En l’escrit, en què es relaten els fets cronològics de què han tingut coneixement els germans Cierco, els denunciants mostren “la nostra estupefacció per no dir la nostra indignació” per com hauria succeït tot plegat. Paral·lelament, també han fet arribar un escrit a la batlle que instrueix el ‘cas BPA’ per reclamar-li l’aute en virtut del qual l’antecessora de l’actual instructora, Canòlic Mingorance, va avalar la petició d’auxili internacional (la comissió rogatòria, coneguda per les sigles CRI) emès per uns fiscals anticorrupció espanyols. La validació s’hauria fet suposadament a posteriori d’haver pactat tot un procés que, a més a més, es va acabar consumant en territori espanyol, que és així com està considerada l’ambaixada d’Espanya al Principat.
Els germans Cierco exposen en l’escrit “la nostra estupefacció per no dir la nostra indignació” per un procediment que consideren “irregular legalment i processalment”, i que genera molts dubtes i encara més interrogants
La demanda per escrit de la CRI, que data del 24 de març del 2015, s’ha fet per tenir constància de l’actuació dels organismes judicials andorrans. Curiosament, aquests documents als quals els advocats hi tenen usualment accés sols sol·licitar-los de manera oral, en aquesta ocasió, segons s’exposa en l’escrit pel qual es demana poder accedir a aquella documentació, se n’ha vetat la consulta i fins i tot s’hauria arribat a dir, de paraula, que es tractava d’una CRI “secreta”. Evidentment, no hi ha cap resolució que decretés aquest secretisme i, en qualsevol cas, els secrets de sumari no poden anar més enllà de sis mesos.
Al marge de poder accedir a la CRI, que els Cierco han sol·licitat en considerar-ho important, els denunciants expliquen en el seu escrit que va ser l’aparició a l’Altaveu d’una nota interna dels serveis de seguretat de l’ambaixada espanyola que, el 25 de març del 2015, explicaven la presència durant més de set hores el dia anterior en la legació diplomàtica de dos policies nacionals espanyols aliens a la missió diplomàtica permanent al Principat i de dos tècnics informàtics, un de BPA i un altre d’Ibermática, empresa que prestava alguns serveis per a l’entitat bancària. Hi anaven a entregar suposadament un disc dur d’alta capacitat que aparentment incloïa la base de dades de tots els clients de Banco Madrid.
El document que encén l'alerta
Aquell document els va generar l’alerta i, posteriorment, van poder indagar en una de les causes judicials que hi ha obertes a Espanya en relació a Banco Madrid i allí, curiosament, va aparèixer la CRI que la Batllia nega. I tot un seguit de documentació annexa, com alguns dels correus electrònics que l’Altaveu també ha publicat. Tot plegat hauria deixat els dos antics màxims accionistes de BPA estupefactes a banda de generar-los multitud de preguntes. Com per exemple, “que van fer els tècnics de BPA i els policies espanyols a l’ambaixada espanyola durant tot un dia”. O si “podem estar segurs que amb l’excusa d’obtenir la base de dades transnacional de Banco Madrid no es va consultar, obtenir, bolcar… altra informació bancària que la formalment requerida, per exemple, de BPA”.
Els denunciants consideren que com a mínim hi ha hagut diferents delictes lligats amb la revelació de secrets i demanen que es prengui declaració als informàtics i als administradors designats per l’INAF
Els Cierco, que el 24 de març encara eren accionistes tant de BPA com de Banco Madrid i clients de totes dues entitats, resumeixen en un paràgraf en la seva denúncia la situació. I diuen: “Ens trobem davant uns fets que, de per sí, ja són extremadament greus; d’entrada, que la fiscalia anticorrupció espanyola empari la fiscalització d’una base de dades bancària legalment radicada a Andorra, per l’intermediari de la policia nacional espanyola que va decidir unilateralment el seu lliurament en territori espanyol, concretament a l’ambaixada (d’Espanya) a Andorra, ja deixa a desitjar, tant en el fons com en la forma, però que la fiscalia andorrana doni curs a una petició de col·laboració judicial (CRI) sota excusa d’una investigació per un presumpte delicte de blanqueig en entitat bancària, coneixent tots els detalls de les pretensions espanyoles, no té, al nostre entendre, explicació. Ara bé, encara és més greu que l’autoritat judicial, la batlle d’instrucció, segueixi, sense més, la mateixa premissa i doni curs al lliurament d’una base de dades seguint no sabem quins criteris d’urgència, sense que ni la policia andorrana, ni un secretari judicial puguin donar fe del contingut d’un disc dur que es remet en la seva presència, això ja és molt més qüestionable.”
Els denunciants consideren que tot el procediment ha estat marcat per un conjunt d’“irregularitats legals i processals”. I a banda de considerar que hi ha hagut diverses vulneracions en relació amb la revelació de secrets, demanen que la Batllia prengui declaració a tot un seguit de persones, com per exemple els diversos responsables informàtics que van acudir a l’ambaixada o bé que van participar de les ‘negociacions’ per al lliurament que es van fer via correu electrònic. I també que se citi els tres administradors que l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) va designar.
En la denúncia es demana que, com a mínim, es pregunti a aquells que es proposen com a declarants “qui va sol·licitar aquesta informació, quina era la informació realment requerida, en base a quina autorització s’hi va accedir, com es va procedir tècnicament i amb les instruccions de qui, perquè es va anar a l’ambaixada d’Espanya, a fer què, amb qui, durant quant de temps i amb quina autorització, i finalment convindria saber què es va fer i/o lliurar a l’Ambaixada espanyola i què es va lliurar davant l’autoritat judicial”.
Comentaris