La sensació, a més, és que l’electrònica ha anat perdent part del paper de reclam comercial que havia tingut tradicionalment al país. “Cada dia ho veiem més. La gent puja molt, però de cara a les vendes no funciona igual. Venen més per oci que per comprar”, explica el responsable d’un dels establiments consultats. La botiga manté el volum de negoci buscant altres vies, especialment a través de la venda online, però admet que si només es té en compte l’activitat presencial, “sí que ha baixat respecte d’altres anys”.
El canvi d’hàbits del consumidor és un dels elements que més es repeteixen entre els comerciants. Entrar en una botiga, demanar el preu d’un producte i comparar-lo al moment amb internet s’ha convertit en una escena habitual. “Et demanen el preu, després et demanen el wifi i ja saps què faran”, relata una treballadora que fa quatre dècades que està vinculada al sector. Segons explica, diferències de només 20 o 30 euros ja poden ser suficients perquè el client decideixi no fer la compra a Andorra.
Precisament aquesta empleada assegura que aquest agost ha estat “el de menys gent comprant” que recorda en tots els anys que porta treballant en electrònica. Considera que la pèrdua del diferencial de preus amb Espanya ha anat erosionant un dels avantatges que tenia històricament el comerç andorrà. “Abans la gent venia perquè sabia que aquí era més barat. Ara hi ha ofertes a Espanya que estan igual o fins i tot més barates”, assenyala. Una percepció que, segons explica, també ha contribuït a consolidar la imatge d’Andorra com una destinació cara i menys associada a les compres que dècades enrere.
La competència és especialment dura amb els productes més econòmics. Un altre dels responsables consultats explica que els articles de marca o de gamma més alta encara acostumen a conservar un cert avantatge de preu al Principat, però que passa el contrari amb productes més bàsics o de fabricació asiàtica. “Pots tenir un producte aquí per 70 euros i el client el troba a internet per 50”, exemplifica.
MENYS ESTOC I MARGES MÉS ESTRETS
La incertesa sobre les vendes també s’està traslladant directament a la manera de comprar dels establiments. Una de les botigues consultades, oberta des del desembre passat, assegura que durant els darrers mesos ha reduït de manera notable l’estoc. Després d’un bon inici coincidint amb Nadal i gener, l’activitat s’ha anat moderant i l’encariment dels productes ha fet que assumir grans comandes sigui cada vegada més arriscat.
La responsable vincula aquesta situació tant a la inflació com a l’augment dels costos d’adquisició. “Ens costa molt més portar producte. Per competir hauríem de baixar encara més els preus i pràcticament no tindríem benefici”, explica. Una altra treballadora coincideix que ara es compra amb més prudència perquè les promocions canvien constantment i existeix el risc que un producte adquirit avui aparegui rebaixat pocs dies després.
No tots els establiments, però, han vist caure la facturació. Un dels responsables consultats assegura que aquest agost han ingressat pràcticament el mateix que l’any passat. La diferència és el benefici que queda al final. “A nivell de xifra hem anat igual, però el marge ha estat inferior”, explica. La necessitat d’ajustar els preus per continuar sent competitius, especialment davant internet, ha anat erosionant el marge des de fa anys. “No és d’ara, fa cinc anys que passa i cada vegada va a més”, remarca.
Aquesta és també una tendència que detecta un altre treballador després de vuit anys al sector. Segons explica, el client disposa de menys capacitat adquisitiva i cada vegada és més habitual que entri a la botiga i marxi sense comprar o acabi adquirint menys productes dels que s’havia plantejat. El balanç dels darrers anys, afegeix, mostra una davallada progressiva dels marges de benefici.
Aquesta transformació també es percep entre alguns dels compradors consultats per Altaveu als mateixos establiments. Diversos clients coincideixen a assenyalar que la diferència de preu amb Espanya s’ha reduït molt i que internet ofereix sovint alternatives iguals o més econòmiques. Alguns continuen aprofitant una estada al Principat per comprar, però admeten que les compres ja no són el principal motiu per venir. D’altres prefereixen esperar a tornar a casa o fer la compra directament per internet si el diferencial de preu no compensa.
Comentaris (2)