Estudiants i professionals reclamen una FP que tingui sortides laborals i acadèmiques reals

Consideren que les homologacions a nivell internacional de les formacions no poden esperar més i lamenten la deixadesa o poca implicació que estaria mostrant la direcció

El centre d'FP a Aixovall.
El centre d'FP a Aixovall. Toni Solanelles

Exceptuant honroses excepcions -microinformàtica pràcticament en exclusiva-, la formació professional andorrana és de broma. Fins al punt -i parcialment ho ha admès el propi ministeri d’Educació- que la immensa majoria de les titulacions no tenen sortida laboral més enllà d’Andorra i, per molt que es digui, tampoc des del punt de vista acadèmic permeten fer una continuació a l’estranger amb garanties. D’aquí que molts professionals -per exemple tècnics en cures auxiliars d’infermeria- aconsellen estudiar fora del Principat si realment es vol tenir una formació valuosa i vàlida.

Diverses fonts consultades han lamentat que la formació professional estigui tan desprestigiada, i han assegurat que això no seria així si realment els estudis que es poden fer a Aixovall tinguessin el reconeixement internacional que caldria. Però ara mateix, no es pot anar enlloc amb ni amb el diplomes ni amb els títols de grau mig (BP) que s’estan emetent. Tot just per seguir algunes formacions universitàries a l’Ud’A o per treballar al país. Res més. “No cal que es facin invents; cal emmirallar-se amb els països de l’entorn acadèmic i aconseguir que les formacions que es facin a Andorra siguin homologades des del primer dia, en cas contrari la inseguretat que s’ofereix als estudiants és molt gran.”

“No cal que es facin invents; cal emmirallar-se amb els països de l’entorn acadèmic i aconseguir que les formacions que es facin a Andorra siguin homologades des del primer dia, en cas contrari la inseguretat que s’ofereix als estudiants és molt gran”

La creació de noves titulacions -com per exemple el BP TCAI, que tot i haver ja funcionat durant un curs no té ni tan sols pla d’estudis publicat i tampoc, per tant, homologació internacional- tampoc no estan resolent la manca de reconeixement per part d’Espanya i França, dos mercats laborals o acadèmics tradicionals i, a més a més, suposen en molts casos una mescla i un desconcert per aquells estudiants que han seguit les formacions (un DEP, per exemple) que acaben quedant obsoletes.

Hi ha titulacions, expliquen professionals en la matèria, com el diploma sociosanitari, que fa pràcticament dues dècades que s’expedeixen. I no tenen cap reconeixement vàlid si es vol anar a treballar fora de les fronteres del Principat. “Això no pot ser. De cap manera. Ningú no pot dir que no hi hagut temps per solucionar aquest problema. I ara hi ha per exemple una noia que fa anys que treballa de perruquera i que va estudiar a Aixovall que per motius personals ha de marxar al seu país d’origen, a Portugal, i no li serveix de res el diploma i en conseqüència, com que el títol és necessari, no pot treballar”.

En general, expliquen els professionals coneixedors de les formacions que es fan al centre de Formació Professional d’Aixovall, cal treballar de valent en dos sentits: aconseguir l’homologació internacional, acadèmicament i laboralment, de totes les formacions que s’ofereixen -i en tot cas fer els ajustos necessaris per aconseguir-ho- i, posteriorment, treballar per aconseguir que aquells professionals que exerceixen al país amb estudis que al seu dia no hagin estat reconeguts a l’estranger, puguin obtenir a través del sistema que s’escaigui -acreditant experiència, fent algun petit curs pont- una equivalència amb aquelles formacions del seu àmbit acadèmic original per tal que si mai han d’anar a treballar a l’estranger o volen seguir estudis superiors ho puguin fer.

El Centre de Formació Professional d'Aixovall.

Relacionat

Pràcticament cap de les formacions professionals andorranes no serveixen per treballar a l’estranger

També es reclama un major i més rigorós control des de la direcció d’FP. “Hi ha docents que s’acaben assignant a dit, per dir-ho així, i llavors ens trobem estudiants que feien el DEP SASO -és a dir, el sociosanitari- amb la vocació d’obtenir una sortida laboral sanitària que se’ls acaba portant a la muntanya a recollir herbes o se’ls porta al mercat de la Seu perquè sàpiguen el preu de la verdura.” I això, és obvi, han lamentat professionals sanitaris i pares d’estudiants no té cap mena de sentit. “Davant de situacions així i no avaluant les pràctiques que sí que tenen a veure amb allò que volen fer sembla evident que costi obtenir homologacions internacionals”, han sentenciat les fonts.

Comentaris (19)

Trending