Del 'virus de l'anglès' a Soldeu al 'norovirus d'Arinsal'

Comentaris

Del \'virus de l\'anglès\' a Soldeu al \'norovirus d\'Arinsal\'
Del \'virus de l\'anglès\' a Soldeu al \'norovirus d\'Arinsal\'

La presumpta obscura manera d’actuar de les autoritats sanitàries en el cas de l’aigua d’Arinsal no és el primer cop que es dóna. Diversos professionals d’establiments de restauració del poble massanenc han assegurat que si no hagués estat pel fet que la contaminació de l’aigua que embotellava Aigua del Pirineu va afectar milers de persones a Barcelona i Tarragona mai no s’hauria parat ni tan sols a pensar que l’origen de tot plegat calia cercar-ho en l’aqüífer arinsalenc. Fins que no va esclatar l’escàndol d’Eden Spring España els responsables de Salut del Principat es treien les puces de sobre assegurant que la passa que afectava desenes, centenars de turistes allotjats en diversos hotels d’Arinsal, majoritàriament, era una “gastroenteritis vírica que estava en l’ambient”. I que probablement l’havia portada al país algun dels turistes, que ja hauria arribat infectat.

Si fa o no fa el mateix va passar fa una dotzena llarga d’anys. Durant les primeries de la passada dècada. En aquell cas el problema es va traslladar en un altre centre turístic neuràlgic del Principat: Soldeu. Encara menys es va saber d’allò que alguns han coincidit en batejar com ‘el virus de l’anglès’. D’aquell fet encara se’n va conèixer menys que del ‘norovirus d’Arinsal’, que per molt que el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, hagi dit que difícilment se’n sabrà mai l’origen total i el per què de la presència de femta humana a l’aqüífer arinsalenc, el portaveu governamental Jordi Cinca ha assegurat que és farà el possible i l’impossible per poder explicar amb pèls i senyals què caram va passar. De fet, Álvarez Marfany ha demanat comparèixer el 6 de juny a les 3 de la tarda al Consell General per exposar “tot l’afer” d’Aigua del Pirineu.

Pouar aigua del riu

El ‘virus de l’anglès’ també va generar una allau de mals de panxa brutals concentrats en pocs dies i centrats únicament al poble de Soldeu. Els quadre gastroenterítics es van repetir un rere l’altre. I el seu punt culminant es va deure en les hores prèvies, el durant i el després, del viatge en autocar que els turistes allotjats durant uns dies al poble canillenc van haver de fer de retorn a l’aeroport de Tolosa, com a pas previ per volar cap al Regne Unit. El viatge va ser un veritable malson. I la situació va continuar als serveis de l’aeroport francès. Fins al punt, asseguren les fonts, que es va haver d’ajornar la sortida del vol per manca de passatgers -molts d’ells estaven als serveis de l’equipament aeronàutic intentant passar com podien el malestar digestiu. De fet, aquell cap de setmana, que el vol s’hagués de retardar per incompareixença dels viatgers, va entorpir el normal funcionament de les connexions aèries franceses, suposant un notable daltabaix.

I tot pel ‘virus de l’anglès’. Perquè al Principat tothom es va mirar de treure’s de sobre, també, la responsabilitat de sobre. I qui dia passa, any empeny. Que segur que havia estat algun turista que ja havia arribat pioc i va contagiar la resta. Res més lluny de la realitat. Ja se sap que fa uns anys més que no pas ara, la xarxa d’aigua de Soldeu donava pel que donava, i en períodes de màxima ocupació hi havia més d’un i de dos problemes. I en una d’aquestes que hom va tenir una veritable brillant idea. Es pouaria, mitjans vehicles cisterna, aigua directament del riu. I així va ser com els turistes no van patir set. Ara, van patir caguera. Però els quadres sobretot de diarrea es van manifestar més fortament quan els turistes ja estaven camí de casa seva. I així es va salvar la cara. Eren els anglesos els que havien portat el virus, ves.

