El mateix directiu de Banca Privada d’Andorra (BPA) que ha demanat a la batlle instructora del ‘cas BPA’, Canòlic Mingorance, que investigui un guàrdia civil que hauria filtrat dades manipulades al departament del Tresor americà, també ha sol·licitat que via comissió rogatòria, la instructora reclami a les autoritats americanes, i especialment al Tresor i al FinCEN, que lliuri tota la documentació que li hagués pogut arribar sobre BPA des dels cossos de seguretat espanyols o qualsevol organisme jurisdiccional de l’Estat veí del sud.
La petició s’emmarca amb la voluntat d’investigar i poder confirmar si, efectivament, en un intent d’enganyar el FinCEN per tal que acabés emetent la ‘Notice of Findings’ que va suposar la intervenció de BPA, autoritats policials o judicials espanyoles, com el comandant de la guàrdia civil que va aparèixer degudament ombrejat en alguns programes televisius, van facilitar dades, i especialment converses telefòniques intervingudes en el ‘cas Petrov’, que prèviament haurien estat editades i manipulades per fer-los dir el que no deien.
L’exsubdirector de l’àrea d’internacional de BPA, Pablo Laplana, va aportar divendres de la setmana passada a la batlle del ‘cas BPA’ la querella que al seu dia va interposar contra qui inicialment es feia dir Alfonso Ruiz, un comandant de la guàrdia civil que va reconèixer haver aportat informació al departament del Tresor americà sobre clients veneçolans que casualment havien descobert en una ‘punxada’ telefònica per un altre cas. El comandament de la Benemèrita, adscrit a l’oficina d’informació del cos, hauria informat els mitjans que tenia autorització judicial per fer-ho.
Però en l’escrit aportat davant la Batllia i que té valor de denúncia, es deixa clar i es demana a Mingorance que ho corrobori perquè és coneixedora de la causa oberta a Espanya, que no hi ha cap ordre ni del jutge encarregat -Eloy Velasco- de la causa que s’investigava a l’Audiència nacional espanyola ni tampoc del controvertit fiscal anticorrupció que apareixia en el cas, José Grinda, per tal que facin una transmissió d’informació als Estats Units. Tots dos juristes, per cert, han cooperat obertament amb les autoritats judicials i fiscals andorranes, Grinda traslladant-se fins i tot al Principat.
Demanar per la via legalment establerta al departament del Tresor i al FinCEN que exposin aquella informació o documentació que els hagués arribat en el marc d’allò que es denuncia -i atenent al fet que el propi guàrdia civil admet públicament haver aportat dades als Estats Units- podria ser una de les vies, entén el denunciant, que permetria aclarir si hi va haver creació de proves falses.
La denúncia, de la qual l’Altaveu ja en va informar, suposa un complement més a la declaració feta per l’accionista majoritari de BPA Higini Cierco, que el 18 d’agost passat va explicar a Mingorance que havia estat objecte d’amenaces i extorsió per part de comandaments policials espanyols per tal que BPA aportés les dades de què disposés sobre diversos dirigents del sobiranisme català com els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Artur Mas o l’actual vicepresident econòmic, Oriol Junqueras.
D'Alfonso a Basilio via WhatsApp o com es va descobrir la identitat real del guàrdia civilD’Alfonso a Basilio per obra i gràcia del WhatsApp i d’una denúncia policial per danys a un vehicle. El comandant de la guàrdia civil imputat a Espanya per haver presumptament revelat secrets professionals que haurien pogut fer esclatar el 'cas BPA' es diu Basilio. Basilio Luis Sánchez Portillo a efectes de la família i del registre civil. Però professionalment es fa dir Alfonso. Alfonso Ruiz. És la seva identitat legal. El seu 'nom de guerra'. O ho era. Que per alguna cosa l’home és comandant d’una unitat molt sensible de la Benemèrita, la d’informació. I per aquest motiu s’ha, o s’havia, de protegir. I si un guàrdia civil és l’imputat (ara investigat en ares a la nova denominació jurídica), un grup de policies nacionals espanyols es va haver d’encarregar de desemmascarar-lo. La titular del jutjat d’instrucció número 23 de Madrid que investiga el comandant arran de la querella interposada per un executiu de BPA actualment suspès de feina per estar inculpat, ara ja processat, en la causa derivada de la nota del FinCEN va encomanar a la Prefectura Superior de Policia de la capital espanyola que dugués a terme les indagacions necessàries per identificar i localitzar Alfonso Ruiz. Se sospitava que ell podria ser el comandament de la guàrdia civil que una