Cadena Pirenaica es planteja obrir un centre universitari a Andorra

L'enduriment dels requisits a Espanya i la creació d'una residència d'estudiants a Sant Julià de Lòria fan augmentar les demandes per instal·lar-se al Principat

Comentaris

Seu del ministeri d'Educació i Ensenyament Superior.
Seu del ministeri d'Educació i Ensenyament Superior. ARXIU

L'empresa Cadena Pirenaica es planteja obrir un centre universitari a Andorra que s'afegiria als ja existents com són la Universitat d'Andorra, la Carlemany, l'Europea (eUniv) i l'Humanium International. No és l'única proposta pendent d'analitzar. N'hi ha d'altres i s'espera que n'arribin més aprofitant la legislació andorrana, més flexible que la d'altres països i la futura creació d'una residència d'estudiants a la parròquia de Sant Julià de Lòria.

La instal·lació d'una universitat requereix la creació de la institució i dels títols que s'han presentar a l'Agència de Qualitat de l'Ensenyament Superior d'Andorra (AQUA) per a la seva validació. Posteriorment s'han de publicar al BOPA. El procés es pot prolongar durant un any tot i que la previsió és que augmenti la feina per les demandes que hi haurà. Tot per l'enduriment dels requisits a Espanya per crear una universitat. El decret aprovat l'any passat contempla que una universitat haurà de disposar com a mínim de deu títols oficials de grau, sis de màster i dos programes de doctorat en almenys tres de les cinc branques de coneixement (Arts i Humanitats, Ciències, Ciències de la Salut, Ciències Socials i Jurídiques, i Enginyeria i Arquitectura).

A més, cinc anys després d'emprendre la seva activitat almenys el 50% dels estudiants hauran de ser de grau o graus dobles. Es pretén evitar que l'entitat abandoni les carreres professionals a favor de la rendibilitat més gran dels màsters. A tall d'excepció, en cas que el percentatge d'estudiants estrangers matriculats al conjunt de màsters oficials sigui superior al 50% del total de l'estudiantat oficial d'aquests postgraus, s'estableix al 35% el límit mínim d'estudiants de grau o dobles graus oficials en relació amb el total de l'estudiantat oficial.

Un tercer requisit acadèmic vinculat als estudis és que els matriculats en formació continuada no podran superar dues vegades els inscrits en títols oficials. La idea és que les universitats no es converteixin en una acadèmia. El decret aclareix que les universitats han de tenir sistemes interns de garantia de qualitat i que, en aquest sentit, els màsters de formació permanent tenen l'informe favorable previ del sistema intern esmentat. Per rebre l'acreditació heu de dedicar el 5% de pressupost a investigació i tenir almenys un 60% del vostre professorat contractat a temps complet.

L'altra gran exigència per a l'acreditació és que els centres d'estudis superiors hauran de dedicar almenys el 5% del pressupost a programes propis de recerca, hauran de tenir un mínim de publicacions científiques (sis signades per cada tres docents en tres anys), i hauran de presentar-se cada any a un mínim de cinc projectes competitius de recerca autonòmics, nacionals i internacionals, aconseguint al lustre almenys cinc concursos.

A Andorra, el govern sempre ha apostat per l'arribada de noves universitats en l'estratègia de diversificació econòmica i com a motor de la inversió estrangera. Des del ministeri d'Educació i Ensenyament Superior es considera que l’aparició de noves ofertes educatives és sempre positiva perquè amplien les opcions que tenen els ciutadans a l’hora de formar-se i, a més, suposarà una major presència de l’ensenyament superior andorrà en l’àmbit internacional.

Comentaris

Trending