L’USd’A exigeix un estudi real sobre quant li costa a una família mitjana viure a Andorra

Ubach denuncia que els sous s’han quedat molt enrere respecte de l’increment del cost de la vida i lamenta que el Govern s’aferri només a l’augment del salari mínim o a l’arribada de professionals “amb alt poder adquisitiu que desdibueixen la realitat del dia a dia”

Gabriel Ubach, líder de l'USd'A.
Gabriel Ubach, líder de l'USd'A. LA SEXTA

“Mentre hi hagi burros, els savis aniran a cavall.” “Els beneficis són brutals, però només per a alguns.” “El Govern quan parla d’habitatge protegit parla d’habitatge social. I quan parla de salari, només veu el mínim. I, al final, tots acabarem cobrant el salari mínim.” El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A), Gabriel Ubach, és una ‘maquina’ de fer frases fetes i de denunciar les injustícies que, creu, cada dia es fan amb la classe treballadora del Principat. La que viu el dia a dia del país i sustenta la base de la roda econòmica del país.

D’aquí que el sindicalista reclami la realització d’un “estudi real per saber quant val a una família mitjana viure a Andorra”. Malauradament segons Ubach, els dirigents del país viuen al marge de la realitat. Al marge del tocar de peus a terra. “No hi ha debat de cap mena, perquè el Consell General està format per grans empresaris, alts càrrecs funcionarials i professionals liberals.” La resta de la ciutadania queda exclòs de l’arc parlamentari i, en conseqüència, de la resolució de qualsevol problemàtica.

Les manifestacions d’Ubach vénen a tomb de l’increment del salari base a Espanya. Si es fan càlculs, comptat i debatut, amb les retencions corresponents i les pagues obligatòries per llei, Espanya es queda per sota, molt poc per sota d’Andorra. Però el cost de la vida, de mitjana, és molt inferior al del Principat. D’aquí que el país hagi deixat de ser atractiu per a la classe treballadora i que molts joves formats decideixin mirar, especialment cap al sud, esperant trobar oportunitats que li millorin les condicions de vida en la relació entre ingressos i despeses.

“Deixem-nos de mirar què cobren els assessors financers i els youtubers i mirem què cobra el personal del comerç, de la gasolinera o de la construcció”

El dirigent sindical remarca que la situació actual ve derivada de la crisi immobiliària del 2010. “Es van congelar llavors salaris i pensions” i mai més s’ha recuperat el poder adquisitiu. No hi ha hagut cap interès per part dels dirigents polítics. Perquè “el nivell de vida i l’especulació amb els habitatges”, diu Ubach, no ha parat de créixer. “El preu del gasoil o la cistella de la compra costen ara el doble que llavors i els sous ben just si en el millor dels casos s’han apujat un 4%”, destaca el líder de l’USd’A.

Gabriel Ubach reclama “una adequació dels salaris al cost de la vida”. No només una puja del salari mínim. Perquè, lamenta, el model de país pel qual sembla apostar la classe dirigent és “l’atracció de professionals d’alt poder adquisitiu que acaben desvirtuant la realitat del Principat, la desdibueixen”. I ho diu lamentant que salaris mitjans res tenen a veure amb el que realment cobren la major part dels treballadors del país. “Deixem-nos de mirar què cobren els assessors financers i els youtubers i mirem què cobra el personal del comerç, de la gasolinera o de la construcció.”

I hi afegeix: “Que sí, que ara la construcció torna a rutllar, però anem de cap cap a una altra bombolla immobiliària. I si no ho parem nosaltres, ja ho pararà algú” perquè, al final, la roda del dia a dia no fa res més que “perjudicar la gent del país”. I encara que potser no ho sembli, indica Ubach, cada dia hi ha més gent que “es planteja marxar d’Andorra o ja n’ha marxat. Volen convertir Andorra en Mònaco, però el personal de base ni tan sols podrà viure a la Seu, haurà d’anar a Coll de Nargó o més avall”.

Etiquetes

Comentaris (6)

Trending