Hi ha el temor que casos com els de Bull International o de plataformes il·legals d’‘streaming’ puguin posar tots els creadors de contingut i afins en el mateix sac i ja sigui autoritats internacionals, d’una banda, o entitats bancàries del país, de l’altra, puguin tancar l’aixeta i imposar condicions que siguin molt difícils o impossibles de complir o, fins i tot, que des del sector bancari hi pugui haver un excés de zel i es facin declaracions de sospita que comportin traves a l’exercici professional.
El cert és, però, que aquest tipus d’inversió estrangera no és tant productiva per al país com aparentment sembla. Perquè la generació de riquesa tot sovint queda limitada a unes poques persones i ni suposa creació de llocs de treball reals ni, tampoc, moviments dineraris de forma molt notable més enllà d’afavorir uns pocs immobiliaris, promotors i personal de confiança que hores d’ara es redueix a un nucli força minso.
Més enllà de les pràctiques que hi pugui haver de caràcter suposadament il·legal i que es puguin acostar al frau, un dels fets que preocupen ja a nivell econòmic, social i de control immigratori, és que al tomb d’aquests creadors de contingut o similars hi treballen no poques persones que molt sovint resideixen al país de manera temporal o discontínua de forma totalment al·legal. Sense cap permís i, per tant, suposant a l’administració un control molt complicat de realitzar.
Comentaris