Dos recursos i una querella contra les polèmiques escoltes telefòniques a la policia

Dos recursos i una querella contra les polèmiques escoltes telefòniques a la policia
Dos recursos i una querella contra les polèmiques escoltes telefòniques a la policia

Una part important del cos de policia ha rebut amb estupefacció la decisió de la batlle Canòlic Mingorance de dictar el sobreseïment provisional del polèmic cas de les escoltes telefòniques de les quals haurien estat víctimes una vintena de línies del despatx central de l’edifici de l’Obac i gairebé el doble d’integrants del servei de l’ordre. El desencís es traduirà en dos recursos contra l’aute d’arxiu provisional i una querella contra l’oficial Ramon Sancho, que se suma a les que hi ha contra aquest uniformat que al seu dia era el custodi dels equips de gravació de trucades telefòniques i dels suports on s’emmagatzemaven els enregistraments. 

Va ser un tècnic de manteniment qui fa pràcticament sis anys va descobrir que hi havia unes connexions telefòniques que estaven on no havien d’estar i uns dispositius que gravaven en permanència quan no ho havien de fer. El llavors govern socialdemòcrata, amb Jaume Bartumeu com a màxim responsable, Víctor Naudi i Bruno Bartolomé liderant el ministeri d’Interior i Jordi Lluís dirigint la policia, va decidir portar l’afer a la fiscalia i aquí es va iniciar una investigació que ha estat molt temps aturada, que va comportar la destitució de Joan Ramon Peralba i Pere Gispert com a màxims responsables del cos en ser inculpats en la causa, que ha vist com alguns dels elements o proves cabdals van desaparèixer i com, finalment, la batlle instructora ha decidit arxivar-la provisionalment perquè l’estat actual de les indagacions no permet avançar més. No permet aclarir qui fa ser l’autor del suposat delicte d’escoltes il·legals -entre molts altres delictes que les diferents parts implicades en l’acusació descriuen- i, de fet, tal i com també defensa el ministeri públic, ni tan sols està clar si hi va haver una voluntat d’escoltat il·lícitament o si, pel contrari, hi va haver deixadesa o desconeixement i davant d’uns equips més aviat vells i obsolets es va optar per una solució per resoldre un problema concreta i se’n va ocasionar un altre.

Totes les parts sobre les quals podia raure alguna sospita de responsabilitat o culpa van sol·licitar l’arxiu, no pas provisional si no definitiu, de la causa. La fiscalia també va sostenir aquesta tesi, que finalment va ser adoptada per la batlle. En canvi, els dos agents de policia -dos dels suposadament 36 escoltats- que van promoure querelles criminals basades en arguments coincidents en part encara que no pas iguals, pensen recórrer contra l’arxiu. Manifesten que hi ha suficient elements, ja ara sobre la taula, per veure que hi ha un delicte. I insisteixen en la necessitat de practicar algunes de les proves ja sol·licitades en el curs de la instrucció i que la batlle va desestimar per motius diferents. Una altra part implicada en el cas és el Col·lectiu de Funcionaris de Policia. El CFPA, actualment el sindicat més actiu de representació d’integrants del cos, ja s’havia personat a la causa com a actor civil.

Ara, no només no vol que s’arxivi la causa l’esmentat col·lectiu sindical. Davant l’enuig d’una part significativa dels seus afiliats -molts dels components del cos les línies telefòniques dels quals havien estat ‘punxades’ són afiliats d’aquest sindicat-, finalment el comitè executiu del CFPA ha decidit promoure una querella criminal. En aquest cas, la querella es dirigeix contra l’oficial Sancho, l’home que al seu dia tenia sota la seva responsabilitat la custòdia dels equips de gravació i del material que se’n derivava. Un home de l’estricta confiança de Peralba i de Gispert. Segons les fonts consultades, no és en va que es vagi contra Sancho, les declaracions davant la batlle del qual -va fer-ho en dues ocasions- van obrir molts interrogants i en la primera ocasió, espontània, sense preparar, va acabar explicant moltes coses reveladores que posteriorment, al cap d’un temps i degudament assessorat, va matisar. Contradient-se molts cops amb la primera versió oferta.

Sancho -a la foto apareix el segon cop que va acudir a la Batllia a declarar- no va saber aclarir moltes coses de manera forma clara, rotunda i fefaent. Un dels enigmes -més enllà del ‘resetejat’ de l’ordinador que hauria d’haver estat degudament custodiat perquè se suposa que contenia algunes de les proves clau del cas- és perquè hi ha un període determinat de temps del qual a la policia no es conservava ni una sola cinta. Ni una sola gravació. I, en canvi, n’hi ha d’anteriors i de posteriors. ¿És que hi apareixien qüestions comprometedores i per això es van fer desaparèixer els suports? És la pregunta que es fan molts agents i integrants del cos. La querella té per objectiu, a part de no deixar morir un cas que una part del cos considera molt greu, posar pressió a l’oficial custodi ara ja prejubilat perquè, si no vol acabar havent d’assumir tota la presumpta responsabilitat en el cas, acabi explicant perquè va actuar com va actuar i qui li va manar fer el que suposadament va fer. Tot són presumpcions i suposicions. Sí. Però el malestar al cos per aquelles escoltes il·legals continua latent i, encara més, quan el clima, per algunes qüestions, continua sent enrarit a l’edifici de l’Obac.

Fotografia: agència ANA

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.