Diversos assessors fiscals coincideixen en afirmar que certament, hi ha un increment de persones, de consellers fiscals sobretot de grans patrimonis o famílies d’alt poder adquisitiu a Espanya, que fan preguntes. L’augment respecte de l’any passat no arriba al 60%, com algun despatx concret s’ha encarregat d’esbombar, però molt més baix encara és aquest percentatge respecte dels trasllats o les operacions que realment es formalitzen.
Moltes de les persones que s’interessen per la situació d’Andorra -certament, la campanya en relació amb el control sanitari de la pandèmia estaria fent efecte- ho acaben descartant pel denominat ‘exit tax’. D’aquesta forma s’anomena un impost espanyol que es paga per sortir d'Espanya cap un altre país. Un impost que paguen aquelles persones físiques amb empreses que estan valorades en més d’un milió d’euros i de les quals en tenen més del 25% de les participacions; així mateix també paguen aquest tribut els que tenen carteres d'inversió superior a quatre milions d’euros.
El que sí que s’està instal·lant cada vegada més al Principat són emprenedors del sector de l’Internet i les noves tecnologies. En molts casos, els denominats ‘youtubers’, però no només això; també desenvolupadors de negocis al tomb de la telemàtica
El mateix impost es paga sobre el valor de mercat de l’empresa tot i que no s'hagi venut. Així, i com a exemple que posa un dels fiscalistes consultats, si un espanyol que vol marxar a Andorra té una empresa valorada en 10 milions d’euros que la va adquirir, per posar un cas, per un milió en el passat, per traslladar-se al Principat hauria de pagar aproximadament gairebé dos milions d’euros tot i no tenir liquiditat perquè realment no ha venut l'empresa a ningú (els gairebé dos milions surten de la diferència entre valor actual i preu de compra en relació amb el tipus màxim de 23% de guany de capital). La ‘venda’ és fictícia, només davant de la Hisenda espanyola.
A països amb règims fiscals atractius situats a la UE el mencionat impost no els aplica en el mateix sentit que a Andorra (principalment Portugal, però també Itàlia, Grècia, Malta, Xipre…). Això fa que les grans fortunes s’acabin tirant enrere i no es traslladin al Principat per molt que hagin fet les consultes pertinents, unes consultes que podrien explicar el ball de xifres donat per un despatx en concret, que, asseguren els fiscalistes, són una mena de competència deslleial. Són despatxos més de màrqueting que d’assessorament que cobren un percentatge de comissió per cada eventual client que deriven, llavors sí, a una consultora fiscalista. Per tant, l’interès, la curiositat ja els serveix.
Internet
Les fonts consultades han reconegut que el que sí que s’està instal·lant cada vegada més al Principat són emprenedors del sector de l’Internet i les noves tecnologies. En molts casos, els denominats ‘youtubers’, però no només això. També desenvolupadors de negocis al tomb de la telemàtica. La sensació general, des de la visió macroeconòmica és que aquests nous residents no són un gran guany per al país atesa la seva limitada capacitat adquisitiva, l’aversió a la despesa i individualisme a l'hora de treballar (no contractaran a gent local).
És cert, indiquen les fonts, que puntualment alguns sectors poden veure en aquestes persones, en aquests emprenedors telemàtics, un esquer on agafar-se. En aquest sentit, al tomb del sector immobiliari són molt ben rebuts els ‘youtubers’, atès que el que sí que fan és adquirir un immoble de cert nivell i solen confiar als seus intermediaris altres serveis de suport pels quals paguen una quota fixa o una comissió en funció de la feina generada o el volum de despesa que els cal fer.
Comentaris (7)