El cas dels correus 'andorra.ad' desprotegits arriba a la recta final onze anys després

Onze anys després d’iniciar-se la ‘moguda’, el cas de les adreces de correu ‘andorra.ad’ arriba a la seva recta final. O, com a mínim, es desencalla. La causa ha estat tramitant-se en somort durant molts anys. I això que va estar a punt d’arribar davant el tribunal jutjador. Però un canvi d’advocat en la defensa de l’únic processat en la causa ho va frenar tot. Ara, el Tribunal Constitucional acaba de rebutjar les pretensions de l’acusat de ser l’instigador de tot plegat, Jaume Cabot, que es declarés que s’havia vulnerat el seu dret a la defensa i a gaudir de l’assistència tècnica d’un lletrat. I, alhora, també, que s’hauria vulnerat, entre altres, el dret a un judici de durada raonable i a la presumpció d’innocència. El TC argumenta que tots els dèficits que denuncia Cabot ja s’analitzaran en la vista oral. La fiscalia demana per al processat quatre anys de presó condicional per diversos delictes, el primer del qual el d’intercepció de telecomunicacions per vulnerar la intimitat d’un altre sense el seu consentiment.

El Constitucional ordena que tiri endavant el procediment. El cas dels correus electrònics ‘andorra.ad’ el va posar en marxa el propi Jaume Cabot quan el 6 d’octubre del 2005 va acudir a l’Agència de Protecció de Dades (APDA) per denunciar que casualment havia trobat a Internet un fitxer comprimit de dades amb usuaris i mots clau del domini ‘andorra.ad’ hostatjat i administrat pel Servei de Telecomunicacions d’Andorra (STA). En essència, es denunciava que hi havia setze mil correus electrònics desprotegits del tot. I entre ells hi havia adreces de les més altes instàncies del país. De tots els poders: governamental, legislatiu, judicial… La ‘troballa’ va obligar l’STA a interrompre el servei, a canviar contrasenyes, a encomanar costoses auditories de seguretat… Cabot va mantenir que l’arxiu l’havia trobat per casualitat a través d’un dels molts programes informàtics que permeten, a la xarxa, intercanviar arxius.

Arran de totes les proves i anàlisis que es van practicar, finalment es va començar a investigar el propi Cabot. Qui acabaria sent processat, denuncia que el procés no s’ha fet degudament. I que se’l va començar a investigar cercant dades incriminatòries contra ell sense que se l’informés, sense que se li assignés un advocat o sense que jurídicament tingués la consideració d’investigat, per exemple. Fos com fos, la Batllia va obrir diligències i en el marc de la instrucció va acabar processant Cabot com a presumpte autor, dels delictes majors d’intercepció de telecomunicacions per vulnerar la intimitat d’un altre sense el seu consentiment, de creació sense autorització i en perjudici de tercers de fitxers clandestins de dades personals automatitzats electrònicament en infracció d’allò que es disposa en les normes legals de protecció de dades personals i de creació mediata de document inveraç. En el seu escrit de qualificació provisional, el ministeri fiscal va demanar que es condemnés al processat a 4 anys de presó condicional, qualificada a l’abonament de la responsabilitat civil amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com al pagament de les despeses processals causades.

Les vulneracions denunciades

El processat, per exemple, retreu que se li assigni la responsabilitat civil quan, justifica, no consta que cap eventual perjudicat per la desprotecció de les adreces electròniques no es va constituir mai en part. Cabot també denuncia que no s’han fet totes les diligències d’investigació degudes perquè, presumptament, hi podria haver dos altres persones implicades en tot l’afer. Entre altres, un antic treballador de l’STA. De fet, suposadament hauria pogut ser aquest qui hagués facilitat les dades a Cabot que, manifestament enfrontat des de feia temps amb la parapública de les telecomunicacions, presumptament hauria ideat un pla per anar contra la reputació de la companyia al mateix temps que deixar en evidència els seus forats de seguretat. Però el tret li hauria sortit per la culata a Cabot. El cas se li hauria girat en contra seva i hauria passat a ser, ell, l’únic acusat de tot plegat.

El procediment ha estat ple d’entrebancs. I és amb la inadmissió del recurs d’empara presentat al Tribunal Constitucional que se sap ara que Cabot va qüestionar davant el Tribunal de Corts la instrucció practicada, la seva pròpia declaració sense assistència lletrada, la contaminació de la cadena de custòdia de les proves i dels indicis informàtics i el fet que no s’haguessin seguit altres vies d’investigació ni practicat totes les diligències pertinents. El processat demanava la suspensió de la vista oral que estaria al caure i la retroacció del procediment i el fet que es tornés a iniciar la instrucció de la causa. El Tribunal de Corts ho va desestimar i va ordenar la continuació del procediment. I Tribunal Constitucional avala això mateix amb la seva recent decisió publicada aquest dimecres al BOPA.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.