El comú d'Andorra la Vella 's'ennuega' amb els àpats del Casal Calones

El comú d\'Andorra la Vella \'s\'ennuega\' amb els àpats del Casal Calones
El comú d\'Andorra la Vella \'s\'ennuega\' amb els àpats del Casal Calones

Els àpats del Casal Calones se li ennueguen a la majoria del comú d’Andorra la Vella. La darrera adjudicació del subministrament dels menús per a l’esmentat equipament, que atén preferentment persones grans de la parròquia, està suposant un veritable maldecap per a la corporació de la capital. Amb expedients informatius oberts a alts funcionaris, càrrecs posats a disposició de la cònsol per part d’altres comandaments corporatius i tot un seguit de decisions judicials rocambolesques després de detectar-se que l’encàrrec acordat per la junta de govern comunal el novembre passat no es va fer bé.

Tot arrenca del concurs nacional per adjudicar el subministrament dels àpats del Casal Calones i a domicili que va convocar el comú de la capital a través d’un edicte aprovat el passat 21 de setembre i publicat al BOPA una setmana més tard. Dues empreses del país van presentar les seves propostes. Una, la que històricament venia ocupant-se del servei: El Rebost del Padrí. L’altra, una firma a l’alça al sector: Bio Bio. Després d’analitzar les ofertes, finalment el 16 de novembre la junta de govern presidida per Conxita Marsol va acordar que s’encarregués l’esmentat subministrament a la primera de les ofertants esmentades.

Així, el BOPA del 23 de novembre publicava l’adjudicació a El Rebost del Padrí SL dels càterings pertinents a raó de 5,85 euros per àpat amb impostos inclosos en el cas d’aquells menús que se subministren al Casal Calones i 6,35 euros en les mateixes condicions descrites anteriorment per aquells àpats que cal portar a domicili. La durada del contracte havia de ser de tres anys. Fins aquí, la única discussió a tenir en compte havia de ser si pel cost de tot plegat, la junta de govern estava facultada per prendre l’acord o, en el seu defecte, per una raó de quantia, li esqueia al plenari comunal aprovar l’adjudicació.

El licitant ‘perdedor’ va sol·licitar, seguidament, la documentació relativa al concurs. I aquí ve l’inici del maldecap. Segons les fonts consultades, els tècnics responsables de Bio Bio van començar a analitzar la informació rebuda i es van adonar que els tècnics comunals, en el moment de fer els càlculs oportuns, havien comès un error. I essent com era la qüestió econòmica l’únic motiu que havia portat el comú a adjudicar a El Rebost del Padrí el subministrament d’àpats convocat, la polèmica estava servida. Si es recalculava tot plegat, la proposta més barata era, segons les fonts, la de Bio Bio i, en conseqüència, havia d’haver estat aquesta l’empresa beneficiària de la concessió del subministrament.

Els responsables de l’empresa perjudicada van posar en coneixement del comú l’error detectat. I la corporació, amb Marsol al capdavant, de seguida van veure que tenien un problema. Però no va ser Bio Bio qui va instar cap procés impugnatori. Segons les fonts, el comú estaria estudiant o fins i tot hauria ja decidit i executat (aquesta darrera circumstància no l’han pogut aclarir les fonts consultades) un procés legal que persegueix que es declari la nul·litat dels propis actes. És a dir, deixar sense efecte l’adjudicació inicialment feta, publicada i ja en marxa per, posteriorment, tornar a adjudicar el subministrament.

Enmig de tot aquest enrenou, s’hauria obert suposadament un expedient a la responsable de l’àrea social del comú per analitzar l’eventual responsabilitat d’aquesta tècnica en l’error que s’hauria detectat per Bio Bio i assumit pels responsables comunals a l’hora que el màxim representant de la intervenció comunal també hauria posat el càrrec a disposició en entendre que en qüestió de xifres i costos seria aquest darrer departament i no pas el de social qui tindria la responsabilitat principal. Un merder majúscul que no acaba encara aquí.

Evidentment, El Rebost del Padrí, que com a adjudicatari del subministrament continua assegurant els àpats malgrat ser coneixedor de tot l’embolic, no descarta el fet de portar els fets als tribunals si finalment se li ‘pren’ l’adjudicació acordada, al·legant, entre altres, que l’empresa tenia una expectativa econòmica clarament definida atès que havia firmat un contracte de tres anys de durada. Això podria comportar-li la declaració dels tribunals d’una condemna al comú i, al mateix temps, l’obligació a satisfer una indemnització a l’encara adjudicatària. Vaja, que els àpats del Calones se li estan indigestant al comú de la capital. I de quina manera.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.