El desconeixement de la via preferent i la burocratització porten ‘llistes d’espera’ a cal metge

Els generalistes triguen en molts casos entre dues i tres setmanes a donar hora per l’increment del volum de feina i l’alentiment que suposen les noves eines informàtiques que han d’usar

-
-
Els metges generalistes, que és el mateix que dir amb la nova terminologia els metges referents, poden trigar actualment entre dues i tres setmanes a donar hora quan abans podien concedir-la d’un dia per l’altre i, en tot cas, sempre durant la mateixa setmana. Tot plegat, asseguren diverses fonts del sector, és degut al desconeixement que tenen els usuaris, els pacients, de la via preferent en fase d’implantació i a la burocratització que aquest nou sistema suposa, i que fa que els metges tinguin un volum de feina molt més important.

La situació genera cert malestar als usuaris més enllà de no acabar d’entendre com va el sistema, fet que comporta un increment de feina ara per ara innecessari als generalistes, i també hi ha un “sentiment de desconcert i desencantament” entre els professionals de la medicina. Fins al punt que anit es va celebrar una assemblea general extraordinària del col·lectiu mèdic per posar en comú els neguits de tots els metges que hi van voler acudir. També per tractar qüestions associades a l’increment de feina, com per exemple la necessitat de demanar, fins i tot exigir formalment, un increment de la remuneració. “Els professionals mèdics estem treballant amb tarifes de fa dotze anys”, han recordat les fonts.

L’increment de visites dels facultatius de capçalera ve donat, en part, perquè hi ha molts pacients que hi acudeixen buscant la derivació cap a l’especialista quan fins al juliol no cal

Abans d’això, però, l’alentiment dels processos i l’increment de feina dels metges. Les fonts mèdiques consultades expliquen que la posada en marxa de la via preferent, el nou sistema d’atenció, suposa que els metges generalistes assumeixen una mena d’acord tàcit que fins ara no tenien. Això comporta una major responsabilitat per al professional de la medicina que els consultats consideren positiu. Fins ara, tot i ser conscient que es tenien pacients habituals no es podia saber amb exactitud el nombre d’usuaris. Ara cada metge referent sap quants malalts pot arribar a haver de tractar.

Però a banda d’això, la via preferent comporta tot un seguit de qüestions que cal perfilar i molt. I en aquest sentit, els metges consultats reconeixen que el ministeri de Salut hi està treballant. “Tots els canvis comporten pors i un procés d’adaptació que vol temps i paciència”, afirmen els consultats, que en matèria de fer evolucionar el sistema i polir els detalls reconeixen que el ministeri que lidera Joan Martínez Benazet hi està treballant de valent. Una altra cosa són demandes com les salarials, que són figues d’una altra paner.

El nou programari informàtic que han d’usar els professionals amb la posada en marxa del nou model sanitari no acaba de funcionar: “S’ha de polir, és poc àgil”

La implementació de la via preferent és ara una autèntica desconeguda per a molts usuaris. Quin és un dels elements que està col·lapsant actualment les consultes dels ‘preferents’ quan no caldria? Que hi ha molts pacients que acudeixen al metge de capçalera per buscar la derivació cap a l’especialista quan fins al juliol aquesta circumstància no és obligatòria. A més, aquells especialistes que tracten una patologia crònica poden ser designats especialistes de referència i ja no caldrà passar mai dels mais, per aquella patologia concreta, pel generalista.

Però, per ara, aquest és un element que està portant més sol·licitud d’hores als generalistes del que seria normal. I el volum de treball també s’incrementa per la burocratització que suposa la via preferent i la mecànica d’un aplicatiu informàtic “que s’ha de polir, que s’ha d’agilitzar”. Els metges consultats expliquen que fins no fa massa el sistema informàtic sovint es penjava, “ara ja és estable, però és poc àgil”. I tot i que “el ministeri hi està treballant” el programari suposa una càrrega de feina superior. Un exemple: abans molts metges per sol·licitar una analítica tenien el seu document proforma que omplien en qüestió de segons. Ara els cal cercar el desplegable corresponent en el programa informàtic i generar la sol·licitud de manera molt més complerta.

Els metges, en general, reclamen un increment de la remuneració: “Els professionals mèdics estem treballant amb tarifes de fa dotze anys”

Tot plegat, també, genera “un distanciament metge-pacient, una barrera tecnològica”. Què vol dir això? “Bona part del temps que abans passaves mirant el pacient el passes ara mirant l’ordinador. I això no és no per a la qualitat assistencial”, explica un dels consultats. I això que la qualitat de la medicina pública “és molt bona; però s’ha de millorar”. L’assemblea d’anit havia de servir, entre altres coses, per llistar una relació de possibles millores a implementar al nou sistema i poder-les traslladar al ministeri de Salut, amb qui, asseguren les fonts, el Col·legi de Metges hi manté una relació, com a mínim, correcta i molt fluïda.

Dins del col·lectiu mèdic, reconeixen les fonts, “hi ha sectors que estan més molestos que altres” i, en general, hi ha el sentiment de “desencantament” perquè el nou sistema comporta “una càrrega burocràtica”, “una sobrecàrrega de feina” i “un esforç, una adaptació” que “s’ha de remunerar”. D’aquí que de manera genèrica se sol·liciti un increment de les tarifes. Perquè fa dotze anys que no es toquen i perquè, recorden les fonts, al Govern, tot el que és la medicina primària per compte propi “no li ha costat mai ni un euro; no hi ha contribuït gairebé mai en res”.

Etiquetes

Comentaris (10)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.