- Per primera vegada el Principat tipifica com a delicte el frau fiscal; tots els grups parlamentaris han donat suport a la modificació del Codi penal que ho fa possible
- El nou delicte entrarà en vigor una vegada els canvis legals es publiquin al BOPA, un fet que sol trigar entre quinze dies i un mes d'ençà de l'aprovació al Consell
- El delicte ordinari és a partir de defraudar 75.000 euros en un sol impost; a partir dels 150.000 euros les penes s'agreugen tot i que en els dos casos es contemplen reduccions
A partir del mes d’agost o, a tot estirar, al setembre, qui defraudi impostos, en funció de la quantitat defradudada, s’arrisca a haver d’anar a la presó. El Consell General ha aprovat per unanimitat aquest dijous els canvis necessaris en el Codi penal per introduir per primera vegada a la història del Principat, sense embuts, el delicte fiscal. A partir d’un frau de 75.000 euros (per a cadascun dels impostos d’obligat pagament, no en la suma global de defraudació) ja hi ha pena de presó prevista i multa. Si la defraudació supera els 150.000 euros el termini de condemna s’incrementa. Aquest nou marc normatiu entrarà en vigor l’endemà de la publicació del text al BOPA. Habitualment, aquest procés sol trigar entre quinze dies i un mes d’ençà que la cambra parlamentària aprova la llei. Els Coprínceps han de sancionar els textos. Vista l’època de l’any, el termini potser es pot dilatar una mica. Però no gaire més.
El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha assegurat que la tipificació del delicte fiscal era una mesura necessària per complir amb les recomanacions del Moneyval i per fer que el nou marc tributari sigui eficient i efectiu. Els canvis acordats aquest dijous també suposen un enduriment de les reprimendes establertes contra el contraban. Cinca ha assegurat que la inclusió del delicte fiscal "no vol ser un maquillatge de cara a la galeria, sinó una mesura eficaç i creïble de cara als ciutadans i a la comunitat internacional". En el treball d'esmenes s'ha augmentat el llindar per a delicte ordinari fins als 75.000 euros i s'han inclòs elements per adaptar més el text a la realitat andorrana, com ara reduccions de pena sota certs condicionants.
La modificació inicialment prevista pel Govern incloïa, així, com qui no vol la cosa, poder ampliar fins gairebé l’infinit els motius i la fórmula per poder ‘punxar’ telèfons i comunicacions o exigir a professionals liberals informació confidencial. Tot això ha estat suprimit. Aquesta circumstància ha estat destacada per tots els grups encara que DA insisteix en la qüestió espera poder-la debatre en el proper període de sessions. En aquest sentit, Cinca ha reconegut que la mesura "no estava prou ponderada", tot i que ha defensat que és una eina necessària per a determinats delictes relacionats amb la pornografia infantil, maltractaments i abusos sexuals.
Tornant a les defraudacions tributàries, el ministre ha reconegut que, en la tipificació del delicte fiscal, la major dificultat ha estat encertar els llindars, per tal que s'adaptin a la realitat del país i alhora siguin creïbles al món. També ha assegurat que l'objectiu no és tenir un gran nombre de condemnats, sinó conscienciar a la ciutadania del compliment de les seves obligacions. Amb la inclusió d'aquest delicte, es compleixen les recomanacions internacionals, però també "és un pas lògic" en la configuració d'un marc fiscal homologable. A més, el ministre ha afegit que és també "la millor manera d'assegurar que podrem mantenir els actuals nivells de pressió fiscal".
Amb la modificació aprovada, el Codi penal inclourà el delicte fiscal i el delicte fiscal agreujat. També es preveuen reduccions quan la condemna ja sigui efectiva o es contempla la possibilitat que si l’infractor regularitza la situació abans que l’administració se n’adoni o l’adverteixi el frau -temporal perquè s’haurà regularitzat- no vagi associat a cap sanció. El delicte fiscal ordinari és aquell que suposi que per acció o omissió un obligat tributari “defraudi l’Administració amb la finalitat d’evadir el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o d’obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, quan la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts, superi els 75.000 euros, i representi, almenys, un 5% de la quota tributària exigible, ha de ser castigat amb pena presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest”.
A més, hi ha dos tipus de delicte fiscal agreujat. Aquells casos en què “la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts superi els 150.000 euros i, representi, almenys, un 5% de la quota tributària exigible” o aquelles ocasions en què “els fets s’hagin comès en el sí d’una organització criminal”. I a aquest efecte “es considera organització criminal l’agrupació de tres o més persones que existeix des de fa un cert temps i estan coordinades i concertades per a la comissió de delictes, d’acord amb el que està establert en els convenis internacionals”. La pena de presó per al delicte agreujat s’eleva fins a una forquilla que va d’un a cinc anys. Ja s’ha explicat que si es regularitza abans que l’administració iniciï el procés de sanció i sigui degudament comunicat a l’infractor no hi ha sanció i, alhora, també es preveuen reduccions de condemna.
Els nous articles inclosos al Codi penal a partir de la modificació aprovada aquest dijous estableixen que hi ha reducció quan “la quota defraudada és ingressada en els dos mesos següents a la notificació del requeriment previ de l'administració o, si s'escau, de la notificació oficial que el procediment penal es dirigeix contra el presumpte responsable”. L’articulat equipara aquesta mena de regularització feta a posteriori de l’avís a la temptativa de la comissió d’un delicte i, per tant, els llindars de la pena a imposar es rebaixen a la meitat. I encara els tribunals, a criteri seu i en funció de com de greu hagi estat la temptativa (o com de poc greu) poden tornar-lo a reduir un altre cop.
Amb informació i fotografia de l'Agència de Notícies d'Andorra (ANA)
Comentaris