Rebombori pels ‘nous condicionants’ de la revisió de les instal·lacions elèctriques domèstiques

La digitalització del procés associat a la certificació de l’estat de les xarxes dels habitatges està posant al descobert anomalies que no ho haurien de ser i converteixen el teòric butlletí elèctric en un treball més exhaustiu que tot sovint comporta al llogater més de 200 euros de despesa

Un tècnic revisant una instal·lació.
Un tècnic revisant una instal·lació. ARXIU

La digitalització del procés associat a la certificació del correcte estat de les instal·lacions elèctriques dels habitatges ha obert una caixa de pandora no prevista. Almenys, no amb el rebombori que està tenint i els mals de caps que comporta a molts llogaters. El que durant molt temps havia estat el tradicional butlletí elèctric que podia tenir un cost al tomb de 50 euros i que és necessari per poder demanar al distribuïdor elèctric l’alta en el subministrament s’està convertint ara en una feina més feixuga i, sobretot, més costosa. 

Molts llogaters estan veient com per poder demanar l’alta a FEDA, per exemple, han d’acabar abonant 150, 200 i fins i tot 300 euros o més en funció de qui els ha de realitzar el projecte elèctric necessari per aquelles instal·lacions de potència màxima admissible (PMA) a partir de 10kW, que no vol dir que hagin de contractar aquella potència. Potser és inferior. Però la instal·lació disposa d’una PMA superior. Primer advertència, el butlletí -uns 50 euros- sí que li pertoca al llogater.

Si hi ha quelcom més li correspon al propietari de l’immoble en tots els casos. Així ho han assegurat des del departament de Consum, que juntament amb els seus col·legues d’Economia estan vivint de prop el rebombori que ha suscitat la nova eina de certificació. Fins ara tot era manual. Tan manual com que fins i tot l’electricista certificava el bon estat d’una instal·lació sense ni tan sols veure-la. Ara, l’eina informàtica obliga a introduir un seguit de camps obligatoris que comporta al tècnic haver de fer un seguit de càlculs.

Fins ara l’elaboració del butlletí elèctric era tan manual que la revisió que hi hauria d’anar associada en no poques ocasions ni tan sols es feia; l’electricista omplia les dades per telèfon

Els canvis els va pactar l’administració amb el sector (fonamental amb l’associació Adelca, que aglutina una bona part dels instal·ladors elèctrics, dels electricistes) i s’han fet un seguit de formacions per tal de refrescar la memòria als professionals d’un seguit de fórmules matemàtiques que són necessàries, per exemple, per calcular les caigudes de tensió, atès que el marge no pot superar l’1%. No hi ha hagut cap canvi en la reglamentari de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió. Simplement, en ser digital, o s’introdueixen bé les dades o no es pot obtenir la certificació.

I una cosa són les instal·lacions amb una PMA inferior a 10kW i una altra les que superen aquest llindar. “Si la instal·lació està ben feta des de l’inici, el nou procés no hauria de suposar ni cap inconvenient ni cap cost afegit”, indiquen les fonts del departament d’Economia consultades que manifesten que, en tot cas, cadascú sabria el pa que s’hi dona i la situació no hauria aixecat tanta polseguera. Les mateixes fonts, amb la boca petita, admeten que encara que no era la prioritat principal cert és que amb els canvis que s’han introduït també es busca més professionalitat, més seriositat i buscar anomalies.

No són pocs els ensurts -curtcircuits que han comportat més o menys impacte- derivats d’instal·lacions deficients que tenen el seu origen en un mal plantejament inicial. Aquestes sí que ara es poden trobar amb un problema. I poden haver de fer el que haurien hagut de fer ja en el seu moment: un projecte elèctric. I això no ho poden fer els electricistes, que sí que estan habilitats per elaborar el butlletí, que ve a ser una petita revisió d’una instal·lació de menys de 10kW quan un pis canvia de llogater, per exemple.

“Si la instal·lació està ben feta des de l’inici, el nou procés no hauria de suposar ni cap inconvenient ni cap cost afegit”, indiquen les fonts del departament d’Economia consultades

El projecte elèctric l’han de realitzar o enginyers o especialistes d’una empresa d’inspecció i control. I aquest treball ja no suposa un cost de 50 o 60 euros. Pot elevar-se fins a dues, tres o cinc vegades més segons el cas. I heus aquí un altre interrogant: ¿Qui se n’ha de fer càrrec? Les diferents fonts consultades -incloses d’oficials del departament de Consum- ho tenen clar: el propietari de l’immoble.

El reglament es refereix sempre al titular de la instal·lació. I per titular de la instal·lació Consum entén que és el propietari del bé. El llogater seria el titular del contracte de subministrament. Del butlletí estricte, que és el que cal per demanar l’alta a FEDA (o a qualsevol mútua parroquial) sí que se n’ha de fer càrrec l’arrendatari. Però d’un treball que garanteix el degut estat del conjunt de la instal·lació es considera que és el propietari.

Perquè és el propietari que ha de garantir el bon estat del bé immoble quan procedeix a llogar-lo igual com també és ell qui s’ha de fer càrrec de tenir al dia la cèdula d’habitabilitat, per exemple. En fi, que poc es pensaven els responsables d’Indústria que digitalitzant l’històric butlletí elèctric s’obriria la caixa dels trons.

Etiquetes

Comentaris (7)

Trending