A Sant Julià, no només els teòrics perdedors tenen dificultats per formalitzar una candidatura que els permeti plantar cara a Unió Laurediana (UL). També els suposats vencedors, l’hegemònica UL, no aconsegueixen tancar files entorn a dos candidats, encara que només sigui un, que els permetin recuperar el ‘prestigi’ perdut, per dir-ho així, durant el mandat que viu els seus darrers compassos. Totes aquelles portes que s’han anat a picar, han resultat en va. Com a molt, s’han obert algunes finestres. I algunes no es volen veure i, d’altres, es reserven per a una segona posició. O més enllà hi tot, si fos el cas. Formalment, la comissió de candidatura encara no s’ha reunit. Però de les gestions de màxims que s’han realitzat cap no ha reeixit. A contracor de la renovació que es voldria, les cartes de Montserrat Gil i Manel Torrentallé continuen sobre la taula. La pèrdua de capacitat financera producte de la gestió que s’ha dut a terme aquests darrers quatre anys augura un proper mandat complexe. Durant anys, el comú de Sant Julià ha estat financerament el més sanejat. Però ara ja no és el cas. I una de les prerrogatives que s’ha imposat UL, segons diverses fonts consultades, és que el proper equip comunal se centri en redreçar la situació financera, en gestionar la parròquia amb criteris propers als empresarials, i amb rebaixar, i amb escreix, la nòmina de treballadors de Naturlandia, un projecte que la pròpia UL assumeix no va (o no acaba d’anar) ni amb rodes. Així les coses, el ‘pla estratègic’ d’Unió Laurediana (UL) passaria per situar al capdavant de la llista una persona que passés per una bona gestora, seriosa i rigorosa. I complementar aquest perfil amb un ‘cònsol menor’ de la confiança del major però que, alhora, aportés una proximitat ciutadana que no li fos necessàriament requerida al cap de files. Segons que ha pogut saber l’Altaveu, entre les gestions realitzades -i que després hauria de beneir la comissió de candidatura- hi hauria hagut com a mínim cinc contactes fallits amb el mateix número de persones. S’ha mirat de convèncer l’exministra i exconsellera general Roser Bastida. I la resposta ha estat negativa. S’ha mirat de convèncer el batlle Manel Santolària. I la negativa també ha estat la resposta. S’ha proposat el primer lloc de la llista a l’exministre Ferran Mirapeix. I tampoc no ha reeixit malgrat que Mirapeix, que forma part de la comissió de candidatura, podria rebre una segona (o tercera o quarta) ‘apretada’. També haurien declinat l’oferiment dues persones que han estat sondejades pels grups que intenten configurar la plataforma ‘antiUL’: Núria Rossell i Joan Vergés. Ara per ara, la comissió de candidatura, els integrants de la qual (Montserrat Gil, Manel Torrentallé, Carles Verdaguer, Josep Pintat, Marc Pintat, Ferran Mirapeix, Josep Majoral, Carine Montaner…), en principi, no haurien de ser candidats, no té cap candidat clar sobre la taula. Cert és, però, que Torrentallé, que ha estat descartat per la majoria per l’afer de les targetes de crèdit, entre altres coses, s’ha proposat per continuar. També estaria a disposició Montserrat Gil, que obertament no s’ha ofert. En canvi, aquest pas sí que l’hauria fet l’exdirector de la policia Lluís Betriu. Dues persones més que la comissió tindria a la recambra (a la llista també hi podria haver el nom de l’advocat i exconseller general Joan Albert Farré; i l'empresari i fill de l'excap de Govern Albert Pintat, Adrià Pintat), i que jugarien més un perfil de segon d’un primer fort si s’acaba trobant, són dos exconsellers comunals: Gràcia Mirell Roca i Rossend Duró. Tots dos estarien disponibles. Però haurien posat determinades condicions. Essencialment, no ser el cap de llista i, especialment, tenir una bona relació a tots nivells amb qui hagi d’encapçalar la candidatura.
