2023 arriba amb un increment salarial encara per afinar i pujades a lloguers i alguns preus comunals

El text s’està encara treballant al Consell i la majoria vol introduir alguns retocs a un augment de sous clau després d’un any marcat per la inflació i amb encariment previst d’arrendaments, electricitat i alguns preus públics comunals

Diners en efectiu.
Diners en efectiu. ARXIU

Acaba el 2022... i arriba el 2023. Un any que per a molts treballadors del país haurà de suposar un increment salarial que, però, encara s’ha d’acabar de fixar. Tot indica que es mantindrà, amb petits retocs, la graella anunciada pel Govern: augment d’entre un 6,5% i un 0,5% segons les franges fins als 4.000 euros. El que ja està clar és que el sou mínim creixerà un 7%. Pujades que aniran bé per afrontar l’encariment d’aspectes com els lloguers, l’electricitat, alguns preus públics comunals o el peatge del túnel d’Envalira.

En els pròxims dies, s’ha de completar el tràmit parlamentari de la llei que ha de fixar un increment obligatori de les remuneracions al mateix temps que es limita l’increment de les rendes dels habitatges arrendats. Inicialment, Govern ha proposat que fins als 4.000 euros i en escales de mig punt, els sous al sector privat creixen entre un 0,5% i un 6,5%. El text, però, encara pot patir modificacions.

De fet, la majoria ha demanat més temps per presentar esmenes. Es vol evitar certes disfuncions en aquelles remuneracions properes a cada salt. Després tocarà fer el treball en comissió i la seva votació al ple. L’objectiu és que la llei es publiqui al BOPA a temps per entrar en vigor abans del pagament de la nòmina de gener, la primera a la qual s’haurà d’aplicar aquestes pujades.

Un moment de la darrera reunió del Consell Econòmic i Social (CES).

Relacionat

Govern proposa apujar un 7% el salari mínim i entre el 6,5% i un 0,5%, la resta fins a 4.000 euros

El que ja està incrementat és el salari mínim. Aquest, cal recordar, es pot fixar per decret i Govern ho va fer uns dies enrere. A partir del gener, ascendeix un 7%. Arriba, doncs, a 1.286,13 euros.

Uns increments, no es pot negar, necessaris després d’un 2022 clarament inflacionista. La dada oficial de l’Índex de Preus al Consum s’ha de conèixer es pròxims dies -previsiblement la setmana vinent es donarà l’avançada-, però tot fa pensar que ha de quedar entorn aquest 7%. Al novembre era d’un 6,8%. El cost de la vida, doncs, s’ha encarit de forma important. I a partir d’aquest diumenge ho pot fer més.

I serà aquesta xifra oficial la que sí s’aplicarà als treballadors del sector públic, tant a Govern com als comuns. En aquest cas, sí que s’apujaran els salaris amb el percentatge que quedi finalment marcat. L’única excepció, si s’aprova l’esmena presentada pels grups de la majoria, seran els membres de l’executiu i els consellers generals, a qui el quedaran congelades les remuneracions.

La llum serà més cara.

Relacionat

Estalvi energètic del 8% just el mes anterior a l’entrada en vigor de la segona tarifada elèctrica

Per exemple, qui estigui en un pis de lloguer. La renda creixerà. En aquest cas, també s’està pendent de com quedi finalment la llei pel poder adquisitiu. El text inicial preveu permetre augments del 5% per aquells contractes afectats ja per les pròrrogues forçoses establertes també legalment els darrers anys i de només el 2% pels encara en vigor.

Al gener també han d’arribar les factures d’electricitat de desembre. I aquestes ja incorporaran la segona tarifada aprovada pel Govern. Suposarà increments del 9% per als clients domèstics i del 17% per als professionals. I amb l’espasa de Dàmocles de la possibilitat de nous increments si la crisi de preu de l’energia no es recondueix i segueix posant FEDA contra les cordes financerament parlant. La parapública tancarà el 2022 amb unes pèrdues entorn els 20 milions d’euros.

Pel que fa a preus públics, si són comunals dependrà de la decisió adoptada a cada parròquia. Algunes, com ara Escaldes-Engordany, han optat per congelar-los, igual que les taxes, entenent que s’ha d’evitar posar més càrrega sobre les famílies i les empreses. Altres, com és el cas d’Ordino o Andorra la Vella, aplicaran augments, al·legant la necessitat de cobrir l’increment de despesa provocat per la inflació. A Encamp s’ha optat per una fórmula mixta: hi ha congelació d’aquells vinculats a aspectes socials o culturals i dels principals impostos, com ara el foc i lloc, però en canvi sí que es toquen, una mitjana del 5%, la resta.

Un dels accessos al túnel d'Envalira.

Relacionat

Passar pel túnel d’Envalira sortirà un 6,5% més car a partir del gener

Pel que fa al carburant, s’ha posposat l’increment del gravamen de la taxa verda sobre el gasoli de calefacció. Cal recordar que la figura preveia, en el cas d’aquest producte, una implementació esglaonada que ara s’ha retardat vist com s’ha disparat el preu dels carburants.

Un altre preu que sí que s’incrementa és el del túnel d’Envalira. Aplicant el contracte de concessió, es va fer una mitjana amb l’IPC vigent a l’octubre a Andorra (7%), Espanya (7,3%) i França (6,2%). Això suposa que, des d’aquest diumenge, els cotxes pagaran 7,5 euros per travessar la infraestructura. Els altres vehicles, entre 4,5 (motos) i 18 (vehicles pesants i autocars).

Comentaris (4)

Trending