Dues lleis al Constitucional amb el suport liberal i cinc baixes a la direcció del partit

Dues lleis al Constitucional amb el suport liberal i cinc baixes a la direcció del partit
Dues lleis al Constitucional amb el suport liberal i cinc baixes a la direcció del partit
  • Joan Albert Farré, Oliver Alís, Ruth Vila, Marc Pintat i Xavier Surana comuniquen al president de Liberals d’Andorra que deixen els seus llocs a l’executiva perquè no comparteixen “les maneres de fer”
  • Les dimissions, que eren un fet des de fa dies, arriben el mateix dia que Jordi Gallardo, receptor de la missiva dels dimissionaris, i Ferran Costa expliquen que portar la reforma competencial al TC és d’una “coherència aclaparadora”
  • Sense el suport d’Unió Laurediana, que és a qui representaven directament o indirectament els que marxen, Ld’A celebra aquest dimarts un congrés extraordinari per beneir oficialment el president del partit com a candidat electoral
El mateix dia que dos dels baluards del renovat Liberals d’Andorra (Ld’A), els consellers generals Jordi Gallardo i Ferran Costa, reconfirmaven la interposició dels dos recursos d’inconstitucionalitat en relació al marc competencial, mitja executiva de la formació enviava una carta a Gallardo, en la seva condició de president del partit, per anunciar-li que pleguen perquè “no compartim les maneres de fer” ni tampoc no se senten “volguts”. Si teòricament les diferències en relació al vot que el grup parlamentari liberal havia d’expressar sobre les lleis de transferències i competències han acabat partint el grup, el mateix ha passat amb el partit. De fet, una i altra fractura són el mateix. I aquest dilluns, just 24 hores abans d’un congrés extraordinari que ha de designar Gallardo com a candidat a cap de Govern, Joan Albert Farré, Oliver Alís, Ruth Vila, Marc Pintat i Xavier Surana han comunicat al president d’Ld’A que pleguen. La renúncia dels crítics, dels membres de l’executiva liberal més propera a Unió Laurediana (UL), estava cantada. Només quedava formalitzar-la com resta que es formalitzi la baixa com a militants d’Ld’A de Josep Pintat i Carine Montaner. D’entrada, però, la direcció liberal es queda a mitges. Per un vicepresident (Farré), es queda sense secretari d’organització (Alís), es dóna de baixa la secretària d’igualtat (Vila) i també causen baixa els representants d’UL (Pintat) i del comitè parroquial d’Ordino (Surana). D’una manera o altra, tots cinc conflueixen en la línia laurediana. Tres són directament membres d’UL i els altres dos, sense massa pes dins el partit, també tenen vincles amb Sant Julià por motius diferents. La renúncia als càrrecs s’ha formalitzat aquest dilluns amb una carta enviada a Gallardo en què els signataris de la mateixa -la missiva que ha pogut consultar l’Altaveu té afegit a mà el nom de Xavier Surana- parlen de la “profunda escletxa a resultes de les formes emprades i dels acords viciats adoptats” en el marc de tot el procediment per triar el cap de cartell electoral de la formació i que “a la fi ha acabat promovent-vos a vos com a candidat”. Lamenten els dimissionaris de l’executiva que hi hagin hagut intents de “dialogar per reconduir la situació” especialment arran del que ells consideren la dimissió del secretari general del partit, Amadeu Rossell. Expliquen en la carta que es van fer reunions informals per intentar reconduir la situació i que, lluny de solucionar la qüestió, la fractura encara es va fer més gran “vulnerant els drets dels afiliats del partit”. Els dimissionaris consideren tot plegat de “trist episodi” i lamenten que no hi hagi hagut “cap mostra ni interès d’obrir cap via de diàleg envers nosaltres ni tampoc envers les formacions que representem”. Després de constatar que Liberals d’Andorra “està entestat en restar en lloc de sumar” i de fer passar els personalismes per davant de les solucions que els firmants de la carta consideren que serien més pragmàtiques, conclouen que no els queda més remei que deixar l’executiva de la formació perquè “les maneres de fer no les compartim, on no ens sentim representats ni tampoc volguts”. Malgrat que la renúncia era gairebé una qüestió de fet en molts dels ara dimissionaris -certament, Alís i Surana van participar de la reunió que el 8 de desembre va donar per bona i com a única candidatura a candidat a cap de Govern la presentada per Jordi Gallardo-, la formalització ha arribat just a les portes del congrés per entronitzar el president de la formació com a cap de cartell i gairebé al mateix temps que Gallardo i Costa explicaven allò que ja se sabia. En aquest sentit, els dos consellers sí que han fet valdre la veu de la immensa majoria dels comitès parroquials liberals. Perquè fins i tot a Ordino hi havia moltíssims dubtes sobre la constitucionalitat del nou marc competencial. Unió Laurediana era una altra cosa. I de fet, Joan Albert Farré va arribar a posicionar-se en contra de les lleis perquè perjudicava Sant Julià i va elogiar la fórmula finalment triada per votar. Permetre que les lleis s’aprovessin però advertir d’una possible interposició del recurs que finalment s’ha presentat conjuntament amb el PS i SDP.

Recursos al TC

I és aquí quan Costa i Gallardo, Gallardo i Costa han parlat de “coherència aclaparadora” i “coherència total i absoluta” en relació al pas que han fet. “Aporta tranquil·litat i afegeix coherència”, ha explicat el parlamentari encampadà que ha assegurat que tant ell com el president del partit i també conseller general van rebre el neguit de la majoria de comitès sobre els dubtes que aixecaven els textos. Gallardo, en una compareixença pública, ha fet quatre pinzellades sobre la fonamentació dels recursos tot recordant que en part, en gran part, se sustenten en les notes i els estudis del catedràtic Miguel Ángel Aparicio. El president del renovat grup parlamentari liberal ha recordat que la tasca parlamentària no és declarar si una llei és anticonstitucional o no. Que això li correspon al Tribunal Constitucional i que, davant els dubtes, el que fan és posar les lleis en mans “d’un àrbitre” perquè decideixi. “No vull pensar què passarà” si finalment les normes es declaren no ajustades a la Constitució. D’entrada, ha recordat Gallardo, el Govern tindrà un problema en matèria pressupostària perquè les transferències previstes quedaran desvirtuades. És a dir, caldrà aportar més diners als comuns del que s’ha pressupostat. La previsió està a tràmit parlamentari. Però això no ha de condicionar els magistrats del TC. El tribunal “no ho ha de tenir en compte. Hem de respectar la separació de poders”… i que passi el que Déu vulgui. De moment, dos recurs al TC i cinc baixes a l’executiva liberal.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.