Plataforma de plataformes
Davant d’Unió Laurediana (UL), que farà llista segur, encara no està massa clar qui hi serà. La resta de forces amb presència a la parròquia miren de lligar una única candidatura. Una plataforma que, en moltes ocasions els darrers dies, semblen dues plataformes o més. Una que recolliria un espectre ideològic més de centre-dreta i, un segon grupuscle més associat al centre-esquerre. El president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, fart en alguns moments de la tensió que es viu al Consell General i de la no fàcil relació amb el cap de Govern, s’hauria proposat per liderar el projecte. Per als components del grup parlamentari, que Baró deixi el Consell no seria ni la millor solució ni el millor escenari. I tampoc no agrada la proposta a tot el sector més ‘esquerranós’, que voldria perfils més independents. Fins i tot, amb obligació d’abandonar la militància de qualsevol partit qualsevol d’aquelles persones que postulin per candidats i estiguin afiliats en alguna formació. El trencaclosques de la plataforma tindria moltíssims noms per fer casar, per fer barrejar, amb dos possibles pols d’atracció. El ja esmentat Ladislau Baró i l’exsecretari d’Estat d’Interior en l’època governamental socialdemòcrata Bruno Bartolomé. Juntament amb ells, la relació de noms que caldria conjugar és llarga: Carolina Puig, Rossend Areny, Josep Duró, Agustí Marfany, Joan Gómez, Joan Vidal, Josep Roig… Molts noms però pocs candidats ferms. Com ferma encara no és, ni de bon tros, l’existència real de la plataforma. Però vaja, que la situació es pot revertir en qüestió d’unes quantes hores. O d’alguns dies. El proper cap de setmana pinta mogut. Dimecres que ve, al punt del migdia, els deures que no s’hagin fet ja no caldrà fer-los.
| LES ALTRES PARRÒQUIES |
|
ANDORRA LA VELLA.-Sabedors que amb gairebé tota probabilitat concorreran quatre candidatures als comicis, molta de l’activitat, dels interrogants, de l’enrenou fort, se centra en els estira-i-arronses entre la coalició ‘ferrerominguillonista’ i Demòcrates per Andorra (DA). Cd’I va celebrar dilluns a la nit una reunió per ratificar que el seu candidat és Jordi Minguillón. I visualitzar que no hi ha escletxes internes (i entre els presents no hi eren: Meritxell Rabadà, Eduard Andueza i Jordi Cabanes es van absentar; Marc Pons és afiliat a DA). Conscients que el comitè parroquial de DA continua pensant que Minguillón no és un bon candidat, Cd’I estaria dissenyant un (o dos) ‘pla B’ per si ha de forçar la màquina. D’una banda s’estaria preparant una llista alternativa, on rere Minguillón podria agafar un major protagonisme l’actual responsable de les finances comunals, Maika Nin. De l’altra, encara durant la fira representants de Cd’I haurien proposat un pacte al president del comitè parroquial de Liberals d’Andorra (Ld’A). La formació que a la capital lidera Jordi Cerqueda i a nivell nacional dirigeix Jordi Gallardo hauria exigit una proposta per escrit per acabar d’una vegada per sempre amb els tragins de la formació violeta. Mentrestant, Demòcrates per Andorra (DA) estaria ara intentant que la consellera general Conxita Marsol es repensi el fet d’haver descartat la seva intenció inicial de fer política comunal. Consideren que Cd’I no podria qüestionar el cartell de Marsol (exministra; consellera ara i a l’inici de la legislatura 2005-2009; amb preparació acadèmica i un ampli coneixement de l’activitat comunal) i que finalment es podria fer passar l’avui parlamentària per davant de Minguillón. L’actual cònsol, però, s’aferra al primer lloc de la candidatura, encara que en cercles propers a ell es considera que no seria pas una derrota poder-lo col·locar en una segona plaça. A expenses dels moviments demòcrata-violetes, els liberals confien en Jordi Cerqueda, conscients que el mal que poden fer ells amb aquest candidat a DA el podria contrarestar, en part, la presència de Marsol a l’altre cantó. Només una guerra fraticida en el centre-dreta podria facilitar el camí a un Partit Socialdemòcrata que amb tota probabilitat serà liderat per Dolors Carmona i que ara mateix és impossible que es coalitzi amb Socialdemocràcia i Progrés (SDP). SDP seria, avui per avui, la quarta llista. |
|
ESCALDES-ENGORDANY.-Una de les parròquies on no sembla que ningú pugui discutir l’hegemonia de DA. Els demòcrates són els únics que tenen les coses clares i les han fet públiques (en part, és clar): Trini Marín i Marc Calvet repeteixen com a cap de cartell. També repetirà com a candidata Cèlia Vendrell, en aquest cas com a cap de llista del Partit Socialdemòcrata (PS). El joc d’SDP de mirar de negociar tant amb els liberals com amb els socialdemòcrates pot deixar-los sense entrar ni en una candidatura ni en l’altra ni poder-ne fer en solitari. Ld’A sí que té una clara intenció de concórrer als comicis però continua tenint un problema de lideratge, tot a expenses que fructifiquin els contactes que s’han fet amb un parell de persones que tindrien el cartell d’independents. Eduard López Mirmi continua sent una bala a la recambra. |
