Els farmacèutics han desestimat mig centenar de peticions de noves col·legiacions els darrers anys

El col·lectiu tem que l’acord d’associació amb la UE impedirà mantenir l’actuat ‘statu quo’ i l’entrada de nous establiments comportarà una pèrdua important de llocs de treball

Un farmacèutic cercant un medicament.
Un farmacèutic cercant un medicament. ARXIU

Els farmacèutics han rebutjat els darrers anys, des que l’obertura econòmica és possible, pràcticament mig centenar de sol·licituds de professionals estrangers que es volien col·legiar a Andorra. La desestimació acordada pel Col·legi Oficial de Farmacèutics d’Andorra s’ha acordat atenent la manca de reciprocitat que hi ha per poder-se col·legiar en altres països, especialment a Espanya, i tenint en compte que en la immensa majoria de casos, col·legiar-se a Andorra comporta associat l’obertura d’un establiment de farmàcia.

El col·lectiu es vanagloria d’aquesta capacitat de parar el cop. I tem no poder actuar de la mateixa manera si mai es dona el vistiplau a l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE), que entenen els farmacèutics que possibilitarà l’obertura il·limitada d’establiments farmacèutics al país. Els darrers anys, amb Carla Guerrero de presidenta del col·legi, s’han desestimat fins a 48 demandes, el que suposa, a la pràctica, haver evitar que el mercat pràcticament es dupliqués. Actualment hi ha operatives en tot el país 55 oficines de farmàcia.

Els terminis d’adaptació, la transitòria de tres anys, no és una mesura específica en matèria de farmàcia sinó, en general, pel capítol de prestació de serveis i, per tant, que afecta totes les professions liberals del país; actualment hi ha operatives en tot Andorra 55 oficines farmacèutiques

Els farmacèutics temen que amb l’acord amb la UE “es trenqui el denominat ‘statu quo’ actual i això comporti la pèrdua de nombrosos llocs de treball”. Els professionals de la farmàcia a Andorra entenen que no hi ha reciprocitat amb altres territoris veïns, ateses les limitacions que s’imposen. Cal tenir en compte, per exemple, que en el cas d’Espanya no només cal atendre’s a la normativa general estatal, sinó que cal advertir quins requisits imposa cada comunitat autònoma perquè en matèria de salut pràcticament totes les autonomies tenen assumides competències pròpies i, en conseqüència, atribucions que es tradueixen en condicions concretes i, potencialment diferents a la d’altres territoris.

En aquest sentit es remarca que no hi ha hagut moviments contestataris de persones a les quals se’ls ha rebutjat la col·legiació perquè la no reciprocitat és clara. Les fonts consultades, que esperen que aviat hi hagi una posició única en tot el col·lectiu en relació amb l’acord d’associació -s’està pendent de contactes i reunions tant amb el Govern com amb la CASS per emetre una mena de veredicte final-, han recordat que els terminis d’adaptació, la transitòria de tres anys, no és una mesura específica en matèria de farmàcia sinó, en general, pel capítol de prestació de serveis i, per tant, que afecta totes les professions liberals del país.

La qualitat, seguretat i eficàcia dels medicaments que es venen al país, alhora, asseguren les fonts, està garantida hi hagi o no hi hagi acord amb Brussel·les, perquè els principals distribuïdors i proveïdors del sistema farmacèutic andorrà són de l’entorn europeu i, quan no és així, hi ha suficients  avals internacionals. De fet, els productes farmacèutics o, més encara, parafarmacèutics que no són de fàcil accés en l’entorn europeu, justament, han estat durant dècades un dels atractius del sector a Andorra.

Comentaris (5)

Trending