Els dos germans han tornat a acudir aquest matí al centre d’Escaldes on estan escolaritzats i se’ls ha recordat que la situació no ha canviat i que, a més, el Govern ha recorregut -ho farà, però no ho ha fet encara- contra la resolució dictada aquest dijous i que pretén legislar sobre la prohibició d’acudir a l’Escola andorrana amb símbols religiosos ostentosos i, per tant, no cal que torni a provar d’acudir a classe amb vel (el cas del nen és diferent) perquè no se li permetrà l’accés.
Amb tot, la família dels dos menors té clar que s’han de continuar presentant cada dia a la porta de l’escola mentre no hi hagi vigent la llei que prohibeixi l’ús del vel a l’interior del centre educatiu perquè, en cas contrari, sí que es podria atribuir un absentisme escolar que, per ara, i a falta d’un pronunciament judicial, la família considera que de cap manera s’ha produït. Que si els menors no van a classe és perquè no se’ls deixa.
SITUACIÓ ENQUISTADA
Més enllà del full de ruta traçat pel Govern per intentar resoldre la qüestió i fer-ho sense vulnerar drets fonamentals com ha reconegut la Batllia que ara per ara està passant, és evident que tot aquest cas s’ha gestionat malament. Hi ha contradiccions i mitges veritats des de l’inici. I l’administració, segons fonts internes governamentals, no ha encarat bé la qüestió perquè des d’un bon inici el va menystenir. I ara, especialment al ministeri d’Educació, la situació s’ha enquistat de mala manera.
Fins al punt que hi ha tensió i malestar en molts departaments però, especialment, a Educació, on no tots els funcionaris comparteixen, ni molt menys, les decisions adoptades. Menys encara, es considera que la ministra Ester Vilarrubla va beneir un pla d’actuació sense el degut assessorament i amb una posició de força dels càrrecs de comandament que no van calibrar les conseqüències que podria tenir tirar pel dret sense contemplar allò que cal fer ara i que la Justícia ha resolt que és imprescindible: hi ha matèries que només es poden regular via llei qualificada.
Hi ha molta preocupació sobre la situació dels dos menors, cada vegada més afectada des del punt de vista emocional, i la seva escolarització
Més enllà dels temes jurídics, legals, que preocupen i molt, fins al punt que diversos juristes estan a l’expectativa de quina és la proposta legislativa governamental per tal que no acabi produint un text inconstitucional, hi ha encara més preocupació sobre la situació dels dos menors, cada vegada més afectada des del punt de vista emocional, i la seva escolarització. En aquest sentit, tampoc no és or tot el que lluu. També sobre aquesta matèria hi ha discrepàncies notables entre les dues parts.
Aquest dijous, després de la sentència, la titular d’Educació revelava per primera vegada que s’havia ofert a la família la possibilitat que els dos infants seguissin des de casa l’escolarització a través del sistema francès atès que França sí té regulat aquest mètode d’educació. Familiars dels menors, però, han assegurat que aquest fet no és ben bé així i que, més enllà d’això, el ministeri va mantenir en les trobades fetes quan el contacte encara existia entre les parts en la recerca d’un consens que no es podia estudiar a casa.
Segons que ha pogut comprovar l’Altaveu d’una de les actes d’una de les trobades entre les parts, la mare va anunciar que els nens estudiarien a casa. Ja llavors s’estava avaluant la possibilitat de canviar de centre, de deixar el Lycée, atès que el reglament del sistema francès era molt clar en la impossibilitat que la nena acudís a l’aula amb el mocador, amb el vel. Els responsables del ministeri van assegurar que a Andorra no existia aquest format d’escolarització, el de seguir l’aprenentatge de forma permanent al domicili.
OFERIMENT
Amb posterioritat, seria el propi Lycée, en l’intent de buscar una solució quan els menors ja estaven en el trànsit de canviar de sistema educatiu, que hauria ofert la possibilitat de seguir el curs en línia. Però llavors, la mare dels menors hauria desestimat l’oferiment en entendre, a partir de l’exposat prèviament pel ministeri d’Educació, que aquest sistema no estava autoritzat al país. Altres fonts han indicat que la dona tampoc no es veia tenint els dos fills permanentment a casa. Sia com vulgui tampoc llavors hi va haver entesa.
I és que se li havia dit que a Andorra no era possible l’educació feta a casa i es va recordar a la família que les classes en acadèmies o centres de formació no es consideren ensenyament reglat i, per tant, no es contempla com a opció d’escolarització. I en aquest marc i desestimant la proposta del Lycée, es va fer el traspàs del sistema francès a l’andorrà oferint aquest canvi com la solució a tots els problemes. I llavors es va acabar de complicar tot plegat quan, de cop i volta, es va embastar un canvi en el reglament intern de l’Escola andorrana per impedir l’accés de símbols religiosos ostentosos. I d’aquí cap a la Justícia. I segons com vagin les coses, fins a Estrasburg.
Comentaris (16)