La sala d’actes del Centre de Congressos ha d’acollir la setmana que ve, dimecres vinent en concret, un acte que aixeca certs recels. DA presenta oficialment Xavier Espot com a candidat en un acte que una part de l’arc rival considera que és estrictament ja un acte electoral quan ni tan sols se sap exactament la data electoral. En la posada de llarg formal del ministre d’Afers Socials, Interior i Justícia com a dofí-que-està-a-tot-arreu de Martí, s’espera que s’hi vegin moltes de les cares que integraran les futures candidatures taronges. Algunes fonts donen per fet, fins i tot, que es podrien anunciar altres noms, però això restaria protagonisme, sense cap mena de dubte, al candidat de candidats.
No obstant, hores d’ara sembla que DA ja comença a treballar amb un nucli dur de persones triades per posar-se al capdavant de llistes, àrees, llocs clau… La formació podria apostar per una de les persones que major sorpresa va protagonitzar als comicis-tsunami del 2011: Sílvia Riva ja va encapçalar la territorial d’Andorra la Vella quan ni de bon tros a la capital DA apareixia de favorita. Vuit anys després d’aquella victòria i quatre anys allunyada de la primera línia, la jurista té moltes ganes, asseguren les fonts, de tornar a fer política. I molts números d’ocupar un lloc preferent en la candidatura de la capital.
A Escaldes, féu tradicional martinià i, per extensió, de DA, l’aposta seria Eric Jover, el ministre d’Educació que encara que no a dalt de tot ha estat fins a darrera hora en la travessa per succeir Toni Martí si l’opció de Xavier Espot no acabava encaixant. Jover tindria el repte de mantenir una plaça gairebé sempre favorable al líder demòcrata per excel·lència fins ara. En canvi, més complicat ho tindria, sobre el paper, el titular de Salut, Carles Álvarez, si finalment s’acaba confirmant -i falta molt, que quedi clar- com a candidat a la territorial laurediana de DA. Álvarez, que va entrar de rebot al gabinet ministerial per la dimissió de la desapareguda Rosa Ferrer hauria trobat el gust a la cadira. I ara hauria de passar per l’urna si vol aspirar a retenir el ministeri.
Altres càrrecs
Hi ha altres polítics o càrrecs públics actuals cridats a jugar papers destacats en altres territorials. Però els seus noms no tenen una ubicació tan clara com sí la tindrien Jover, Álvarez i Riba. Maria Martisella a Encamp, Meritxell Palmitjavila a Canillo o Toni Missé a Ordino podrien mantenir-se en les candidatures parroquials. Hi ha molt bacallà per tallar. Arreu. I a la Massana, més encara. En la parròquia de David Baró, totes les formacions amb vocació nacional de centre-dreta esperen la resolució identitària de Ciutadans Compromesos (CC), que pretén mantenir-se com a formació parroquial però no està clar si donarà suport abans de les eleccions a alguna de les candidatures nacionals. En tot cas, cada vegada sembla més improbable una aliança amb Liberals i els poc o molt liberals que encara s’hi sentin i que estiguin a CC tot indica que acabaran saltant del vaixell.
La Massana i el ‘tarannà’ de Ciutadans Compromesos són una de les grans incògnites encara pendents d’aclarir… com el pacte social-liberal que no acaba de quallar
Josep Pintat, ja anunciat pràcticament candidat de la denominada ‘tercera via’, hauria mantingut alguna que altra trobada amb David Baró amb la voluntat d’assegurar-se que CC continuï formant part d’aquest binomi sorgint de la trencadissa liberal i que configura el gros del grup parlamentari mixt que configuren Unió Laurediana (UL) i els independents de la Massana representats en Carles Naudi i Joan Carles Camp. Pintat vol assentar la ‘tercera via’ a partir de les territorials de Sant Julià (amb l’advocada de la seva confiança Maia Àngels Tarrés com un dels noms que es podria integrar a la llista, de fet, no seria el primer cop que s’intenta convèncer a la jurista) i de la Massana, on encara que es vol evitar que les generals afectin la bona marxa del comú, no es pot descartar del tot que una consellera comunal com Olga Molné acabi intentant fer el salt a l’arena nacional via candidatura parroquial.
Liberals i socialdemòcrates estarien treballant en la confecció de programes (com els progressistes d’SDP, encara pendents de saber si Jaume Bartumeu entoma el repte de liderar la llista del moviment o no) i candidatures però encara pendents d’acabar de segellar, aclarir o el que sia, un pacte territorial que s’entén des de la teoria i la voluntat d’intentar trencar el sistema electoral des de dins, però que tant una formació com una altra tenen moltes dificultats de fer arribar a l’electorat, especialment aquell que tot just es mobilitza davant les cites amb l’urna. I Eusebi Nomen i Podem que també estarien elaborant projectes encara que sia com a ‘outsiders’.
Comentaris (1)