Declarada insolvent una de les companyies que havia de fer gran el 'desaparegut' aeroport Andorra-la Seu

Comentaris

Declarada insolvent una de les companyies que havia de fer gran el \'desaparegut\' aeroport Andorra-la Seu
Declarada insolvent una de les companyies que havia de fer gran el \'desaparegut\' aeroport Andorra-la Seu

El fiasco del que havia de ser (o el que ha de ser) l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell s’evidencia en cada pas, petit, que es doni. Recentment s’ha declarat la insolvència d’una de les companyies que, sobre el paper, més forta es va posar en voler operar des de la capital de l’Alt Urgell. L’ombra del dubte sempre va planar sobre Air Andorra -des que en van sortir els accionistes andorrans- i, en definitiva, tot plegat ha resultat ser un bluf. Més o menys com una altra operadora, Andorra Airlines, que encara va anar més enllà, que va fer una presentació oficial al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, però que encara avui, a la seva pàgina electrònica, continua anunciant que començarà a enlairar-se durant el primer trimestre… del 2016.

Air Andorra va néixer a Barcelona -la seu social era al polígon Mas Blau del Prat de Llobregat, a tocar de l’aeroport mateix- a finals de l’estiu del 2013. Hi havia un nucli dur d’accionistes andorrans capitanejats per Patrick Pérez i Casa Pérez. El president honorífic de la companyia era el notari català Enrique Viola i apareixien també alguns empresaris del país veí. Per la seva poca clara reputació -conegut ja en despatxos de l’administració catalana i no pas per massa bé tot i saber-se moure com una anguila- hi sobresortia Rafael Calabria Ramos. Els enfrontaments i discrepàncies de posicionament entre els empresaris andorrans i Calabria i algun home de la seva confiança com l’enginyer Josep Borràs va fer que Pérez, Joaquim Pérez, Lluís Kinder i totes aquelles accions en mans tricolors deixessin Air Andorra el febrer del 2014, encara no mig any després d’haver-hi entrat.

Va ser a partir de llavors quan la companyia va començar a mostrar-se com si tal cosa. Nous accionistes, dissenys de línies, suposades compres d’avions… També s’incrementaria el capital social fins als 580.050 euros actuals. Però igual com suposadament l’operadora pujaria com l’escuma començaria a baixar. L’home que més soroll havia fet, Rafael Calabria, i tots els seus acòlits van sortir de l’empresa l’agost del 2015. Allí només hi queda Josep Borràs, com a administrador únic des que tota la resta en va marxar (18 d’agost del 2015). Però sota el control de la firma auditora Bové Montero y Asociados SL. I fins que fa quatre dies, com aquell qui diu, el jutjat social número 9 de Madrid va confirmar com a ferma una resolució del passat 30 de setembre en què declarava la insolvència de la companyia.

Una pedra més en un aeroport del qual ni tan sols se’n sent a parlar. I menys encara des que el ministre Jordi Alcobé ha deixat de ser-ho. Era un dels principals promotors de la infraestructura tot i que a darrera hora, al seu dia, ja va deixar d’anar a la presentació pública d’Andorra Airlines. I és que l’Air Andorra de Calabria no va arribar a presentar res oficialment. De fet, Alcobé mai no en va ni tan sols parlar d’aquesta companyia avui declarada insolvent. L’altra (amb el permís d’Andair, de la qual tampoc no se’n tenen notícies) va desaparèixer fa gairebé un any. I amb un home imputat en un afer (‘cas Mercuri’, a Sabadell) de corrupció a Catalunya, Jordi Soriano, com a abanderat.

Comentaris (3)

Trending