desena de dies després de la intervenció de BPA va aparèixer en un parell de programes de televisió explicant detalls del 'cas Petrov', un dels que citava l’agència americana en el 'Notice' famós del famós 10 de març del 2015. L’uniformat apareixia ombrejat davant la càmera i amb la veu lleugerament distorsionada, i afirmava sense embuts que el banc andorrà era una màquina de rentar diners i que el cos hauria enviat informació al FinCEN. No es deia el nom. Ni Alfonso ni encara menys Basilio. Però sí que es retolava el càrrec. Però va resultar que les sospites estaven ben fonamentades. L’Alfonso en qüestió havia contactat dies abans de la seva aparició televisiva amb un altre executiu de BPA. Ara ja exexecutiu. En el marc d’una conversa via missatges de WhatsApp, el comandant, perquè deixava clar que era comandant i que es deia Alfonso, va informar el seu interlocutor que apareixeria a Tele5. I va facilitar-li dies després l’enllaç que conduïa al programa en qüestió. Al del comandant investigador del 'cas Petrov'. Un iPhone com a provaEn el marc de la querella, l’executiu de BPA querellant va aportar com un dels elements de prova l’iPhone del seu excol·lega de feina. Associat a un número de telèfon espanyol i a dos comptes de correu electrònic, se’n van extreure les dades i es van transferir a un 'pendrive'. Aquesta eina, juntament amb un CD-R que contenia els enllaços als programes televisius, els va remetre la jutgessa que instrueix el cas a la Brigada Provincial de la Policia Judicial de Madrid. I aquí va ser quan els investigadors de la policia nacional, sovint 'molt amics' dels guàrdies civils, van començar a rastrejar. A indagar. Van recuperar fins a 14.250 registres. I entre ells van fer una recerca selectiva: buscaven els termes ‘alfonso ruiz’. Aquest paràmetre de cerca va aparèixer en nou ocasions entre xats, contactes i missatges de text. Furgant en els contactes, i en concret en un denominat ‘Alfonso Ruiz’ i descrit com a comandant de la guàrdia civil, entre aquella informació no perceptible per a l’usuari, hi figurava com a identificació de l’usuari: Basilio. 'Touché'. Els analistes de la policia ja van considerar aquesta informació rellevant. Després van repassar unes converses via WhatsApp entre el titular del telèfon que s’havia presentat per a la investigació i el membre de l’institut armat (amb foto de perfil incorporada i d’estilós esquiador apunt per saltar a la pista). L’home apareixia després de mesos sense contacte. Era ell qui contactava amb l’ara exexecutiu de BPA. Feia encara no una setmana de l’esclat de la crisi financera i s’identificava com el comandant de la guàrdia civil que havia coincidit mesos abans amb el bancari a Barcelona i l’havia informat que estava investigant Andrei Petrov. En el marc d’aquella conversa i alguna de posterior, el comandant intenta quedar amb l’exdirectiu de BPA i l’acaba informant de la seva aparició a la televisió. Sempre com a Alfonso. I li facilita l’enllaç del programa on suposadament era entrevistat. La situació no deixava lloc a massa dubtes. De fet, en la seva declaració davant la instructora del cas, no va tenir més remei que reconèixer que era ell, el guàrdia civil enfosquit, ombrejat, de la tele. Va reconèixer ser ell i va passar la patata calenta a un superior, tot sia dit de passada. Però tornem a la irrefutable indagació dels seus amics de la policia. Recercant en bases de dades i altres enginys, els investigadors policials van acabar lligant que el telèfon des del qual el suposat Alfonso Ruiz, comandant, enviava missatges per WhatsApp, el 628XXXXXX era una línia corporativa assignada a la direcció general de la guàrdia civil. Rastrejant una mica més, els components de la brigada de la policia judicial acabaven trobant que en una denúncia efectuada en el marc d’un atestat per danys a un vehicle i formulada davant la comissaria de la policia nacional espanyola de Ciudad Lineal, a Madrid, el denunciant facilitava com a telèfon de contacte aquell 628XXXXXX i s’identificava com a Basilio Luis Sánchez Portillo. Sempre deixant marge a un possible error, la policia no tenia massa dubtes que s’estava davant la mateixa persona. I sabedors que es tractava d’un “comandament de la guàrdia civil dedicat a la lluita contra el crim internacional” es pixel·laven tot un seguit de dades. Després de divuit pàgines d’informe s’arribava a quadrar el cercle. D’Alfonso a Basilio. I del WhatsApp i l’atestat policial a la banqueta dels acusats. Per revelació de secrets. Presumptament, és clar. |
Comentaris