Estadística constata l’increment de preus hagut de manera sostinguda des de fa mesos. Durant el mes d’octubre del 2021, ha augmentat el preu (sempre expressats en euros per litre) de tots els carburants respecte al mes anterior. El gasoil de locomoció i el gasoil de locomoció millorat s’han pagat, de mitjana, a 1,134 i 1,164 euros respectivament, amb una variació del +5,9% i +5,6% respectivament. La gasolina sense plom de 95 octans i la gasolina sense plom de 98 octans s’han pagat a 1,291 i 1,351 euros de mitjana, el que equival a una variació del +3,9% i +3,8%, respectivament. El gasoil de calefacció, que s’ha pagat a 0,858 euros de mitjana, té una variació del +7,8%.
L’impacte de la taxa del carboni serà traslladada directament al consumidor, que en xifres rodones haurà d’assumir un cost suplementari per la nova taxa al tomb d’1,5 euros de més per cada ple de dipòsit de cinquanta litres
Si les comparacions es fan amb els preus que es pagaven fa un any, els increments encara són molt més elevats, especialment a nivell percentual. I és que si es va a buscar quan els carburants havien estat al preu actual, cal anar força enrere. Excepte en el cas del gasoil de calefacció, que estava a un preu idèntic fa tres anys, per la resta de carburants cal remuntar-se fins al 2014 o el 2013, fins i tot. Hi ha hagut oscil·lacions, durant aquest període. I fa quatre anys, per norma general, els preus estaven comparativament molt baixos.
Però l’escenari ha canviat a nivell internacional i a nivell local, el nou tribut que entrarà en vigor el gener encara el modificarà una mica més. El sector de la distribució dels carburants ja ha deixat clar, segons les fonts consultades, que l’impacte de la taxa del carboni serà traslladada directament al consumidor “perquè així ho estableix la llei dels impostos especials”, segons les fonts consultades, que en xifres rodones han situat el cost suplementari que suposarà la nova taxa al tomb de l’1,5 euros de més per cada ple de dipòsit de cinquanta litres.
CASUÍSTICA INTERNACIONAL
Les fonts del sector consultades han explicat que hores d’ara no s’espera ni que hi hagi una falta de producte ni, tampoc, que l’increment vagi a gaire més. Però el que està clar és que la situació internacional fa impossible de predir què passarà i es té la sospita que fins als mesos de març o abril de l’any que ve no es normalitzaran les oscil·lacions inflacionistes hagudes els darrers mesos i s’estabilitzarà la situació. Només llavors hi podria començar a haver una davallada de preus que no s’espera que sigui gaire intensiva i que va lligada, òbviament, al preu del barril.
L’esclat de la pandèmia va originar una caiguda dels ingressos fiscals en el sector internacionals fins a gairebé la meitat del que eren fins llavors. A l’inici d’aquest any, els productors de Texas i del golf de Mèxic van patir les inclemències meteorològiques, amb una congelació de les instal·lacions productores, que van trigar sis setmanes per reactivar-se. La crisi dels contenidors a la Xina i a Amèrica també han dificultat l’operativa i han accelerat la presa de decisions geopolítiques que han afectat els consumidors.
L’OPEP i Rússia, que són alguns dels majors productors de petroli del món, van decidir reduir de forma dràstica la fabricació de barrils diaris, fent que se situés el preu d’aquests en 84 dòlars. El canvi dòlar-euro tampoc no ha ajudat. Els grans productors, segons les fonts, han pogut reduir estocs a bon preu. Fins que ha saltat la veu d’alarma i des de l’1 de novembre han tornat a incrementar una mica la producció de barrils. Però, com s’ha dit, la situació no és estable i els preus han acabat arribant a nivells rècords. Almenys, en la majoria de casos, respecte del 2013 i el 2014.
Comentaris (2)