgine que no sembla que tingui aturador. Fa dies que se sap el ‘calendari d’actes’ malgrat que hi ha desenes de recursos presentats pels advocats de les defenses contra diligències practicades (i sobretot no practicades) en el marc de la instrucció i deficiències processals que s’hi han detectat.

Les peticions formulades per la fiscalia fan basarda i van al límit de tot plegat. Diverses fonts han assegurat que tot plegat està fora de lloc i que s’està portant la situació a un extrem molt perillós. Per una sola compensació -que les defenses sempre han mantingut que no era punible i que era una pràctica habitual de tota la banca andorrana- s’arriba a demanar cinc anys de presó a més d’un dels gestors processats. La petició més alta és la que és formula contra l’exconseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel. Vuit anys de presó… i cent milions d’euros de multa. Perquè les multes econòmiques que sol·licita la fiscalia també formen part de la voràgine. En global, el ministeri públic voldria ‘cobrar’ 900 milions d’euros. A més a més, es demana que s’inhabilitin tots els processats i per als que no són andorrans (tretze en total) en sol·licita vint anys d’expulsió.

Mai abans un ‘Notice’ del FinCEN havia comportat un procés d’aquest tipus. I menys encara que suposés la persecució penal dels gestors de l’entitat assenyalada. De fet, hi ha alguns dels bancs afectats per decisions de la unitat de prevenció del blanqueig del departament del Tresor que han acabat desapareixent arran d’aquell assenyalament. Però, d’altres, han refet el seu camí, en alguns casos canviant de nom i d’accionariat. Les acusacions formulades contra molts d’ells en moltes ocasions eres més greus, contundents i sòlides que el que va recollir el FinCEN en el cas de BPA. Un exemple paradigmàtic n’és el bielorús JSC Credexbank.

De manera ben diferent a com ha actuat Andorra, davant del Credexbank els organismes bielorussos van refusar les acusacions formulades pel FinCEN, van retreure a l’organisme americà que no provés cap de les seves acusacions, va defensar que el banc complia plenament amb la normativa interna i que respectava les directrius del GAFI i va tirar endavant. Només en el cas del costa-riqueny Liberty Reserve algun directiu de l’entitat va topar de morros amb la presó.

Com era de preveure en alguns casos i fora de tota lògica en altres, el ministeri fiscal andorrà s’acarnissa en la denominada causa general de BPA, conegut com a ‘cas BPA’ i formula una qualificació prèvia que pretén ser exemplificant fonamentalment per justificar totes les decisions polítiques que s’han adoptat. Les fonts consultades han assegurat que “la gravetat l’estan construint els tribunals i no pas la realitat”. En aquest cas han recordat que es demana cinc anys de presó i un milió d’euros de multa a gestors que han fet una sola compensació -que per a les defenses no són delicte- i, en canvi, s’han obviat ja d’entrada en els processaments gestors que també havien compensat però o bé tenen ara càrrecs públics (un membre del Tribunal de Comptes, per exemple) o tenen vinculacions directes amb parlamentaris demòcrates i, alhora, va ser el contacte d’un important grup de perfumeria del país que també va dur a terme alguna compensació a Espanya.

Hi ha dos dels processats per a qui es demana vuit anys de presó, amb la diferència que per a un se sol·licita cent milions d’euros de multa i per a l’altre setanta. Després hi ha un segon grup de quatre d’alts comandaments o responsables de l’entitat per a qui se sol·licita set anys de presó. Per a setze gestors més es demana sis anys de presó i, finalment, per a set més el fiscal interessa que se n’imposin cinc. Quant a les multes, i a banda de la citada de cent milions d’euros, hi ha onze propostes de setanta milions, tres de sis, una de tres milions i vuit d’un. Entre els processats per a qui es demana el seu empresonament hi ha actuals empleats de BPA tutelada per l'AREB, persones que fa temps que estan jubilades i algun professional que va acabar la seva vida laboral, abans de ser prejubilat per evitar ‘mals majors’, a Andbank.

Filtració sense precedents

En un fet sense precedents, la qualificació provisional aportada per la fiscalia la setmana passada ha estat filtrada pràcticament al mateix moment de ser presentada. I el ‘Diari d’Andorra’ en publica avui, en una altra decisió amb encara menys precedents, els noms i cognoms de tots els processats amb les peticions que per a ells en formula el ministeri públic. Diversos dels afectats ja estudien accions legals per si una acció d’aquest tipus pogués suposar algun dany punible. Ja fa unes setmanes es van publicar els noms i cognoms de totes les persones suposadament implicades en el ‘cas Redder’, que ara està momentàniament en vies d’anul·lació i, a més, algunes de les persones que apareixien en aquella llista ja han acreditat que no són els autors de les compensacions de què venien acusats.

La qualificació provisional l’hauria formulat dins els terminis que tenia establerts la fiscalia, però la seva filtració s’emmarca, també, en els dies en què el Tribunal Constitucional (TC) considera que hi ha hagut vulneracions dels drets fonamentals de què gaudeix Joan Pau Miquel i en decreta el seu alliberament. De fet, el Constitucional estava previst que es decidís la setmana passada però, tal i com publica aquest dimecres mateix el BOPA, va acordar ajornar uns dies la seva decisió en espera de la resolució de tots uns dubtes que li plantejava la situació present i futura del conseller delegat.

El TC, abans d’acordar la seva decisió, volia saber des de quan està empresonat, si hi ha altres encausats pel mateix cas en la seva mateixa situació, com funciona el sistema de control monitoritzat o quan es preveu celebrar el judici. Les parts implicades es van afanyar a dir públicament que el judici se celebraria el maig. Això vol dir que es dóna per fet que totes les peticions que han formulat i encara poden formular les defenses seran rebutjades.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.