Els cinc autes dictats recentment responen a dos casos diferents i, en conseqüència, les resolucions són idèntiques: dues per un cas i tres per l’altre. El més cridaner, probablement, és el que fa referència al president del Tribunal de Corts. Tant l’advocat en qüestió com a un dels seus clients i alhora processat en el ‘cas BPA’, que va ser testimoni de l’incident amb el magistrat, van recusar aquest jurista en considerar que hi ha una enemistat manifesta. De fet, l’aute recull la frase que el magistrat hauria proferit al lletrat. I que segons l’aute és que “estava fart de les seves maniobres i que això aniria en perjudici dels seus clients i que serien ells qui rebrien per dites maniobres”.
En cinc autes dividits en dos blocs de tres i dos, que entre ells són iguals, la Justícia inadmet una primera onada d’accions judicials que pretenien apartar diversos juristes
En la resolució, la sala penal del TS explica que el magistrat en qüestió ha refusat que hi hagi motiu d’abstenció o recusació. I manté el Superior que el magistrat pretesament recusat no ha confirmat que fos certa aquella frase que hauria dit obertament en seu judicial. En cap cas, però, tampoc no es diu que el jurista hagi negat haver pronunciat aquelles paraules. La sala, però, ve a dir que el fet que el magistrat estigués irritat no pot pressuposar cap parcialitat a l’hora de jutjar. Més encara: “No significa de cap manera que examinarà el fons de la causa amb un prejutjat desfavorable a les parts (que no coneix per altres raons o circumstàncies) o que això pot alterar els drets a la defensa.”
En canvi, si exculpa de tota culpa el magistrat, li atribueix tota a l’advocat defensor, que segons la sala estaria actuant amb un “manifest abús de dret i de frau de llei, doncs la seva única finalitat és apartar-lo i, alhora, dilatar indegudament l’enjudiciament” de la causa general del ‘cas BPA’. I aquest mateix argumentari serveix a la mateixa sala però amb el canvi d’un dels magistrats en la seva composició, per rebutjar altres tres recusacions més -n’hi ha d’altres que encara estan en curs. Diferents processats en el ‘cas BPA’ van recusar un magistrat del Tribunal Superior que havia dut a terme una diligència en el marc de la ‘cascada de recusacions’.
Providències de tramitació
Entenien els processats i el seu advocat defensor que havent intervingut el magistrat del Superior en una presa de decisions, podia resultar contaminat per adoptar altres resolucions. Però la sala no ho entén així. Primer de tot, justifica que sigui ella mateixa, tot i ser un dels seus membres el pretesament recusat, qui resolgui. Recorda que en alguns casos la Llei qualificada de la Justícia permet al propi tribunal dilucidar la qüestió i considera que en aquesta ocasió es donen les circumstàncies perquè així sigui.
Encara que a partir de diferents camins, els magistrats acaben arribat a una mateixa conclusió, i és que, a parer seu, les peticions d’abstenció o recusació formen part d’una estratègia dilatòria
I després argumenta que el fet que el president del Tribunal Superior hagi emès dues providències no vol dir que hagi tingut coneixement de la causa de forma notòria, menys encara detallada i general. “Resta molt clar que per ‘coneixement’ no significa el saber que una part vol exercir unes pretensions contra una altra, sinó que va molt més enllà”. I la sala fa referència a un seguit de sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) per carregar-se de suposades raons. "Esdevé clar que el fet que el president del tribunal dicti dos providències de tramitació, en las que designa la sala per a conèixer d’un recurs o per a dilucidar la existència d’una causa de recusació, no constitueix cap causa objectiva de parcialitat ni pot, en paraules del TEDH, justificar els dubtes o aprehensions sobre la seva parcialitat, tota vegada que la única decisió que es pren és la de repartir i designar a la sala que ha de resoldre determinat afer”, esmena el TS en una dels seus autes desestimatoris.
I continua: “Aleshores, resulta clar que no s’ha conegut del procés en una instància diferent ni per un tribunal diferent, ja que no es pot pretendre –com es dedueix de la pretensió del recusant- que qualsevol acostament a un tema (repartiment, confirmació de resolucions prèvies sense entrar en el fons, etc...)- pugui comportar la pèrdua de la imparcialitat objectiva”. I finalment torna a carregar contra els promotors de la petició de recusació tot recordant que els advocats “són cooperadors de la Justícia, com es recull a la Llei qualificada de la Justícia” i que tenen el "deure d’actuar de bona fe i de no promoure incidents amb una finalitat exclusivament dilatòria”
Comentaris