El conseller de Finances lauredià durant el mandat Gil-Torrentallé, Joan Besolí, ha estat el darrer condemnat per l’afer de l’ús indegut de les targetes de crèdit del comú de Sant Julià. També via ordenança penal i després d’unes hores d’estar formalment detingut -però amb molta més discreció-, Besolí va acceptar una pena de tres mesos de presó condicional pel delicte d’omissió de perseguir delictes. A més a més, com a penes accessòries se li imposa una multa de tres mil euros i la inhabilitació de dos anys per exercir el càrrec de conseller comunal.
Com ja va avançar l’Altaveu el mateix dia que van ser detinguts Montserrat Gil, Manel Torrentallé i l’interventor comunal, Josep Maria Altimir, demà farà quinze dies, a Besolí se l’estava buscant i no se’l trobava. Segons diverses fonts, es trobava de vacances fora del país. Com que l’exconseller de finances comunal ja era conscient de la seva situació, hauria preparat l’aterratge al país, fet que no li va estalviar haver de passar per la Batllia -hi hauria anat voluntàriament- i haver-se de sotmetre a un judici ràpid. Això sí, més silenciat i ràpid que en els altres tres casos.
La situació jurídica de Besolí, que es va presentar a les comunals del 2011 sota l’aixopluc de la candidatura formada per UL DA però més aviat com a representant taronja, seria similar a la d’Altimir amb la diferència que ell no hauria signat explícitament cap document que avalés cap despesa. No obstant això, entén la Justícia que el conseller de Finances tenia l’obligació de denunciar la utilització no adequada que estaven fent els cònsols de la targeta de crèdit. I més encara quan Joan Besolí també formava part del consell d’administració de Naturlandia, de Camprabassa, societat per a la qual es van fer algunes de les despeses inicialment carregades a les targetes corporatives del comú.
El mandat de Besolí no va ser gens fàcil atès que a banda d’una gestió financera més aviat fluixa vist l’alt nivell d’endeutament que va generar el consolat Gil-Torrentallé, el seu nom també es va veure involucrat amb el cas de Ricardo Teixeira, l’ex directiu de la FIFA, l’organització internacional de futbol, que durant un temps va estar residint de forma passiva al Principat. Justament va ser Besolí qui, a través de la seva gestoria i per via de l’amistat que l’uneix a Sandro Rossell (que com a mínim en el moment de la tramitació de la residència era accionista de la societat que explota la gestoria laurediana), va assumir tot l’arranjament burocràtic pequè Teixeira es pogués establir legalment al país. De fet, fins i tot un dels pisos que va donar com a domicili el directiu futbolístic tenia relació directa amb l’exconseller de finances lauredià.
Malgrat que segons fonts judicials no hi ha intenció de tibar més del fil, altres informants han assegurat que un cop s’ha obert la caixa dels trons, caldria anar una mica més enllà. En aquest sentit, les fonts han recordat que com a mínim en una ocasió, la junta de govern del comú lauredià va fer tornar a la cònsol, Montserrat Gil, una despesa que havia fet. Per tant, tampoc no haurien formalment denunciat els fets els integrants d’aquella junta governamental en la qual, a banda dels ja condemnats, hi hauria com a mínim també l’actual ministre de Salut i llavors conseller major lauredià Carles Àlvarez Marfany.
Comentaris