Retallada de recursos econòmics públics a maternal i ensenyament superior

La despesa en educació el 2020 va ser de 81 milions, una xifra que es manté estable però moderadament a la baixa en alguns aspectes degut a l’esforç que es va haver de fer per la crisi sanitària

Comentaris

La despesa en ensenyament superior va caure un 4,4% el 2020.
La despesa en ensenyament superior va caure un 4,4% el 2020. ARXIU

La crisi sanitària va obligar a cordar-se fort el cinturó el 2020. Encara que en xifres globals hi va haver una estabilitat en matèria de despesa en educació, les dades reflecteixen una retallada en dos nivells concrets: maternal i ensenyament superior. Així ho posa de relleu l’anàlisi de la despesa pública en educació que ha publicitat aquest dilluns el departament d’Estadística.

La despesa pública en educació al Principat d’Andorra inclou la despesa educativa feta per l’Administració central, l’Administració local, la Universitat d’Andorra, l’Institut d’Estudis Andorrans, l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM) i l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament superior d’Andorra (AQUA), a més de les aportacions que fan Espanya i França per a la despesa educativa dels seus respectius sistemes educatius establerts al Principat d’Andorra.

La despesa pública en educació, sense tenir en compte les aportacions que fan Espanya i França, se situa en 81,0 milions d’euros l’any 2020, una xifra que suposa un increment del +0,9% respecte a l’any anterior. Aquest import representa el 10,0% de liquidat total de les administracions públiques (sense comptar ni els actius ni els passius financers ni les transferències de Govern a entitats de les Administracions públiques), mig punt percentual inferior en relació amb l’exercici 2019, degut a l’esforç realitzat per l’administració pública en les despeses imprevistes fruit de la crisi sanitària.

Per contra la despesa en educació representa el 3,2% del producte interior brut (PIB), 4 dècimes percentuals per sobre l’any anterior, per la disminució del PIB motivada per la reducció important de diversos sectors més afectats per l’esmentada crisi. En termes de nivells educatius, l’augment de la despesa es concentra en l’àmbit de la segona ensenyança, amb una variació anual del +13,0%, el batxillerat (+5,0%) i les escoles bressol (+2,1%), mentre que l’ensenyament superior (-4,4%) i el nivell maternal (-3,7%) són els nivells educatius que disminueixen més significativament respecte a l’any anterior.

Comentaris (2)

Trending