Deneguen el permís de residència a un processat per abús i condemnat per exhibicionisme per ser un perill per a les persones

El Tribunal Superior avala la decisió administrativa i judicial tot i que l’home fa gairebé trenta anys que viu al país i té dues filles -una menor d’edat- de nacionalitat andorrana

-
-

La sala administrativa del Tribunal Superior (TS) ha confirmat la denegació de l’autorització de residència i treball que havia sol·licitat un home resident al país des del 1989 i que està condemnat per un delicte d’exhibicionisme davant de menors i, alhora, està processat per abusar sexualment d’una menor. La Justícia considera que no hi ha dubte que el sol·licitant és un perill per a la seguretat de les persones i per això avala que no se li concedeixi el permís. L’excepcionalitat del cas es troba en el fet que l’home fa gairebé trenta anys que viu al país i que té dues filles, una de menor, de nacionalitat andorrana, nascudes al Principat i que hi viuen.

La secretaria d’Estat d’Interior va denegar el 30 de març de l’any passat la petició feta per l’home, que va ser detingut el 9 de juliol de 2015 per la comissió d’un delicte major d’abús sexual amb prevalença a menor d’edat, fet pel qual no consta que hagi sigut encara jutjat però que el va mantenir empresonat una temporada. En segon lloc, el 21 de juliol de 2016 va ser condemnat per ordenança penal, com autor d’un delicte major d’exhibicionisme -s’estava masturbant- davant de menors, a la pena de cinc mesos de presó condicional, amb suspensió de la condemna per quatre anys, i multa de 500 euros. La denegació va ser confirmada més tard pel Govern i contra tot plegat va recórrer en contra el peticionari.

L’home defensava que els comportaments pels quals se li denegava l’autorització per residir i treballar al país no demostraven “una conducta perillosa que pugui atemptar conra la tranquil·litat pública” i alhora recordava que “resideix al Principat des de l’any 1989 i conviu amb la seva esposa i té dues filles, aquestes de nacionalitat andorrana”. Entenia, com estableix la llei, que per denegar-li el permís només es podia fer si es representa un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns i per a l’ordre públic en general. I, efectivament, tant la Batllia, primer, com el TS, ara, consideren que la conducta de l’home “constitueix un risc per a la seguretat de les persones” en els termes que preveu la normativa.

La Justícia considera que davant l’arrelament de l’afectat ha de prevaldre la seguretat de les persones compromesa per “uns fets particularment execrables”

Recorda la sentència ferma recentment dictada que, a més, és del tot rellevant que “es tracti de conductes repetides en el temps”. “L’interessat ha participat de forma repetida en actuacions que incideixen negativament en un mateix bé jurídic, com és aquí la llibertat sexual de les persones.” Per tant, no hi ha dubte, entén el tribunal, que l’home és un perill. Ara, calia avaluar també si la mesura de la denegació era proporcionada. I en aquest punt “la qüestió planteja una especial rellevància, ja que el recurrent té un arrelament innegable a Andorra. D’una banda, resideix de forma pràcticament continuada des de 1989 i ha vingut desenvolupant una activitat laboral. En segon lloc, resideixen al Principat la seva esposa i les seves dues filles, aquestes darreres de nacionalitat andorrana, una de les quals es menor d’edat i es troba escolaritzada”.

La sentència de primera instància treia ferro als vincles familiars amb el fet que no s’havia practicat cap prova per poder aclarir quina era la vinculació amb la dona i les filles arran, justament, de la seva conducta punitiva. El Superior confirma que aquesta prova no s’ha realitzat. Però ho minimitza. I ho fa de la següent manera: “Aquesta mancança probatòria és certa, encara que no desvirtua per ella mateixa l’existència d’uns vincles familiars ben establerts”. Però tot i això, “s’ha de considerar prevalent la seguretat de les persones que s’ha vist compromesa en aquest cas per l’actuació” del sol·licitant del permís. 

Recorda el tribunal que “es tracta d’uns fets particularment execrables que han afectat menors d’edat, que són especialment vulnerables, i, a més, es tracta de conductes repetides, la qual cosa incrementa el risc de que es tornin a produir”. I assegura la sala que tot i que, lògicament, la decisió afectarà “lògicament” la vida familiar de l’afectat, la denegació de l’autorització de residència i treball és molt menys dura que si s’hagués acordat l’expulsió de l’home i la prohibició que entrés al país, fins i tot en el règim de turista. “Malgrat el temps de residència del recurrent al Principat, existeix una situació de risc per a la seguretat de les persones.”

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.