La gestió per part de l’executiu de la crisi originada per la contaminació de l’aigua d’Arinsal que embotellava la societat Aigües del Pirineu va ser poc menys que nefasta. Amb retard i malament. I sempre a remolc de les autoritats veïnes. La compareixença del ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, davant la comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient per exposar l’actuació del seu departament davant l’episodi que va derivar en la descoberta del norovirus causant d’un brot que va afectar més de 4.000 persones a Catalunya ha servit per confirmar que només l’avís de les autoritats catalanes va servir per activar el ministeri.
I dos mesos després que saltés l’alerta -l’empresa Eden, primer; i la conselleria de Salut, després, van advertir de la situació el 7 d’abril quan ja hi havia més de 300 persones que havien hagut d’anar al metge- totes les hipòtesis estan obertes. ¿Per què va arribar femta de naturalesa humana a l’aqüífer d’Arinsal? No sé sap. L’únic que és clar és que hi ha hagut milers d’afectats, una desena de llocs de treball que se n’han anat en orris igual com la companyia i un nou cop reputacional en el saldo d’Andorra.
Fins el 18 de maig no es va iniciar el treball amb uns experts francesos que haurien d’ajudar el Govern a treure l’entrellat de tot plegat. Els resultats de les analítiques que s’havien fet fins ara tots havien estat obtinguts de centres de qualificat renom. Però de Catalunya. I essent residents d’aquella comunitat la immensa majoria dels afectats la situació no deu acabar d’agradar massa l’executiu, que ha preferit tirar d’especialistes més independents. Però fins pràcticament un mes i mig després de tot plegat no s’hi van posar.
Sempre “a remolc”, usant una expressió d’Álvarez Marfany utilitzada per respondre com era que havia la Generalitat la primera -i única durant molts dies- en informar del cas. Amb les autoritats catalanes no hi va haver contactes perquè “no hi havia constància” que passés res. I això que la setmana abans de Setmana Santa van ser unes quantes desenes, algun centenar i tot de joves turistes, que ja van patir quadres infecciosos molt similars als que van patir els treballadors de les empreses que rebien l’aigua de les garrafes subministrades a Barcelona i Tarragona per Eden.
Álvarez Marfany i el director del departament, Josep Casals, han confirmat -de fet, fa temps que se sabia- que tots els afectats en el cas dels joves allotjats en un parell o tres d’establiments d’Arinsal havien begut Aigua d’Andorra. Llavors, la versió oficial de Salut va ser que el virus s’havia importat de fora i que era un contagi producte de l’activitat pròpia del jovent. Vaja, que es va acusar més o menys els ‘malalts’ i se’ls va venir a criminalitzar pel fet de ser joves i, com aquell que diu, protagonitzar unes presumptes pràctiques de risc. Aquell brot, han assegurat els compareixents, no s’ha pogut relacionar encara amb la causa general, la de la contaminació de la font. Si es troben els indicis suficients per vincular un cas amb un altre s’analitzarà degudament.
El titular de Salut ha afirmat que es treballa amb totes les opcions. Però que hi ha dues hipòtesis preeminents respecte de la resta en relació a com hauria estat que el norovirus acabés arribant a l’aigua que abastia l’embotelladora arinsalenca. O bé una filtració a través del subsòl o bé que hi hagués un reflux del conducte que uneix la planta envasadora amb la captació, que després dels treballs que es van fer per poder reobrir l’empresa un cop tancada la història de la històrica ‘Aigua d’Arinsal’, se situa ara a un centenar de metres de profunditat.
Álvarez Marfany també ha reconegut que dos empleats de la planta van patir gastroenteritis, tot i que la possibilitat que fossin els causants de la contaminació "és molt improbable”. Res massa en clar no hi ha. La sensació que si no hagués esclatat la crisi a Barcelona mai no s’hauria investigat i que s’hauria anat fent la viu viu per molts casos que apareguessin en l’àmbit local.
Comentaris