Els consultats han exposats alguns casos concrets, dels quals han demanat explícitament que no se n’ofereixin detalls atès que seria molt senzill, en la comunitat educativa, de poder descobrir, de poder saber de quins infants es tracta. Però sí que han indicat que no hi ha dubte que es tracta de persones vulnerables “no només per l’edat” i que la vulnerabilitat d’alguns dels implicats en els fets “s’ha agreujat” davant de la situació viscuda.
Almenys un dels episodis descrits, sobre el paper, seria d’una gravetat presumpta força elevada, atès que hi hauria hagut suposadament tocaments, assetjament continuat i comportaments agressius vers un menor com a mínim. L’equip docent del centre on s’hauria donat aquest cas estaria plenament informat i al corrent de la situació. Però segons les fonts, s’hauria mirat cap a una altra banda.
Per això, “perquè no hi pugui haver cap dubte en relació amb quan cal obrir expedient i quan no és necessari”, els educadors demanen protocols clars i que s’estableixin clarament tots els passos a donar a partir en funció de l’escalafó i les responsabilitats o càrrecs que s’ostentin dins l’engranatge educatiu.
Comentaris (4)