Un dels projectes estrella de Toni Martí en el tram final del seu pas com a cònsol del comú d’Escaldes fa aigües per tot arreu. El Centre d’Interpretació de l’Aigua i el Madriu (CIAM) no només ha deixat d’interpretar l’aigua i el Madriu. L’equipament, inaugurat ja amb Martí com a cap de Govern, i el seu entorn ofereixen una imatge de degradació molt important. Com a CIAM ha estat un fracàs i ara que almenys temporalment s’ha convertit en sala d’exposicions de Govern la situació no millora. Ben al contrari.
Amb un cost proper als tres milions i amb l’objectiu que fos un centre museogràfic d’última generació que contribuís a dinamitzar la part alta d’Escaldes, els veïns de la zona lamenten ara la situació en què es troba l’espai, almenys en la seva part externa, i el poc tracte, o fins el maltracte, que al seu entendre li professa el comú escaldenc. El local del CIAM i els seus adjacents es troben embolcallats per la deixadesa i la descura. I malmetent-se a marxes forçades. Ningú no diria que la instal·lació i tot l’espai que l’envolta té tot just cinc anys.
Bancs trencats igual que altres peces del mobiliari urbà, grafits sense cap gràcia embrutant -perquè aquests embruten, no són pas mostres d’art com en altres indrets- algunes de les parets de l’espai o el seu entorn, escales rovellades o rovellant-se, plafons del CIAM que cauen, plàstics que haurien de recobrir algunes de les peces de l’entorn que ja no hi són, elements de la il·luminació que s’han torçat o que ni tan sols il·luminen.
Un exemple clar d’abandonament d’un projecte que havia ser referent d’avenç i modernitat i que està convertint-se si no s’ha convertint ja en un clar exponent de diner públic llançat a la brossa i sense ni la més mínima intenció de mantenir-lo. De cuidar-lo. Els veïns no se’n saben avenir. I al museu, a la sala d’exposicions, asseguren, les visites hi són comptades.
Comentaris