El cònsol d'Ordino assegura que "en aquest país, si algú entén de neu és el senyor Viladomat"

El cònsol d\'Ordino assegura que \"en aquest país, si algú entén de neu és el senyor Viladomat\"
El cònsol d\'Ordino assegura que \"en aquest país, si algú entén de neu és el senyor Viladomat\"
  • Josep Àngel Mortés admet que la proposta que li ha tramès Saetde "és seriosa" i malgrat que la "negociació és prematura" l'objectiu és arribar a un acord ja per a la propera temporada
  • El mandatari comunal evita parlar de xifres perquè hi ha el compromís de no fer-ho i perquè "hem de recórrer a un concurs públic" obert a tants operadors com vulguin
  • El comú es mantindrà sí o sí en l'accionariat de l'estació d'Arcalís però el seu paquet accionarial final dependrà de "moltes variables, molts factors, molts criteris"

Al cònsol major d’Ordino, Josep Àngel Mortés, se li ha girat feina, aquest estiu. Diu que “si cal, no faré vacances”. Ha d’analitzar “acuradament” la proposta que ha deixat sobre la taula de Secnoa, Saetde. La societat gestora de Pas de la Casa i Grau Roig vol passar a ser l’accionista majoritari de l’estació d’Arcalís, que malgrat haver començat una tímida remuntada encara està lluny de sortir del clot. Mortés s’estima més no parlar de xifres. Per no errar-la en el cas de l’endeutament que encara persisteix a Secnoa i per no desvetllar elements confidencials que encara resten de l’oferta de Saetde. “Jo tinc una proposta seriosa, que s’aguanta. L’he d’agafar i analitzar-la molt bé”, afirma el cònsol ordinenc abans de deixar clara una cosa: “En aquest país, si algú entén de neu és el senyor Viladomat”.

Mortés afirma que només “el temps dirà” si es tanca definitivament l’acord. El temps, però, no és etern hi ha, com a mínim, dues premisses a tenir en compte. La intenció és que la proposta, el preacord o la declaració d’intencions actual reeixeixi i el termini per arribar a bon port és igual al següent axioma: “De cara a la temporada (d’hivern) que ve Saetde hauria de poder entrar a gestionar” el camp de neu d’Arcalís. El cònsol ordinenc ja ha començat a fer saber la proposta que ha rebut, de manera oficial, a membres de la corporació. També és cert que l’uneix una magnífica amistat, per exemple, amb l’excònsol menor ordinenca i actual secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudí, i amb el propi cap de Govern, Toni Martí.

El mandatari comunal ordinenc parla de “negociació prematura” i que “hem de mirar per la parròquia”. Alhora, però, té clar, l’oferiment de Saetde va molt més enllà d’Arcalís, d’Ordino. “És un tema de parròquia però també de país”. I això el porta a haver d’analitzar molt acuradament la proposta rebuda i les múltiples variables que hi van associades. Josep Àngel Mortés parla molt prudentment i sense entrar en detalls que es mantenen en secret. De fet, si la negociació no ha transcendit abans -es va iniciar el febrer- és perquè fins fa pocs dies estaven vigents unes clàusules de confidencialitat draconianes. Ara s’han relaxat, però sobre determinats aspectes es mantenen. 

Entre altres coses perquè Saetde no podrà entrar directament a l’accionariat de Secnoa. Cal fer un concurs públic. I la societat encampadana no podria consentir que es revelessin detalls, concrecions, que hauran de formar part de la seva oferta concreta en el moment donat. Si es facilitessin certs aspectes econòmics o d’intencions d’invertir es donaria pistes a un hipotètic rival. Perquè Mortés, coneixedor de l’operació que va fer anar en orris l’entrada de Crèdit Andorrà a Arcalís ja fa uns quants anys, no vol sobresalts una vegada estigui tot clar. “Es farà tot d’una forma neta”. “Hem de recórrer a un concurs públic”, deixa clar el cònsol.

Però tampoc els detalls del procediment per permetre l’entrada d’un soci privat a Secnoa no estan clars. Ara s’estudiaran amb profunditat des del punt de vista jurídic. Hi ha, com a mínim, diu Mortés, dues qüestions a tenir en compte. D’una banda que hi haurà d’haver una ampliació de capital. L’altra, l’adjudicació de la concessió de l’estació, de la muntanya, pròpiament dita. Pot ser que tot conflueixi en un sol concurs, però no està clar. Actualment, Secnoa rep la concessió de l’estació per part del comú, que és el titular del cent per cent de les accions de la societat, per trams de cinc anys que es van renovant tàcitament. Diu el cònsol que el termini vigent de la concessió que es renovaria tàcitament venç en breu. Però no especifica més.

“El compromís és no parlar de xifres”, insisteix el polític de Demòcrates per Andorra (DA). Fins i tot no pot concretar, assegura, fins on estaria disposat o fins on podria el comú d’Ordino assumir, capitalitzar, el deute de Secnoa. “Hi ha moltes variables, molts factors, molts criteris a tenir en compte”, diu Mortés. Està clar que Saetde vol més del 50% de Secnoa. És a dir, vol el control real de la societat. El comú s’hi acabarà quedant sí o sí. En major o en menor mesura, això també és cert. 

El seu paquet accionarial dependrà tant de l’aposta que vulgui fer Viladomat i la seva gent com del deute de Secnoa que ‘es mengi’ el comú ordinenc. Però no sols això. La corporació pot assumir més o menys i a canvi atorgar, també, una concessió d’explotació de l’estació més o menys llarga. I, després, encara hi ha en joc negociador aspectes com el repartiment de dividends, de beneficis, o el pagament de cànons. L’estiu és viu, vaja.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.