Com enguany, quan centenars de turistes allotjats a Arinsal, en els dies, la setmana prèvia a Setmana Santa -és a dir, aproximadament un mes abans que esclatés la crisi a Barcelona-, van tenir greus problemes digestius. Entre els metges de capçalera d’Arinsal, alguns de la Massana, també d’Ordino i el servei d’urgències de l’hospital hi va haver un bon nombre d’afectats. Molèsties fortes que remetien al cap d’unes hores sense tractament, en la majoria de casos. Però manoi com incomodava, aquell malestar. La situació es va fer passar com un virus que estava en l’ambient i era contagiós. I tal dia farà un any. 

Ho expliquen responsables de diversos establiments massanencs que van haver de passar per la purga. I que demanen restar en l’anonimat per no tenir problemes. Ni amb els clients ni amb les autoritats andorranes. “Vam passar habitació per habitació a netejar tot i més. És clar, si el virus estava en l’aire, ens volíem assegurar de foragitar-lo”, afirma un d’aquests professionals de la restauració que explica que es van arribar a netejar els poms de les portes i altres estances amb alcohol pur per matar tot el que allí hi passés. Més encara. A aquells clients que es trobaven malament, per evitar que caiguessin en una deshidratació, se’ls facilitava aigua. Botellins d’Aigua d’Andorra, sí senyor. Com que el virus estava en l’aire… Evidentment, la situació va anar a pitjor. Però ningú, en els establiments, no va caure en la possibilitat que fos l’aigua embotellada, que també se servia a les pistes.

edenDe fet, mai no es va comunicar res formalment. Asseguren les fonts consultades dels establiments, que de forma oficial i que en tinguin coneixement, “no s’ha fet cap mena d’enquesta epidemiològica. Com a establiment on hem tingut molts casos mai no ens han vingut a demanar res”. Quan va esclatar la crisi d’Eden i va començar a relacionar-se amb l’aigua de la font, l’aqüífer d’Arinsal, uns quants van veure la llum. Ho van veure clar. Era l’Aigua d’Andorra. Per molt que durant uns dies el Govern va intentar circumscriure la infecció als bidons de 18 litres que s’havien envasat especialment per a l’empresa distribuïdora espanyola, a Arinsal ho van tenir clar aviat. Ells no tenien bidons. Només botellins.

Concretament, en un dels establiments consultats, en els minibars que hi ha a cadascuna de les habitacions s’hi ofereixen un parell o tres de productes de forma gratuïta per tal de donar un servei més al client. I un d’aquests productes era una ampolla petita d’Aigua d’Andorra. “En ser un producte gratuït, el consum és força elevat.” Per contra, el subministrament general d’aigua a l’establiment en concret procedeix de fonts que segueixen un filtratge estricte en el propi centre hostaler. “I els treballadors tenen bidons grans per beure, però no són d’Aigua d’Andorra.” Això vol dir que els empleats es van salvar de la passa? No pas tots. “Hi ha qui preferia no beure del bidó gran i va estimar-se més recórrer als botellins individuals.” En aquest cas, ja sí, de la font d’Arinsal. I es van trobar amb el mateix problema.

Quan encara no se sabia quin era realment el problema -bé, sí, era una gastroenteritis vírica que corria per l’aire- els establiments que van poder van oferir algun dia més d’estada als seus clients, si van voler, per compensar-los les molèsties. I més enllà de la qüestió reputacional, no han detectat fins ara cap més problema. “Una altra cosa és que si et demanen algun lloc per anar no acabis pas recomanant aquell establiment on vas passar un mal de panxa. Encara que no en tinguem pas cap culpa.” O, com a molt, la culpa de voler tenir un detall ‘de casa’ amb els clients. 

Ni l’Aigua d’Andorra d’Arinsal ni l’aigua del riu a Soldeu no eren el més recomanable. Per molt que les autoritats intentessin fer empassar als turistes que el problema que se l’enduien perquè eren ells els que l’havien portat. Res més lluny de la realitat. Del ‘virus de l’anglès’ al ‘norovirus d’Arinsal’, amb les diferències escaients, la història es repeteix. Un mal de ventre les causes del qual es mira sempre d’evitar. El 6 de juny el ministre de Salut ho explicarà. O potser no.

Comentaris

Trending