Des de l’esclat de la crisi de l’energia, directament vinculada a la guerra a Ucraïna, són molts els països europeus que han introduït rebaixes, principalment fiscals, per reduir el preu dels combustibles. Espanya i França no en són pas una excepció. I això ha arribat a mossegar de forma important el diferencial de cost, que sempre havia estat un dels grans atractius del sector a Andorra. Els darrers dies, hi ha benzineres gal·les on les tarifes, especialment en la benzina, són més baixes que al Principat. També succeeix al sud, sobretot en aquelles estacions de servei ‘low cos’ gràcies al descompte de vint cèntims per litre impulsat per l’executiu de Pedro Sánchez.
Des de l’Associació d’Importadors de Carburants (Assidca), el seu president, David Porqueres, explica el fenomen detectat a França pel fet que “aquí no tenim petrolieres que gestionin directament estacions de servei, sinó que tots som revenedors que compren a un preu fix. Per tant, no tenim l’opció de fer descomptes com aquells, que se sumen a una mesura fiscal molt potent”.
Tot i això, assegura que “a l’estació més barata de França, el gasoli està el mateix preu que aquí, amb el descompte brutal que li han fet”. Per tant, “encara surt a compte fer el ple aquí”. Admet, això sí, que a alguns llocs la benzina sí que costa menys. A algunes. No pas a totes. “Fer el ple a Cepsa o Repsol et surt més car que Andorra, fins i tot amb el descompte”, afirma.
I, malgrat tot, no es pot negar que les rebaixes fiscals de l’entorn acaben afectant la competitivitat del sector a Andorra. Ho evidencia una dada: fins al juliol, el nombre de litres importats ha caigut un 8% en comparació al 2019. “El dubte és saber si és perquè ha pujat menys gent, perquè se circula menys o per altres motius”, reconeix Porqueres que, però, apunta que l’impacte no ha estat tan fort com hauria pogut ser.
Des de l’Assidca es deixa clar que a Andorra no s’ha anat tan lluny amb les mesures d’ajuda com als països veïns. “Allà estan ajudant als ciutadans. Aquí s’està fent alguna cosa? Sí, però només pels professionals”, recorda. Per tant, “cal preguntar-se quines són les conseqüències”. També ha remarca que “si es fan més accions, a qui es beneficiari seria al ciutadà, que és qui pateix més la situació de crisi; no pas les empreses”.
Comentaris (22)