|
ENCAMP.-L’element més transcendent de les darreres hores a la parròquia avui comandada per Units per al Progrés (UP DA) seria l’acostament entre PS i SDP. Molt probablement les dues formacions de centre-esquerra acabin formant tàndem i es preveu una candidatura relativament similar a la de fa quatre anys. Sembla clar que Joan Sans serà el candidat a cònsol major. Queda veure si com al 2011 Eluska Galdós seria la segona. Molts cartutxos a la parròquia no té SDP, que sí que s’hauria garantit, davant un eventual acord, poder disposar del segon lloc de la candidatura. DA té resolt el lideratge de la formació amb un tàndem on l’entrada d’Esther París compensa les debilitats que té el número ú i actual cònsol menor, Jordi Torres Arauz. Els liberals també preveuen presentar candidatura, no sense dificultats. Un ensurt de darrera hora encara els podria deixar sense llista. L’empresari Jordi Troguet és un dels pocs noms que ha sonat per agafar les regnes de la llista. Les primeres places, amb candidats de certa solvència, serien el principal escull que té Ld’A a Encamp. |
|
LA MASSANA.-Toni Martí no permetrà que DA no tingui un peu (és a dir, una llista) a la Massana. Però al ‘democratogarrallisme’ no li estan sent fàcils les coses. Amb un adversari clarament aposentat i amb el suport implícit fins i tot del Partit Socialdemòcrata, Ciutadans Compromesos (CC) té molt definida la candidatura. David Baró, Raül Ferré, Olga Molné, Sergi Balielles, Jael Pozo, Natàlia Cusnir i tot un grup ampli de gent que disposa del suport liberal com a formació nacional treballen pensant en què hi haurà rival però, també, comencen a plantejar-se una campanya on no tinguin opositors. Volen fer passar el missatge i la feina feta. Més li costa a Sofia Garrallà, la consellera demòcrata, articular una alternativa. De moment, les reunions que s’han fet, fins i tot alguna amb presència de Martí, no han fructificat. I per ara està descartat que la parlamentària deixi el Consell per anar-se a socarrimar a les comunals del 13 de desembre. Encara més impensable és que deixi el ministeri de Cultura i Esports Olga Gelabert. |
|
ORDINO.-Una altra de les parròquies on la supremacia d’una llista n’ofega pràcticament totes les altres. Acció Comunal d’Ordino (ACO) molt probablement tindrà rival, però de ser-hi, serà una llista confeccionada a darrera hora i sense el ‘tacticisme' ni el disseny que està gestant Josep Àngel Mortés, que s’ha agafat molt a consciència la possibilitat realíssima d’esdevenir cònsol i mira de configurar un equip a parer seu ben pensat i compensat amb Gemma Riba, Sam Duró, Vanessa Fenés, Xavier Herver i altres. Liberals d’Andorra amb Convergents d’Ordino i fins i tot Socialdemocràcia i Progrés miren d’articular una d’aquelles plataformes de confluència en la qual no sembla que hi tingui cabuda un PS que difícilment tingui força per confeccionar una llista en solitari. |
|
CANILLO.-El dubte més gran que hi ha entre el centre-dreta moderat canillenc que representa avui DA -suma d’una ala liberal i el que havia estat CDA Segle 21 o el que és el mateix, l’aliança dels integrants del comú que van liderar entre el 2004 i el 2007 Enric Casadevall i Mònica Bonell amb el desaparegut Martí Salvans i l’avui cònsol Josep Mandicó a l’oposició- és, segon de la llista a banda, si hi tornarà a ver escletxes internes com les que hi ha hagut aquest mandat. No hi haurà cap altra llista. L’únic que a aquestes alçades ja intenta de manera infructuosa formar una candidatura alternativa de mínims és Sergi Ricart, qui el març liderava la territorial de Junts per a les generals en tan què gairebé unirepresentant d’Iniciativa Ciutadana. Josep Mandicó, molt probablement, tornarà a repetir amb David Palmitjavila tot i l’oposició interna perquè l’actual cònsol menor repetís. El conseller de Finances i un dels homes forts de la majoria actual, Marc Casal, i el ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions i home fort de la política canillenca actual, Jordi Alcobé, serien contraris a la reedició del duet. Però tampoc no hi hauria un recanvi clar per a Palmitjavila. Alternatives com Marc Naudí no han fructificat. La liberal Dolors Cabot, sobre la qual pivotava la possibilitat d’articular una llista de confrontació als demòcrates, s’hauria desinflat en veure com no obtenia el suport d’algunes de les cases fortes de la parròquia, liberals tradicionals i crítics manifestos amb la gestió comunal dels darrers anys però que, quan s’escauen eleccions, o no mouen peça o els desactiven. |
Comentaris