Tant els representants dels dos germans, que excepte un parell de dies a l’inici del curs, al Lycée, no han tornat a anar més a classe, com els representants del Govern han estat notificats aquest migdia per la secció judicial corresponent respecte del procediment establert a l’article 41.1 de la Constitució. La resolució de primera instància, òbviament recurrible, és tan clara que imposa a l’administració l’abonament de les despeses processals.
Segons les diverses fonts consultades, la resolució judicial acull en gran mesura els arguments de la família dels menors, que recordava que hi ha drets que protegeixen certes coses, certes matèries, que només es poden limitar via a través d’una llei qualificada. Òbviament, el reglament que es va treure de la màniga l’Escola andorrana després d’observar la polèmica que l’afer generava i que el Lycée deixés clar que els seu funcionament no admetia el vel, no arriba al rang legal establert.
Ara caldrà veure com actua el Govern i, també, quina decisió pren el batlle de menors en relació a la causa del suposat absentisme escolar
En la sentència, la batlle que ha resolt seguint paràmetres extremadament tècnics i jurídics, deixa clar que per raons de protecció de l’ordre públic hi ha certes matèries o qüestions que es poden limitar de forma permanent o temporal. Però que s’ha de fer a través dels mecanismes legals establerts. I, en aquest cas, per via d’una llei qualificada. Evidentment, s’ha dit, el reglament escolar no compleix els mínims legals exigibles.
Tampoc no s’estableix la prohibició d’anar a classe amb una peça de roba com el vel islàmic en les normes que la representació del Govern al·lega per justificar que sí que està regulada tal limitació. A més, ve a dir la sentència, ni en el cas que les lleis que cita l’executiu haguessin recollit la prohibició, no es tracta de lleis qualificades. Per tant, tampoc no seria el canal correcte. Una limitació que afecti, com és aquest cas, la manifestació religiosa o el dret a l’escola -la batlle exposa en el seu argumentari que només amb el fet d’haver impedit l’accés a l’aula amb el vel una vegada ja n’hi ha prou per constatar dita vulneració- tampoc no és delegable.
O sia, tampoc ho pot fer un departament administratiu pel seu compte, com seria l’Escola andorrana. L’únic que no reconeix haver estat vulnerat la Batllia és el dret a la llibertat d’expressió. En aquest cas, segons les fonts consultades, la decisió judicial ve a dir que l’expressió en el cas que ocupa s’integra en la manifestació religiosa. I havent-se reconegut la vulneració del dret esmentat no hi ha lloc a reconèixer que s’ha violat també la llibertat d’expressió.
Ara caldrà veure dues derivades més del cas. La primera, directa a la resolució dictada en el procediment urgent i preferent. Cal saber si el Govern pensa recórrer la decisió davant la instància superior o no. I, en segon lloc, s’espera per a ben aviat la decisió del batlle de menors que tenia instat un procediment d’absentisme escolar que podria comportar la retirada de la custòdia dels nens als seus progenitors. La família sempre ha dit -i les darreres setmanes els infants han anat cada dia al centre educatiu assignat- que si no van a escola és perquè no els ho permeten, no pas perquè no vulguin.
Comentaris (76)