Govern referma que caldrà apujar un 3,3% els salaris per sota del mitjà

L’executiu rebutja la proposta de la CEA, que demanava que la mesura s’apliqués fins al sou medià (1.700 al mes) i es manté la idea d’efectar totes les nòmines anuals pe sota els 27.130 euros bruts

Un instant de la reunió del consell econòmic i social celebrat aquest dimarts.
Un instant de la reunió del consell econòmic i social celebrat aquest dimarts.

El Govern manté que l’increment dels sous ha d’arribar a tothom que cobri, anualment, 27.130,44 euros. És a dir, del salari mitjà cap a baix. L’executiu ha refusat la proposta que s’havia fet des de la Confederació Empresarial (CEA) per fer que aquesta pujada s’apliqués només en les nòmines de 1.700 euros mensuals o menys, el que es considera com a salari medià. De fet, no es pot dir pas que la patronal hagi tingut gaire més sort amb les seves demandes que els sindicats. Tot just una s’ha acceptat: incrementar els cèntims que es retornen per cada litre de carburant.

Representants de l’entitat han participat aquest dimarts en la reunió del Consell Econòmic i Social durant la qual Govern ha explicat a totes les parts quines propostes (gairebé cap) de les que s’havien fet arribar ara fa  uns dies acabaran incorporant-se al programa per pal·liar el cop per al poder adquisitiu de bona part de la població que ha suposat l’esclat de la guerra a Ucraïna. I si els sindicats han sortit traient foc pels queixals, no es pot dir que la CEA hagi marxat especialment satisfeta. L’executiu tot just els ha atès una petició: la que feia referència a l’impost sobre els carburants.

Reunió de la CEA amb el ministre d'Economia, Jordi Gallardo.

Relacionat

La CEA reclama que s’augmentin únicament els salaris per sota dels 1.700 euros

Inicialment, la proposta feta des del Govern era incrementar la devolució ja existent en 7 cèntims per litre, amb uns màxims anuals. Segons s’ha informat en la reunió, s’anirà més enllà. En funció del grau de contaminació del vehicle, es podria arribar fins als 24 cèntims, 4 més que els reclamats des de la CEA.

I, a partir d’aquí, poca cosa més. De fet, aquest canvi acceptat és dels pocs que queden pendents que no requereixen una llei específica -com sí que cal amb altres mesures com ara l’increment de sous o el canvi de l’IGI dels productes d’higiene femenina-. Per tant, cap de les propostes fetes per sindicats o patronals acabaran entrant en el text legal que s’hauria d’aprovar aquest dimecres al consell de ministres per al seu posterior tràmit parlamentari, encara està per veure per quina via.

Així, i pel que fa a la pujada de nòmines, la patronal havia reclamat que s’apliqués únicament fins al salari medià, uns 1.700 euros mensuals. També es volia que en el càlcul es tinguessin en compte alguns incentius que cobren, més enllà del sou base, treballadors d’alguns sectors. Cap de les dues peticions s’ha escoltat. O bé, si s’ha escoltat, no s’aplicarà. Govern es referma en el fet que l’augment de les remuneracions ha d’anar més enllà. Almenys fins als 27.130 euros anuals. O el que és el mateix, en pagues mensuals, 2.260 euros. A tots aquests sous se’ls haurà d’aplicar, un cop entri en vigor la llei i si no es va fer ja a inicis d’any, un 3,3% d’increment. L’IPC oficial del 2021.

Mateixa sort han tingut altres demandes fetes des de la CEA, com ara la rebaixa de les taxes comunals (depèn de cada corporació, s’ha justificat des del Govern) o la creació d’una Batllia especialitzada en matèria d’habitatge. Sobre l’impuls de subvencions per a la digitalització de les empreses, s’ha indicat que no entraran pas en aquest paquet de mesures, però sí que hi haurà accions en aquest sentit, sigui mitjançant les deduccions previstes a la reforma fiscal o amb el programa que es vol finançar amb el préstec concedit pel Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa.

Un moment de la reunió.

Relacionat

El salari mínim salta a 1.200 euros i els sous fins a 27.130 bruts s’incrementaran per llei un 3,3%

El president de la CEA, Gerard Cadena, no ha amagat una certa decepció pel poc èxit de les propostes presentades. “Els debats aquests s’han de fer d’una altra manera. A altres països, es fan entre patronal i sindicat, amb els governs fent d’àrbitre”, ha recordat. Al seu entendre, “hauríem hagut de parlar més i es podrien haver atansat més les postures entre uns i altres. Potser hauríem pogut trobar un punt mitjà entre les propostes de sindicats i nostres no tan maximalista”. Així, ha lamentat que “no hi ha hagut diàleg per veure si es pot implementar alguna de les mesures”.

Comentaris (2)

Trending