- Qui va ser conseller delegat de l’agència de resolució posa el seu cas d’exemple a la Batllia per justificar que és normal que no s’expliqui perquè un client de BPA no es passa a Vall Banc
- L’expert bancari està inculpat arran d’una querella criminal d’un dipositant que l’acusa, juntament amb altres responsables de la gestió de la crisi, d’apropiació indeguda i prevaricació
- El màxim responsable del disseny del procés de creació del banc pont afirma que és normal que no es justifiqui res perquè es podria incórrer en un presumpte delicte de cooperació en blanqueig
Qui va ser el primer màxim responsable executiu de l’Agència estatal de Reestructuració d’Entitats Bancàries (AREB) i dissenyador de capçalera del procés de resolució de Banca Privada d’Andorra (BPA), César Goyache, va veure com l’entitat bancària espanyola en la qual els primers temps va percebre la seva remuneració salarial procedent de l’AREB li bloquejava sistemàticament l’operació en ser una transferència procedent d’Andorra.
Així ho va explicar a la batlle Maria Àngels Moreno, encarregada d’instruir un cas pel qual s’acusa Goyache i altres implicats en la gestió de la crisi de BPA d’un delicte d’apropiació indeguda, de prevaricació i d’infidelitat en la custòdia de documents.
Entre altres coses, els clients que van presentar la querella contra els responsables del procés de resolució van denunciar que tot i demanar-los documents i més documents,
quan se’ls va declarar no aptes per poder passar de BPA a Vall Banc mai no se’ls van explicar les raons exactes, els motius, pels quals no se’ls migrava d’una entitat a l’altra i, per tant, se’ls mantenia bloquejats. Goyache, en un intent de demostrar que és normal que una entitat bancària no motivi perquè bloqueja un client quan sospita de la seva operativa, va exposar en la seva declaració judicial com a inculpat, feta el novembre passat i a la qual l’
Altaveu hi ha tingut accés ara, que
“quan cobrava el meu salari de l’AREB a Espanya, el meu banc m’ho bloquejava sistemàticament a compliment normatiu perquè venia d’Andorra. I el meu banc només deia que estava bloquejat i no em deia el motiu”.
César Goyache, que coincidències en el temps o no, va passar de ser un home d’aparicions relativament sovintejades a desaparèixer del mapa una vegada es va interposar les querelles -cert que llavors s’havia consumat la venda del denominat banc pont al fons voltor americà JC Flowers-, va assegurar a la batlle Moreno que
“vaig tenir-los que ensenyar la resolució del BOPA i la factura que els feia (a l’AREB). Jo no sabia els motius pels quals m’ho bloquejava. No m’informaven del motiu pel qual estava bloquejat ni m’informaven. Aquest procediment que és seguit pel banc és estàndard. El banc mai comunica què és el que s’està investigant, només requereix informació i no comunica el bloqueig de comptes”.
L’encara membre del consell d’administració de l’AREB posava el seu exemple personal per intentat dissuadir el querellant en el seu intent de fer veure que no és normal que no se li expliqui perquè se’l manté bloquejat, ‘congelat’ a BPA.
Goyache explicava en la seva declaració que ni tan sols els empleats de BPA tenien accés a saber si els clients passaven o no passaven. I per quins motius eren traspassats o no. Segons l’expert bancari, només els auditors de PricewaterhouseCoopers (PwC) tenien accés a una aplicació informàtica on se seguia l’evolució de cada client. I en funció d’aquesta evolució es traslladava als gestors si calia nova documentació o no. Però sense donar més justificacions.
Unes explicacions que tampoc no es donaven als clients. I menys encara si aquests, eventualment, eren sospitosos d’un eventual cas de blanqueig perquè, assegura Goyache en la seva declaració davant la batlle, tant l’AREB com els treballadors de BPA i Vall Banc podrien arribar a ser acusats de cooperadors en un cas de blanqueig si s’alertés de la seva situació a un eventual sospitós. Per tant, segons que va mantenir César Goyache, la situació haguda al Principat era d’allò més normal. L’únic excepcional seria que, tot i ser percentualment pocs en relació al conjunt dels dipositants, sí que hi ha un número important de persones no traspassables.
“És cert que aquí -va afirmar qui al seu dia va ser el conseller delegat de l’AREB- es concentra en un número molt important de clients, però és un procediment estàndard de clients”.
Comentaris