Així, els participants han treballat durant 24 hores per trobar fórmules per incentivar la presència d’estudiants dones en les carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i, alhora, fomentar que més homes cursin estudis universitaris en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials. La participació en la iniciativa ha superat totes les expectatives de l’organització. El país que més s’ha bolcat en l’esdeveniment ha estat Nicaragua, d’on provenien la majoria de participants, animats per les pròpies universitats i per la comissió d’innovació del Consejo Nacional de Universidades d’aquest país centreamericà.
La Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua de Managua, per exemple, ha habilitat una gran sala en la qual han treballat més de 50 equips durant les 24 hores que ha durat la iniciativa. Alguns dels estudiants d’aquesta universitat, com Jader Antonio Dormuz, han explicat que ha estat “una experiència única i molt enriquidora”. De la seva banda, José Germán Malespín ha mostrat el seu entusiasme pel fet d’haver pogut contribuir al desenvolupament social no només del seu país, sinó envers una “problemàtica global”. Tots dos han destacat com de positiva els ha resultat l’experiència de treballar en equips multidisciplinaris.
Altres participants d’estudis relacionats amb l’enginyeria i la informàtica han qualificat el repte de “gran desafiament”, ja que no dominaven els coneixements de l’àrea social. Brian Morales, de la Universitat Nacional d’Enginyeria de Nicaragua, ha explicat que han intentat “veure la problemàtica des del punt de vista humà i no tant des del punt de vista de l’enginyeria, intentant mostrar empatia amb la societat educativa de primària i de secundària”.
De la seva banda, Juan Carrique, portaveu d’un grup d’Argentina format per membres de la Universitat Nacional del Litoral i la Universitat Tecnològica Nacional de Santa Fe, ha explicat que han trobat el tema “molt interessant, perquè és una problemàtica molt vigent i molt present en el nostre dia a dia”. Carrique també ha apuntat que es tracta d’una qüestió que s’ha de treballar ja des de l’escola, i que ha estat un repte identificar les accions que poden impulsar les universitats per aconseguir més participació de dones en les carreres STEM.
La Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) d’Espanya, que hi ha pres part amb quatre equips
També hi ha hagut participació de Xile, Colòmbia, Cuba, Mèxic i Perú. A la Península Ibèrica, una de les universitats amb més participació ha estat la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) d’Espanya, que hi ha pres part amb quatre equips. Des d’aquesta universitat, el professor Sergio Martín ha indicat que el tema escollit ha estat “molt adequat i oportú, ja que ha donat molt de joc als participants a investigar sobre l’assumpte, a aprendre i a interioritzar conceptes sobre la problemàtica”. Finalment, s’ha comptat amb un grup mixt amb participació de la Universitat d’Andorra (UdA) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Alodia Rueda, estudiant del bàtxelor en Informàtica de l’UdA, ha assegurat que ha estat “una experiència molt positiva i emocionant” i ha destacat la dificultat que ha suposat treballar sobre una qüestió tan complexa i transversal. Rueda ha afegit que, sobretot, ha estat un gran repte aconseguir solucions bidireccionals, és a dir, no només per incentivar l’interès per les carreres STEM entre les dones, sinó també per tal que els homes optin per les carreres tradicionalment més feminitzades.
Comentaris